Esta es la versi�n html del archivo http://www.estudis.lacaixa.comunicacions.com/webes/wpp0pdfp.nsf/vico/es10_cat.pdf/$file/es10_cat.pdf.G o o g l e genera autom�ticamente versions html de los documentos mientras explora la web.
Google no tiene relaci�n con los autores de esta p�gina ni es responsable de su contenido.
Page 1
La viol�ncia dom�stica
Informe sobre els maltractaments
a dones a Espanya
In�s Alberdi
Natalia Matas
Col�lecci� Estudis Socials
N�m.10
Page 2
A Viena, l’any 1993, l’ONU va declarar que la viol�ncia contra les
dones suposa una violaci� dels drets humans. �s una declaraci� ple-
nament aplicable als pa�sos de la nostra cultura occidental. En efecte,
pel que fa a Espanya, aquesta igualtat de drets no �s reconeguda
expressament fins a la Constituci� de 1978, i en tots els codis penals
espanyols anteriors al de 1983 es considerava un atenuant la relaci�
conjugal en els maltractaments de l’home a la dona. Els maltracta-
ments a dones no formen part solament de les greus situacions que
els mitjans de comunicaci� ens donen a con�ixer de manera minucio-
sa. La viol�ncia contra les dones, f�sica, sexual i ps�quica, sense arri-
bar a aquesta gravetat, �s una pr�ctica que la nostra societat ha
estat consentint dins del marc de la fam�lia patriarcal, sobre la base
de la suposada superioritat de l’home sobre la dona. Les autores indi-
quen que la creixent igualtat en els drets i oportunitats dels dos sexes
pot ser una causa d’exacerbaci� de situacions de viol�ncia fins ara
amagades pel sotmetiment de les dones. �s per aix� que recoma-
nen, com a criteri b�sic en la prevenci� de totes les viol�ncies de
g�nere, l’educaci� en la igualtat, en la qual han de participar la fam�-
lia, l’escola i els mitjans de comunicaci�.
A m�s de l’educaci�, proposen altres vies, com ara m�s informaci�
sobre les situacions de maltractaments, millora en l’actuaci� judicial i
programes d’acci� contra la viol�ncia i de sensibilitzaci� de l’opini�
p�blica. Aquesta obra pot ser �til per estimular el debat que permetr�
avan�ar en l’eradicaci� de la viol�ncia dom�stica i els maltractaments
contra les dones.
Page 3
Col�lecci� Estudis Socials
N�m.
10
La viol�ncia dom�stica
Informe sobre els maltractaments
a dones a Espanya
In�s Alberdi
Natalia Matas
Edici� electr�nica disponible a Internet:
www.estudis.lacaixa.es
Page 4
�
In�s Alberdi, Natalia Matas
�
Fundaci� ”la Caixa”, 2002
La responsabilitat de les opinions emeses en els documents d’aquesta col�lecci� correspon exclusivament als
seus autors. La Fundaci� ”la Caixa” no s’identifica necess�riament amb les seves opinions.
Page 5
Edita
Fundaci� ”la Caixa”
Av. Diagonal, 621
08028 Barcelona
Patronat de la Fundaci� ”la Caixa”
President
Josep Vilarasau Salat
Vicepresidents
Josep Joan Pint� Ruiz
Enric Alc�ntara-Garc�a Irazoqui
Alejandro Plasencia Garc�a
Patrons
Joan Antol� Segura
Francesc Bov� Tarrag�
Antoni Brufau Niub�
Marta Corach�n Cuy�s
Ramon F�brega Sala
Isidre Fain� Casas
Josep Ramon Forcada Forn�s
Maria Isabel Gabarr� Miquel
Salvador Gabarr� Serra
Manel Garc�a Biel
Javier God�, Comte de God�
M. Bego�a Gort�zar Rotaeche
Federico Mayor Zaragoza
Jordi Mercader Mir�
Miquel Noguer Planas
Rosa Novell Bov�
Montserrat Orriols Peitiv�
Anton Pie Mestre
Mateu Puigr�s Sureda
Manuel Ravent�s Negra
Maria Pilar Riart Gil
Luis Rojas Marcos
Joan Vilalta Boix
Secretari
Ricard Fornesa Rib�
Vicesecretari
Alejandro Garc�a-Bragado Dalmau
Col�lecci� Estudis Socials
Director
Josep M. Carrau
Page 6
PRESENTACI�
7
I.
INTRODUCCI�
9
II. CONCEPTE I CARACTER�STIQUES
DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
17
2.1. La dominaci� masculina i la viol�ncia
simb�lica
18
2.2. Caracter�stiques de la viol�ncia contra
les dones
21
III. OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI
PATRIARCAL
37
3.1. Origen del patriarcat
37
3.2. Refor�os culturals
40
3.3. Ordre p�blic i viol�ncia privada
43
3.4. Les religions monoteistes
45
3.5. La maldat de les dones
48
3.6. El sotmetiment femen� en la literatura
53
3.7. La filosofia, la psicologia i altres sabers
56
3.8. La fallida de la legitimitat del patriarcat
63
IV. MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA
LES DONES
66
4.1. Risc de viol�ncia i factors que
l’agreugen
67
4.2. La viol�ncia sexual
68
4.3. Viol�ncia en els �mbits familiar, dom�stic
i afectiu
76
4.4. Tradicions culturals que imposen
la viol�ncia contra les dones
82
4.5. Formes atenuades de viol�ncia cultural
84
P�G.
�NDEX
Page 7
V. LA VIOL�NCIA DOM�STICA
87
5.1. Modalitats de viol�ncia dom�stica
88
5.2. Caracter�stiques del fenomen
93
5.3. Mites i interpretacions err�nies
99
5.4. L’espiral de silenci sobre la viol�ncia
dom�stica
102
5.5. Conseq��ncies de la viol�ncia dom�stica
103
5.6. Les opcions de la dona maltractada
108
VI. LA VIOL�NCIA DOM�STICA EN XIFRES
112
6.1. Dones mortes a les mans de la seva parella 113
6.2. Den�ncies per maltractaments
116
6.3. Dades d’enquestes
119
6.4. Comparaci� amb la societat francesa
147
VII. TRACTAMENT JUR�DIC DE LA VIOL�NCIA
DOM�STICA
153
7.1. Evoluci� hist�rica de la legislaci�
sobre maltractaments a Espanya
154
7.2. El proc�s penal i les seves etapes
169
7.3. Penes i execuci� de les sent�ncies
186
7.4. Legislaci� civil
189
7.5. Reflexions sobre el proc�s judicial
194
VIII.PROGRAMES I INSTITUCIONS
200
8.1. Les primeres accions contra la viol�ncia
de g�nere
201
8.2. Organismes internacionals
209
8.3. Plans d’acci� contra la viol�ncia
a Espanya
212
8.4. Programes i mesures contra la viol�ncia
220
8.5. Cr�tiques i propostes de les associacions
de dones
230
P�G.
Page 8
IX. L’OPINI� P�BLICA I ELS MITJANS
DE COMUNICACI�
241
9.1. Els mitjans de comunicaci�
241
9.2. Campanyes publicit�ries contra
els maltractaments
253
9.3. Altres productes culturals
259
9.4. L’opini� dels espanyols sobre
la viol�ncia contra les dones
263
9.5. L’opini� p�blica europea
270
X. DEBATS ACTUALS I PROPOSTES
278
FONTS I BIBLIOGRAFIA
295
P�G.
Page 9
8
Page 10
7
Presentaci�
A Viena, l’any 1993, l’ONU va declarar que la viol�ncia contra les
dones suposa una violaci� dels drets humans. Es tracta d’una declaraci�
que, contr�riament al que d’entrada es podria pensar, �s plenament aplica-
ble als pa�sos de la nostra cultura occidental. En efecte, pel que fa a Espa-
nya podem dir que aquesta igualtat de drets no �s reconeguda expressament
fins a la Constituci� de 1978, i que en tots els codis penals espanyols ante-
riors al de 1983 es considerava un atenuant la relaci� conjugal en els mal-
tractaments de l’home a la dona. Per tant, la nostra incorporaci� formal a
l’esperit de la declaraci� de l’ONU �s relativament recent.
Aquestes citacions extretes de l’estudi que presentem ens serveixen
per argumentar la seva oportunitat. Els maltractaments a dones no formen
part solament de les greus situacions que massa sovint els mitjans de comu-
nicaci� s’encarreguen de donar-nos a con�ixer de manera minuciosa. La
viol�ncia contra les dones, en els seus aspectes f�sic, sexual i ps�quic, tot i
que evidentment sense arribar a la gravetat referida, �s una pr�ctica que en
la nostra societat ha estat consentida dins del marc d’una estructura fami-
liar patriarcal, basada en la suposada superioritat dels homes sobre les
dones. Les autores de l’estudi ens indiquen que la creixent igualtat en els
drets i oportunitats dels dos sexes, pot ser una causa d’exacerbaci� de situa-
cions de viol�ncia fins ara amagades pel sotmetiment de les dones. �s per
aix� que en les seves conclusions recomanen, com a pedra angular de la
Page 11
prevenci� de totes les viol�ncies de g�nere, l’educaci� en la igualtat, en la
qual han de participar fonamentalment la fam�lia, l’escola i els mitjans de
comunicaci�.
A m�s de l’educaci�, per� m�s a llarg termini, se’ns proposen en
l’estudi altres vies, com ara m�s informaci� sobre les situacions de maltrac-
taments, millora en l’actuaci� judicial i programes d’acci� contra la viol�n-
cia i de sensibilitzaci� de l’opini� p�blica. Creiem que aquesta obra pot ser
�til per estimular el debat que permetr� avan�ar en l’eradicaci� de la
viol�ncia dom�stica i els maltractaments contra les dones.
In�s Alberdi, l’autora d’aquest treball, �s catedr�tica de sociologia
de la Universitat Complutense de Madrid, i ha comptat per dur-lo a terme
amb la col�laboraci� de Natalia Matas, en qualitat d’ajudant d’investigaci�.
La professora Alberdi �s coneguda pels seus estudis sobre la fam�lia i les
dones, un dels quals, Les dones joves a Espanya, va ser publicat en aquesta
mateixa col�lecci�, en el qual tamb� va comptar amb la col�laboraci� de
Natalia Matas com a ajudant d’investigaci�.
Alejandro Plasencia
Vicepresident
Fundaci� ”la Caixa”
Barcelona, juliol de 2002
8
Page 12
I. Introducci�
Per ser capa�os de reaccionar davant un fenomen social, cal que pr�-
viament siguem capa�os de veure’l i d’anomenar-lo. La viol�ncia contra les
dones, que inclou una multiplicitat de pr�ctiques que coaccionen les dones
pel fet de ser-ho, ha restat invisible durant centenars d’anys. Ning� no la veia
ni l’anomenava, ni tan sols les mateixes v�ctimes.
Quan parlem de viol�ncia contra les dones l’anomenem viol�ncia de
g�nere, per assenyalar la import�ncia que hi t� la cultura, per deixar clar que
aquesta forma de viol�ncia �s una construcci� social i no una derivaci�
espont�nia de la natura. En aquest concepte s’hi inclouen totes les formes de
maltractament psicol�gic, d’ab�s personal, d’explotaci� sexual i d’agressi�
f�sica a les quals s�n sotmeses les dones en la seva condici� de dones.
El fenomen de la viol�ncia de g�nere �s com els �dibuixos amagats�,
incorporats en l�mines que contenen de forma manifesta un altre tipus d’i-
matges i que, en un primer examen visual, s�n dif�cils de percebre. Abans
d’identificar el �dibuix amagat�, no podem veure’l; nom�s veiem les altres
figures que hi ha al seu voltant. Un cop hem localitzat el �dibuix amagat�, ja
el veiem sempre. Solament quan l’hem identificat estem preparats per veu-
re’l de nou.
De la mateixa manera, la viol�ncia contra les dones est� tan arrelada
hist�ricament, i �s tan present en la nostra societat, que ens costa identificar-
la; quan prenem consci�ncia que �aquesta no �s manera de tractar les do-
9
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 13
nes�, deixem de veure-la com una situaci� irremeiable. La veiem i la podem
anomenar. Quan podem denominar-la com un problema social, viol�ncia de
g�nere, comencem a entendre que hi ha un col�lectiu que la pateix de manera
sistem�tica i ens podem preguntar si aix� �s leg�tim.
Aquest proc�s de veure i anomenar un problema social on abans
nom�s hi havia pr�ctiques normals i acceptades, ha requerit que un sector de
la societat ens assenyal�s el �dibuix amagat� de la l�mina. En cada cas, hi ha
un col�lectiu que exerceix aquesta funci� d’assenyalar una realitat nova. En
el cas de la viol�ncia de g�nere, han estat els grups feministes dels pa�sos
occidentals els qui han assenyalat amb un dit acusatori tots aquells que
degraden la dignitat de les dones a trav�s de la viol�ncia. Arran de la identi-
ficaci� de la viol�ncia contra les dones que han fet els grups feministes,
altres actors, com les associacions de defensa dels drets humans i les orga-
nitzacions internacionals, han comen�at a veure el problema. Gr�cies als
mitjans de comunicaci�, les noves idees sobre aquest tema s’han anat este-
nent per sectors cada vegada m�s amplis de la societat.
A Viena, l’any 1993, l’ONU va recon�ixer els drets de les dones com
a drets humans i va declarar que la viol�ncia contra els membres d’aquest
col�lectiu suposa una violaci� dels drets humans. Es defineix com a viol�n-
cia contra les dones qualsevol acte que comporti l’�s de la for�a o la coacci�
amb la intenci� de promoure o perpetuar relacions jer�rquiques entre els
homes i les dones. Podem dir que, a partir d’aquest moment, i amb el refor�
de la confer�ncia de Beijing de l’ONU (1995), el fenomen de la viol�ncia de
g�nere que denunciaven els col�lectius feministes es consagra internacional-
ment com a problema social. Adquireix una definici� clara i se situa dins el
camp fonamental dels drets humans i de la igualtat d’oportunitats.
Per aquest motiu, el Consell d’Europa en els seus documents aconse-
lla que totes les formes de viol�ncia i maltractaments s’anomenin �viola-
cions dels drets de la persona�, a fi d’eliminar-ne les connotacions sexuals o
familiars i poder entrar a fer una valoraci� m�s p�blica de les den�ncies
motivades per aquestes agressions. Per exemple, el principal obstacle que
ens ha impedit veure i denunciar la viol�ncia dom�stica �s precisament la
seva inserci� en un �mbit vedat a les mirades, l’�mbit de la privacitat fami-
liar. Altres formes de viol�ncia, com l’exercida per delinq�ents desconeguts,
10
■
INTRODUCCI�
Page 14
han tingut una visibilitat m�s gran pel fet que es produeixen en �mbits
p�blics.
Els drets humans i la necessitat de garantir-los s�n la ra� filos�fica i
pol�tica fonamental que s’esgrimeix avui per actuar contra la viol�ncia de
g�nere. Des del punt de vista de la igualtat entre els homes i les dones, la
persist�ncia de la viol�ncia de g�nere �s un greu escull que cal eliminar. Si
no es defineix la viol�ncia contra les dones com un atemptat contra els drets
humans, no �s possible considerar-la com a delicte ni mesurar quina incid�n-
cia t�. Pensem en dues societats en les quals es vegi i es valori de forma dife-
rent la viol�ncia contra les dones; s’hi poden produir les mateixes conductes,
per exemple en forma de pallisses conjugals o assetjament sexual als llocs de
treball; aix� no obstant, es veuran i es mesuraran de manera molt diferent.
La mateixa conducta, la pallissa d’un marit a la seva dona, en una determi-
nada societat pot ser considerada delicte, rebre c�stig penal i comportar una
s�rie de conseq��ncies pel que fa al dret de la dona a separar-se. En una altra
societat, la mateixa pallissa pot ser considerada com un assumpte intern de
la fam�lia, com un c�stig que el marit t� dret a infligir a la seva dona i que no
suposa un comportament legalment sancionable; com que no est� reconegut
en l’�mbit penal, no es mesura socialment ni estad�sticament com un acte de
viol�ncia contra les dones. Aquestes difer�ncies es poden observar compa-
rant la societat espanyola amb altres societats contempor�nies o b� compa-
rant la societat espanyola actual amb la de fa vint anys, quan els delictes de
maltractament conjugal o d’assetjament sexual no existien.
Per aix� �s tan dif�cil saber com ha evolucionat al nostre pa�s la vio-
l�ncia exercida contra les dones. Nosaltres creiem que la viol�ncia no ha
augmentat, sin� que, arran de la nova definici� social de la viol�ncia contra
les dones i el seu tractament legal, medi�tic i pol�tic, s’ha produ�t un efecte
atenci� que l’ha fet m�s visible i que fa pensar que hi ha hagut un augment
de la viol�ncia durant els darrers anys.
El rebuig social de la viol�ncia de g�nere
Quan una conducta forma part de les pr�ctiques habituals i acceptades
en una societat, els valors socials i el dret la legitimen. En el moment en qu�
11
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 15
una conducta transgredeix els valors i l’ordre social, es creen o s’endureixen
les lleis penals per limitar aquest comportament. La major part de les pr�cti-
ques de viol�ncia de g�nere, incloent-hi la viol�ncia dom�stica, no han estat
considerades delictes fins ara. En el moment en qu� s’ha comen�at a definir i
mesurar la viol�ncia contra les dones, la seva evident incompatibilitat amb un
ordre social democr�tic ha fet que es cre�n i es modifiquin moltes lleis penals.
En aquest sentit, podem veure que les legislacions europees han pas-
sat a considerar com a delictes contra la llibertat individual moltes de les
conductes que anteriorment se situaven entre els delictes contra l’honor de
la fam�lia o es deixaven sense castigar perqu� eren considerats assumptes
privats de la vida de les fam�lies.
Les sancions amb qu� es castiga la viol�ncia contra les dones s’unei-
xen a les mesures que intenten protegir les dones i dissuadir els agressors.
Les legislacions que castiguen la viol�ncia de parella animen les dones que
la pateixen a denunciar-la. Com que aquestes legislacions s�n bastant
recents, encara hi ha molts casos en qu� el maltractament no arriba als tribu-
nals de just�cia. La falta de costum de veure la viol�ncia conjugal com un
assumpte p�blic i susceptible de ser castigat, aix� com la freq�ent depend�n-
cia econ�mica i afectiva entre la v�ctima i l’agressor, fan molt dif�cil la
den�ncia i el c�stig. Nombroses investigacions conclouen que els casos que
arriben als tribunals s�n una minoria dels existents i els grups feministes
consideren metaf�ricament que els casos registrats de viol�ncia contra les
dones no s�n sin� la punta de l’iceberg d’un fenomen que es d�na amb mol-
ta m�s freq��ncia.
Tamb� cal tenir en compte, per entendre aquesta dist�ncia entre situa-
ci� objectiva de viol�ncia i nombre de den�ncies, que moltes de les formes
que identifiquem com a maltractaments no compleixen les caracter�stiques i
la gravetat requerides pels tipus legals per ser denunciades, ni produeixen
lesions f�siques prou greus per anar a l’hospital, on puguin ser descobertes.
Tot aix� dificulta enormement l’establiment, amb exactitud, de la incid�ncia
d’aquestes formes de viol�ncia que anomenem viol�ncia dom�stica o viol�n-
cia de parella.
12
■
INTRODUCCI�
Page 16
Pel que fa a l’adjudicaci� de responsabilitats i la determinaci� de la
culpabilitat respecte a la viol�ncia, s’ha produ�t una revoluci� en la manera
en qu� la nostra societat veu el problema. Fins fa poc, la dona v�ctima de
viol�ncia dom�stica era responsabilitzada d’una bona part d’aquesta viol�n-
cia. La situaci� d’inferioritat o servitud en qu� la dona es trobava feia que se
la consider�s culpable de les faltes per les quals se la podia castigar. D’altra
banda, en q�estions de viol�ncia sexual, no solament se la responsabilitzava
de posar-se en situaci� de risc de ser v�ctima d’aquests abusos sin� que, des-
pr�s de patir l’ab�s, el concepte de l’honor i la sobrevaloraci� de la virginitat
comportaven el menyspreu i la marginaci� social de la v�ctima, de manera
que la major part de les vegades no tan sols havia d’assumir les ofenses sin�
tamb� les responsabilitats. Aquest passat encara influeix en les imatges que
la societat t� de la viol�ncia de g�nere i, molt f�cilment, les dones agredides
passen de ser v�ctimes a ser considerades culpables del que ha passat. Aix�
no obstant, cada vegada �s m�s estesa la creen�a que cal rebutjar les conduc-
tes violentes i donar suport a les v�ctimes; i els legisladors, els jutges, els fis-
cals i els advocats estan modificant les lleis i les pr�ctiques en aquest sentit.
Solucions al problema de la viol�ncia contra les dones
L’acci� de diversos organismes supranacionals ha estat molt impor-
tant a Europa pel que fa a la presa de consci�ncia i la implantaci� de mesu-
res respecte d’aquesta viol�ncia. El Consell d’Europa declarava en un docu-
ment de 1996 que: �La viol�ncia contra les dones �s un gran problema a
Europa, com en qualsevol altra part del m�n. El que es coneix ara, n’�s tan
sols una part. El cert �s que la viol�ncia contra les dones es d�na b�sicament
en relacions i contextos de la vida di�ria�.
Les institucions europees han posat en marxa nombrosos plans. Les
idees de prevenci� i de protecci� s�n presents actualment en gaireb� totes les
legislacions dels pa�sos europeus com a forma d’evitar la continu�tat de
determinades conductes, difoses i refor�ades per la tradici� i el costum, que
tanmateix han deixat de ser considerades leg�times.
En els darrers anys, l’actuaci� de les administracions p�bliques, els
instruments de la policia i del poder judicial, els serveis d’assist�ncia, les
13
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 17
l�nies telef�niques d’urg�ncia i les cases d’acollida, s’han desenvolupat enor-
mement a Europa i tamb� a Espanya.
L’educaci� en els principis d’igualtat entre els homes i les dones i el
fet de socialitzar a tothom en la resoluci� pac�fica dels conflictes s�n les f�r-
mules b�siques per prevenir la viol�ncia de g�nere; per� tamb� calen altres
mesures, ja que la transformaci� dels valors no es produeix amb la mateixa
velocitat amb qu� es poden transformar les lleis i una bona part de la pobla-
ci� creix o ha crescut amb una visi� molt desigual sobre la dignitat i els drets
dels homes i de les dones.
La formaci� i la sensibilitat de tots els professionals (policies, met-
ges, treballadors socials, jutges, etc.), aix� com la bona organitzaci� dels ser-
veis que ofereixen, s�n un instrument important�ssim per atendre i protegir
les v�ctimes de la viol�ncia. La consci�ncia del problema i el fet de tenir un
coneixement m�s gran sobre el fenomen de la viol�ncia contra les dones s�n
summament importants en el cas d’aquests col�lectius professionals, perqu�
s�n ells els qui poden adonar-se’n i prevenir que la viol�ncia no arribi a
nivells m�s greus. Quan en aquests �mbits no es veu el problema, �s molt
m�s f�cil que es desenvolupi i adquireixi unes proporcions m�s grans.
Quant a les formes de prevenci�, �s molt curi�s assenyalar que una
de les primeres reaccions que se li acut a la gent �s evitar el lloc i les situa-
cions de risc; i, aix�, trobem mesures que desaconsellen a les dones anar
soles a certs llocs, deixar el domicili on han rebut les amenaces o b� reclou-
re’s o amagar-se en determinats indrets. Aix� �s nom�s un exemple de l’am-
big�itat i el sexisme que continuen caracteritzant la reacci� de moltes perso-
nes davant la viol�ncia que pateixen les dones. Sense prejutjar que aquestes
mesures siguin o no adequades pel que fa a la seva efic�cia final, cal asse-
nyalar que tenen un cert aspecte paradoxal: intenten limitar la llibertat de les
v�ctimes en comptes de la dels agressors. Com va dir Golda Meir, quan era
presidenta de l’Estat d’Israel, seria m�s efica� prohibir als homes que sortis-
sin de nit o caminessin per llocs solitaris, ja que les dones no aprofiten
aquestes circumst�ncies per cometre agressions.
La viol�ncia contra les dones est� molt arrelada en la nostra tradici�
cultural i la in�rcia hist�rica es reflecteix en les primeres respostes institu-
14
■
INTRODUCCI�
Page 18
cionals i socials davant d’ella. Per tant, encara que el canvi a Espanya hagi
estat molt positiu, cal continuar perfeccionant les mesures que es prenen en
els terrenys de l’educaci�, la prevenci�, el tractament, l’enjudiciament i l’as-
sist�ncia.
Cal que siguin els tribunals de just�cia, amb l’ajuda de metges i psi-
c�legs, els qui avalu�n en cada cas la import�ncia de la viol�ncia. Per� �s
important ampliar la consci�ncia que la societat t� sobre aquesta viol�ncia.
La just�cia es basa en els valors que dominen en una societat i, per tant, �s
molt important treballar perqu� tota la societat prengui consci�ncia dels pro-
blemes que l’afecten. No es pot oblidar que, tradicionalment, els danys cau-
sats a les dones s’han minimitzat i s’han mirat amb poc inter�s des de les
institucions i les responsabilitats pol�tiques exercides per homes.
Organitzaci� del llibre
De tot l’extens camp de la viol�ncia de g�nere, aquest estudi es limita
a analitzar la viol�ncia dom�stica. Hem intentat analitzar com es genera i
com es produeix la viol�ncia dom�stica, quins han estat els seus or�gens i la
seva evoluci�, com es desenvolupa socialment i com es combat. Amb aix�,
farem una interpretaci� sociol�gica de la viol�ncia dom�stica dins del marc
de la viol�ncia de g�nere.
Hem organitzat el llibre al voltant de la pregunta �qu� es fa i qu� es
pot fer enfront de la viol�ncia dom�stica�. Segons la nostra an�lisi, calen
diverses etapes per eradicar-la: fer-la visible, analitzar-ne les causes, con�i-
xer les seves manifestacions, identificar-la en la vida quotidiana, avaluar-ne
les dimensions, prendre mesures per ajudar i protegir les seves v�ctimes, cas-
tigar els agressors, educar tota la poblaci� en el respecte als drets de les
dones i donar una dimensi� pol�tica al problema.
Al llarg de deu cap�tols, que fan refer�ncia als aspectes que ens sem-
blen fonamentals, ens endinsem en el coneixement de la viol�ncia dom�stica i
en el disseny de les possibles alternatives que t� la nostra societat per lluitar-
hi en contra. Despr�s d’un primer cap�tol introductori, el segon cap�tol est�
dedicat a definir la viol�ncia de g�nere amb relaci� a una estructura social
patriarcal. S’hi desbrossen les diferents dimensions i conseq��ncies socials
15
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 19
d’aquest fenomen. El tercer cap�tol explora els or�gens hist�rics i culturals de
la viol�ncia de g�nere en les societats occidentals; reflecteix com est� d’arre-
lada la viol�ncia en el nostre entorn cultural i les pr�ctiques que han legitimat
la viol�ncia en el passat. El quart cap�tol presenta les diverses manifestacions
actuals de la viol�ncia de g�nere, tal com es donen en la realitat, i mostra les
m�ltiples maneres en qu� s’exerceix la viol�ncia contra les dones. El cinqu�
cap�tol es dedica a explorar com es desenvolupa la viol�ncia dom�stica en la
vida quotidiana, tenint en compte els factors que l’agreugen i les conseq��n-
cies que t� sobre la v�ctima i l’entorn familiar, aix� com les opcions que tenen
les dones que la pateixen. El sis� cap�tol torna a situar la viol�ncia dom�stica
en una perspectiva nacional i presenta les diferents maneres de mesurar la
incid�ncia de la viol�ncia dom�stica a Espanya, oferint dades de diverses
fonts i estimacions de la dimensi� que la viol�ncia adquireix al nostre pa�s.
En el cap�tol set� es fa una introducci� al tractament jur�dic de la viol�ncia
dom�stica a Espanya, on es destaca l’evoluci� hist�rica i les actuals etapes
del proc�s penal, incloent-hi alguns dels problemes processals d’aquest delic-
te. El cap�tol vuit� descriu les respostes que, ara per ara, donen a la viol�ncia
dom�stica tots els actors institucionals: les associacions de dones, les organit-
zacions internacionals i les administracions p�bliques, tant la nacional com
les auton�miques. S’hi ofereix una panor�mica de les diferents mesures i ser-
veis que s’han posat en marxa al nostre pa�s per combatre-la. El cap�tol nov�
analitza quin ha estat el tractament de la viol�ncia dom�stica en els mitjans de
comunicaci� i com ha influ�t en l’opini� p�blica; s’hi tracta la manera en qu�
es transmet i en qu� es rep la informaci� sobre aquesta viol�ncia de g�nere.
El cap�tol des� resumeix el llibre amb una reflexi� sobre els debats actuals en
refer�ncia a la viol�ncia dom�stica a Espanya; tamb� s’hi recullen algunes de
les propostes i alternatives que actualment es plantegen per combatre la vio-
l�ncia dom�stica.
16
■
INTRODUCCI�
Page 20
II. Concepte i caracter�stiques
de la viol�ncia contra les dones
S’ent�n per viol�ncia contra la dona �tot acte de viol�ncia sexista que
t� com a resultat possible o real un dany f�sic, sexual o ps�quic, incloent-hi
les amenaces, la coerci� o la privaci� arbitr�ria de llibertat, tant si s’esdev�
en la vida p�blica com en la privada� (ONU, 1995). La ra� de ser del que
anomenem viol�ncia de g�nere �s la necessitat que tenen els homes de con-
trolar les dones en el sistema social que anomenen patriarcat.
Segons la declaraci� de les Nacions Unides a Beijing (1995), la vio-
l�ncia contra les dones ��s una manifestaci� de les relacions de poder hist�-
ricament desiguals entre els homes i les dones, que han condu�t a la domina-
ci� de la dona per part de l’home, la discriminaci� contra la dona i la
interposici� d’obstacles contra el seu ple desenvolupament. La viol�ncia
contra la dona al llarg del seu cicle vital prov� especialment de pautes cultu-
rals, concretament dels efectes perjudicials d’algunes pr�ctiques tradicionals
o consuetudin�ries i de tots els actes d’extremisme relacionats amb la ra�a,
el sexe, l’idioma o la religi� que perpetuen la condici� inferior que s’assigna
a la dona en la fam�lia, el lloc de treball, la comunitat i la societat� (ONU,
1995).
17
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 21
2.1. La dominaci� masculina
i la viol�ncia simb�lica
El soci�leg franc�s Pierre Bourdieu explica la perman�ncia i la
reproducci� de les relacions de dominaci�, dels seus privilegis i de les seves
injust�cies, per la viol�ncia simb�lica que s’exerceix sobre els dominats i que
fa apar�ixer com a acceptables unes condicions d’exist�ncia absolutament
intolerables. Segons Bourdieu, la dominaci� masculina i la manera en qu�
s’imposa i se suporta s�n el millor exemple d’una forma de submissi� que
costa d’entendre si no fos perqu� �s conseq��ncia del que ell anomena la
viol�ncia simb�lica, aquella �viol�ncia esmorte�da, insensible i invisible per
a les seves pr�pies v�ctimes, que s’exerceix essencialment a trav�s dels
camins purament simb�lics de la comunicaci� i del coneixement [...] del
reconeixement o, en darrer terme, del sentiment� (Bourdieu, 2000, p�g. 12).
La gran for�a d’aquesta forma de dominaci� resideix en el fet que �s
alhora reconeguda i admesa pels dominats. A aquest aspecte de la dominaci�
masculina fa refer�ncia Bourdieu quan parla de viol�ncia simb�lica, a l’ac-
ceptaci� ideol�gica que imprimeix en els dominadors i els dominats, a la
gran import�ncia de les creences i dels sentiments en la producci� i la repro-
ducci� de la superioritat masculina com a aspecte central de l’ordre esta-
blert. La difer�ncia natural entre els homes i les dones es trasllada, com si
fos un aspecte d’aquesta difer�ncia, a la desigualtat i jerarquia entre els
homes i les dones. Aquesta desigualtat �s una caracter�stica social i cultural,
absolutament contingent i arbitr�ria, per� �s al mateix temps un aspecte cen-
tral de tot el sistema social que anomenem patriarcat.
Es barreja de manera interessada el que �s biol�gic i el que �s social
per justificar la desigualtat creada pels homes i ratificada per la cultura, i es
fa semblar com a necess�ria el que no �s res m�s que una forma, entre les
moltes possibles, d’organitzaci� social. I, sobretot, es conven� els homes i
les dones que aix� �s aix�, ho ha estat sempre i haur� de continuar sent-ho.
Les institucions socials contribueixen a perpetuar la relaci� de dominaci�.
Per� la instituci� b�sica d’aquesta socialitzaci� patriarcal �s la fam�lia, on
ben aviat s’apr�n a confondre les difer�ncies entre els homes i les dones amb
el joc de les desigualtats entre inferiors i superiors.
18
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 22
La preemin�ncia reconeguda universalment als homes es basa i es
reprodueix en el repartiment desigual d’activitats productives i reproductives
entre els homes i les dones. La divisi� sexual del treball, incloent-hi el seu
paper en la reproducci� biol�gica i social, privilegia els homes i, alhora,
impregna a tothom amb els h�bits adequats per reproduir aquesta divisi�. En
parlar de viol�ncia simb�lica, Bourdieu no vol subestimar la viol�ncia f�sica
ni fer oblidar que hi ha dones que s�n colpejades, violades o explotades.
Contr�riament a aix�, pret�n assenyalar la import�ncia que tenen els aspec-
tes ideol�gics, les idees, les creences i els sentiments, a fer possible la vio-
l�ncia. Sobretot, a fer possible que la viol�ncia sigui una realitat acceptada
socialment que s’autoreprodueix. Amb el concepte de viol�ncia simb�lica
pret�n explicar que els dominats, en aquest cas les dones, apliquen a les rela-
cions de dominaci� categories constru�des pels dominadors, els quals les fan
passar per categories naturals.
L’efecte de la dominaci� simb�lica no es produeix mitjan�ant la
coacci�, el consentiment, ni la submissi� volunt�ria, sin� a trav�s de la per-
cepci� i l’acci� que constitueixen els h�bits i que sustenten el comportament
molt m�s que no pas les decisions racionals i l’exercici de la voluntat. D’a-
questa manera, �la l�gica paradoxal de la dominaci� masculina i de la sub-
missi� femenina� t� molt d’espont�nia, en tant que resultat de l’ordre social
sobre les inclinacions dels homes i les dones. L’ordre social se’ls imposa i, a
trav�s dels h�bits, ells s’adapten per respondre a l’ordre social (Bourdieu,
2000).
Podr�em pensar que la viol�ncia simb�lica faria innecess�ria la vio-
l�ncia real en tant que coacci� f�sica contra les dones. I en certa manera �s
aix�: la viol�ncia simb�lica s’ocupa de preparar el terreny ideol�gic dels
homes i de les dones, de manera que nom�s de tant en tant cal rec�rrer a la
viol�ncia pura i dura. La viol�ncia simb�lica �s el gran treball previ que
assegura la dominaci�, que afavoreix l’adquisici� d’h�bits de dominaci� i
submissi� per part dels dos g�neres, i que ajuda a acceptar, uns t�citament i
d’altres de forma m�s manifesta, les creences patriarcals dominants en la
societat.
El fet de parlar de viol�ncia simb�lica i del seu efecte sobre les dones
no suposa l’acceptaci� d’aquelles idees, expressades tan sovint, que atribuei-
19
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 23
xen a les dones la responsabilitat de la seva pr�pia opressi�. Perqu�, a m�s,
no �s veritat que pel sol fet d’adonar-se de l’exist�ncia dels mecanismes de
la dominaci� sigui possible eliminar-los. Aix� no obstant, s� que creiem que
el fet de percebre els mecanismes de la dominaci� constitueix un pas impor-
tant per fer-la desapar�ixer, si b� �s un pas perill�s, ja que pot agreujar la
tensi� existent entre els dominadors i els dominats. La creixent visibilitat de
la viol�ncia contra les dones actua com a detonant d’aquesta viol�ncia en la
mesura que una s�rie d’homes se senten amena�ats pel canvi de les seves
relacions amb les dones i no s�n capa�os d’entendre les relacions de g�nere
en termes d’igualtat.
Els homes tamb� es troben sotmesos a pautes culturals i s�n preso-
ners de la representaci� dominant. Les tend�ncies de dominaci� no estan
inscrites en la natura masculina, sin� que s�n constru�des i apreses durant un
llarg proc�s de socialitzaci�. D’aquesta manera, els homes es veuen obligats
a afirmar la seva superioritat, a demostrar la seva for�a, a dirigir i governar, a
trav�s d’un proc�s d’inculcaci� que t� com a objectiu assolir una situaci�
que s’assimila a la virilitat. La virilitat s’identifica amb la capacitat sexual i
amb l’aptitud per al combat i l’exercici de la viol�ncia. Cal tenir en compte
que durant centenars d’anys els homes han estat carn de can�, elements per a
la guerra: �s a dir, per a l’agressi�, el combat i la depredaci�. Aix� no �s
natura, sin� cultura produ�da per societats concretes en les quals a l’home li
ha tocat massivament enfrontar-se amb els elements i amb altres homes.
L’exaltaci� dels valors masculins tamb� causa problemes als homes.
Molts d’ells viuen atemorits per la por de no ser prou �homes� o no ser capa-
�os de demostrar que ho s�n, i aix� suscita agressivitat contra les dones com
a forma elemental de mostrar la seva virilitat. La manifestaci� de la viol�ncia
�s, davant dels altres, una afirmaci� de masculinitat. El vincle entre virilitat i
viol�ncia �s prou expl�cit en la nostra cultura i n’hi ha molts exemples en la
literatura. La virilitat �s sempre una cosa que es mostra davant dels altres, que
no acaba d’existir per si mateixa, i com m�s por es tingui de perdre-la, m�s
exageradament es mostraran els trets que volen reflectir-la. Bourdieu arriba a
parlar de �l’exaltaci� obsessiva de l’ego i de les pulsions socials que impo-
sen� els jocs de la compet�ncia entre els homes. L’exercici de la viol�ncia
contra les dones seria la forma m�s basta de demostrar el seu poder.
20
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 24
En el marc de la cultura patriarcal, el concepte de dominaci� mascu-
lina es troba �ntimament lligat al de la viol�ncia masculina, ja que la viol�n-
cia �s l’instrument m�s expeditiu per controlar les situacions i imposar la
voluntat. Com ho explica Corsi, l’�s de la for�a com a m�tode per a la reso-
luci� de conflictes personals es legitima m�s freq�entment quan l’exerceixen
els homes en funci� d’un model social que es basa en la supremacia mascu-
lina (Corsi, 1995).
2.2. Caracter�stiques de la viol�ncia
contra les dones
�s viol�ncia de g�nere
Per entendre aquesta denominaci� de viol�ncia de g�nere, cal tenir en
compte el car�cter social dels trets atribu�ts als homes i les dones. S’utilitza
el concepte de g�nere per identificar les difer�ncies socials i culturals que es
produeixen entre els homes i les dones, i se’l distingeix del concepte de sexe,
amb el qual ens referim a les difer�ncies biol�giques que hi ha entre els
homes i les dones. Amb aquests dos conceptes �s possible entendre que la
majoria dels trets de la feminitat i la masculinitat s�n construccions cultu-
rals, s�n un producte de la societat, no derivats necess�riament de la natura.
Tant els trets produ�ts per la natura com els apresos de la cultura tenen un
arrelament molt potent en els �ssers humans. Fins i tot avui dia, gr�cies als
aven�os de la ci�ncia, es podria considerar m�s f�cil canviar els trets sexuals
d’un individu que modificar les seves caracter�stiques psicosociol�giques
femenines o masculines.
Definint-la com a viol�ncia de g�nere, s’ha fet un pas cap al reconei-
xement de la viol�ncia contra les dones. S’anomena aix� perqu� �s aquella
viol�ncia exercida pels homes contra les dones, en la qual el g�nere de l’a-
gressor i el de la v�ctima van �ntimament units a l’explicaci� d’aquesta vio-
l�ncia. �s viol�ncia de g�nere perqu� �s aquella que afecta les dones pel sol
fet de ser-ho. Hi ha moltes agressions i formes de viol�ncia que no tenen res
a veure amb el fet de ser home o dona, mentre que aqu� ens referim a la vio-
l�ncia que exerceixen els homes per mantenir el control i el domini sobre les
dones.
21
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 25
�s un tret social i, al mateix temps,
un fenomen individual
Hi ha una estreta relaci� entre totes les formes de viol�ncia contra les
dones. En cada cas de viol�ncia hi veiem el comportament concret d’un home
que duu a terme una agressi� contra una dona, per� aix� �s possible perqu�
les pautes d’organitzaci� de la societat ho permeten i les pautes culturals
donen una certa legitimitat a aquesta acci�.
Hi ha prou dades per entendre que la viol�ncia contra les dones �s
una caracter�stica estructural de les societats patriarcals. La viol�ncia deriva
de la desigualtat entre els homes i les dones i es fa necess�ria per mantenir
les dones en situaci� d’inferioritat. La viol�ncia contra les dones redueix la
seva participaci� en tots els aspectes de la vida social, ja que crea por i inhi-
beix les seves capacitats. La viol�ncia trastorna la vida de les dones en nom-
brosos camps; soscava la seva confian�a en si mateixes i redueix la seva
autoestima tant des del punt de vista f�sic com psicol�gic; destrueix la seva
salut i nega els seus drets humans.
La viol�ncia no solament �s deguda a trets singulars i patol�gics d’u-
na s�rie d’individus, sin� que t� trets estructurals d’una forma cultural de
definir les identitats i les relacions entre els homes i les dones. Aquestes
caracter�stiques estructurals s�n les que fan que molts individus exerceixin la
viol�ncia contra les dones i, el que �s m�s significatiu, les que permeten que
la societat la toleri. No seria possible entendre l’origen de la viol�ncia i el
seu manteniment durant segles si la cultura dominant en una societat hi esti-
gu�s en contra. Per aix� entenem que les estructures culturals, a les quals cal
dedicar m�s atenci� de la que fins ara s’hi ha posat, s�n causes fonamentals
de la producci� i la reproducci� social de la viol�ncia contra les dones.
Aix� no obstant, tamb� podr�em, amb l’ajuda de l’abundant literatura
psicol�gica, entrar a examinar les caracter�stiques individuals dels agressors
i de les v�ctimes. Podr�em veure, seguint les nombroses an�lisis psicol�gi-
ques que s’han elaborat sobre aquestes q�estions, la import�ncia de determi-
nats factors que contribueixen a l’aparici� i l’esclat d’episodis de viol�ncia i
que ajuden a fer-la m�s greu quan estan presents. Aquests factors, entre els
quals podem assenyalar diverses psicopatologies, el sadisme, el masoquis-
22
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 26
me, la irresponsabilitat, la brutalitat o la manca de criteris morals, tenen una
gran import�ncia en la utilitzaci� de la viol�ncia. Per� a nosaltres ens inte-
ressa examinar la viol�ncia com a fet social m�s que com a proc�s de rela-
cions personals, en el qual s�n m�s importants els trets f�sics i ps�quics de
cada individu.
En aquest estudi no mirarem de comprendre les raons individuals, en
tant que traject�ries vitals que expliquen la g�nesi de la viol�ncia en cada
cas concret d’agressi�, sin� que ens situarem en una perspectiva general i
intentarem veure la q�esti� de la viol�ncia com un fenomen social i global.
La ra� per la qual preferim utilitzar una perspectiva m�s estructural
que psicol�gica en la nostra an�lisi �s que, a la vista dels reptes socials que
ha d’afrontar la nostra societat per donar solucions col�lectives a aquest pro-
blema, la perspectiva sociol�gica pot ser m�s �til a l’hora de definir els crite-
ris preventius de la viol�ncia contra les dones i les intervencions per eradi-
car-la.
Deriva de la desigualtat de poder
entre els homes i les dones
La viol�ncia est� estretament relacionada amb la desigualtat de g�ne-
re. La investigaci� feminista ha posat de manifest la relaci� que hi ha entre
la viol�ncia i les formes culturals que consideren les dones inferiors als
homes (Millett, 1970; Saltzman, 1992). La viol�ncia contra les dones �s el
resultat de la idea de superioritat masculina i dels valors que es reflecteixen
en el codi patriarcal.
L’ess�ncia del codi patriarcal �s una representaci� de la masculinitat
a trav�s del domini sobre la dona. La idea de jerarquia sexual i la identifica-
ci� de la virilitat amb la superioritat masculina sobre la dona, que en l’�mbit
popular s’ha anomenat masclisme, es troben intr�nsecament lligades a la idea
que �s leg�tim imposar l’autoritat sobre la dona, fins i tot per mitj� de la vio-
l�ncia. Les dones s�n considerades �ssers inferiors, que poden ser utilitzats,
menyspreats i, fins i tot, maltractats. El masclisme, terme profundament
arrelat en el m�n hisp�, ha passat a referir-se internacionalment a les idees
23
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 27
de superioritat masculina i a la por, entre els homes, de mostrar qualsevol
tret de conducta que tingui connotacions femenines.
Com m�s nivell de desigualtat hi ha en el repartiment de funcions i
de responsabilitats i m�s desequilibri pel que fa a la participaci� en la presa
de decisions entre els g�neres, m�s gran �s el poder que s’exerceix sobre les
dones i m�s alt �s el risc potencial que aquestes tenen de patir viol�ncia.
Hi ha un sentit circular de la relaci� entre viol�ncia i inferioritat
femenina: el fet que els homes recorrin a la viol�ncia fa que les dones se
sentin inferiors; i la idea d’inferioritat de les dones refor�a la possibilitat de
rec�rrer a la viol�ncia contra elles.
El masclisme implica la idea de superioritat de les qualitats masculi-
nes m�s estereotipades, com la for�a i l’agressivitat, i empeny els homes a
demostrar-les. El desplegament d’actituds masclistes ve donat per la necessi-
tat de demostrar-se a si mateix i als altres que s’�s un home (Morilla, 2001).
En la socialitzaci� dels nens s’observa que moltes d’aquestes actituds els s�n
imposades fins i tot en contra de les seves prefer�ncies pac�fiques o el seu
car�cter tranquil. En l’edat adulta, aquesta demostraci� de ser �un home� pot
arribar a tenir import�ncia en la imposici� violenta sobre les dones.
Molts dels trets que s’identifiquen amb la masculinitat s�n grans
qualitats, sempre que no degenerin en ab�s de poder sobre els altres. Segons
l’explicaci� de Morilla, per la llei del m�s fort, els valors que es van imposar
com a trets de masculinitat van evolucionar negativament. �L’activitat es va
convertir en intervencionisme, la combativitat va degenerar en agressivitat,
la seguretat en un mateix es va transformar en dominaci�, la for�a va esdeve-
nir viol�ncia i ab�s; l’egocentrisme es va convertir en explotaci�, la ment
unidireccional es va transformar en despotisme, el rigor va passar a ser
intransig�ncia i l’afany de superaci� va degenerar en ambici�� (Morilla,
2001, p�g. 101). La utilitzaci� d’aquestes capacitats com a instruments de
poder i dominaci� van formar el sistema extrem de valors masclistes, amb
un poder de coerci� enorme. L’amena�a per als mateixos barons �s deixar de
ser �homes� si no desenvolupen aquests atributs.
La constel�laci� ideol�gica del codi patriarcal est� formada per una
s�rie de trets que defineixen la dicotomia d’inferioritat i superioritat entre els
24
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 28
sexes. La creen�a de �tenir dret� a utilitzar la viol�ncia contra les dones �s
un tret patriarcal amb una llarga hist�ria, en la qual de fet i de dret la viol�n-
cia s’ha considerat leg�tima per part dels barons, especialment per als que
tenien el paper de marits o pares.
Tamb� �s caracter�stic del codi patriarcal la creen�a que els homes
�tenen dret� a l’acc�s carnal a les dones, sense tenir en compte els desitjos i
prefer�ncies d’elles. Sigui com a realitat o com a fantasia, la idea d’accedir
sexualment a totes les dones forma part de l’imaginari mascul� patriarcal.
Aquest dret se sent com a totalment leg�tim respecte a la pr�pia dona.
Un tret del codi patriarcal �s la divisi� radical entre puresa i pecat de
les dones, la qual �nicament es pot superar mitjan�ant la vinculaci� matri-
monial amb un home. Aquesta classificaci� extrema del comportament
sexual no ha existit mai en el cas dels homes, les activitats sexuals dels quals
fora del matrimoni no suposaven cap deshonra per a ells ni per a les seves
fam�lies.
La compet�ncia entre barons pel domini de les dones com a senyal de
virilitat ha donat lloc a una gran agressivitat contra les dones i una vigil�ncia
extrema de la dona pr�pia. Les agressions a les dones no es valoren per si
mateixes, sin� respecte als altres homes. Per aix� l’adulteri mascul� nom�s
�s possible quan s’intenta accedir a la dona d’un altre.
Des del punt de vista patriarcal, es fa una conceptualitzaci� del res-
pecte degut a una dona nom�s en funci� de qui �s el seu amo. Les dones sen-
se amo s�n territori lliure, obert potencialment a l’agressi� sexual. La dona
que no t� amo ni �s verge no es valora, no serveix per entrar en el joc de la
dominaci� i tan sols �s objecte de menyspreu i agressi�.
La violaci� es considera delicte depenent de qui la pateix. Les agres-
sions sexuals contra dones que es dediquen a la prostituci� no es consideren
com a tals, ni tampoc contra l’esposa, llevat que arribin a extrems molt
greus. No en va els codis penals europeus, fins no fa gaire, no consideraven
la possibilitat de violaci� si la dona no era verge.
Les dones tenen una s�rie de normes de conducta molt estrictes, la
transgressi� de les quals molt sovint s’invoca per justificar les agressions de
25
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 29
qu� s�n objecte. �s en aquestes normes de domesticitat, submissi� i pudor
sexual, on recolza la culpabilitat femenina que aflora de manera immediata
en els episodis de viol�ncia.
El codi patriarcal, com a forma d’entendre les relacions entre els
homes i les dones, no ha desaparegut i encara t� un vigor considerable entre
una bona part de la poblaci� mundial. Tot i que est� perdent terreny, encara
t� vig�ncia en una part important de les societats conegudes i emergeix en
forma de comportaments que ens semblen irracionals. Creiem que els com-
portaments violents s�n els darrers espeternecs del patriarcat, que es mostra
com un sistema de dominaci� que es resisteix a desapar�ixer. Fins i tot hi ha
qui considera que la viol�ncia augmenta per aquesta resist�ncia: �La viol�n-
cia interpersonal i el maltractament psicol�gic es generalitzen a causa preci-
sament de la ira dels homes, individual i col�lectiva, per la seva p�rdua de
poder� (Castells, 1998, p�g. 160).
T� un car�cter instrumental
La viol�ncia contra les dones �s el resultat de les relacions de domi-
naci� masculina i de subordinaci� femenina. El poder dels homes i la subor-
dinaci� de les dones, que �s un tret b�sic del patriarcat, requereix algun
mecanisme de sotmetiment. En aquest sentit, la viol�ncia contra les dones �s
la manera de consolidar aquest domini.
La viol�ncia de g�nere no �s una finalitat per si mateixa sin� un ins-
trument de dominaci� i control social. I en aquest cas s’utilitza com a meca-
nisme de manteniment del poder mascul� i de reproducci� del sotmetiment
femen�.
La viol�ncia de g�nere intenta domesticar la dona, fer que se sotmeti
sense que se’n pugui escapar, per la qual cosa �s un obstacle per a l’autono-
mia i la llibertat de les dones.
Quan es recorre a la viol�ncia no es desitja trencar amb la dona, sin�
que es vol mantenir el lligam que la subjecta. Es tracta d’obligar la dona a
tenir un comportament determinat, a mostrar una submissi� sense escapa-
t�ria.
26
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 30
Aquest tipus de viol�ncia s’acompanya amb mecanismes psicol�gics
de manipulaci�, com ara impedir que es posin de manifest els interessos
contraposats i evitar en la mesura del possible la manifestaci� del conflicte.
La manipulaci� i el manteniment d’una cultura que silencia la participaci�
de les dones forma part del quadre general del patriarcat.
�s estructural i institucional
La viol�ncia contra les dones no �s un fenomen a�llat ni circumstan-
cial en les relacions entre els homes i les dones, sin� que constitueix un
aspecte estructural de l’organitzaci� del sistema social. Es tracta d’un feno-
men social que es d�na de manera transversal en totes les classes socials i
que apareix en les diverses etapes del cicle vital. No �s m�s pr�pia de les
classes pobres i marginades, tot i que pugui semblar-ho perqu� s�n aquestes
les que m�s sovint acudeixen a la policia o als serveis socials.
El patriarcat �s un sistema d’adjudicaci� d’espais socials i de normes
de conducta i, en aquest sentit, la viol�ncia contra la dona es pot interpretar
com un mecanisme per tornar a �posar-la al seu lloc� i per sotmetre-la insti-
tucionalment (Molina, 1990).
La viol�ncia contra les dones t� a veure amb el conjunt de l’organit-
zaci� social. Afecta les normes b�siques de la societat i els models de com-
portament. Les normes de socialitzaci� de cada g�nere l’han acceptat i legi-
timat hist�ricament. S’utilitza per assegurar el sotmetiment de les dones i el
compliment dels rols de servei i cura personal que se’ls han assignat. La
reproducci� de la distribuci� de funcions al si de la fam�lia i l’adscripci� de
posicions desiguals per als homes i les dones es garanteixen mantenint com
a possibilitat el recurs a la viol�ncia.
Encara avui dia la posici� familiar debilita la posici� social de les
dones i aix� ajuda a mantenir-les en situaci� de sotmetiment. Celia Amor�s
parla del parany que tenen les dones amb relaci� a la fam�lia: la seva posici�
dins de la fam�lia debilita la seva posici� en l’�mbit laboral i, a l’inrev�s, la
seva d�bil posici� en l’�mbit laboral debilita la seva posici� dins de la fam�-
lia. Aquest �s el cercle vici�s que reprodueix la discriminaci� laboral feme-
27
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 31
nina: no guanyen diners perqu� han de tenir cura de la fam�lia, i han de tenir
cura de la fam�lia perqu� no guanyen diners.
At�s aquest car�cter estructural i estable que t� la viol�ncia, hi ha una
resist�ncia social a recon�ixer-la. La viol�ncia de g�nere es concreta en
agressions individuals, per� forma part d’un mecanisme social de domini
d’un grup sobre un altre. �s en aquest sentit en el que s’ent�n que el conjunt
de la societat s’hagi resistit tant de temps a donar una resposta efica� a
aquest tipus de viol�ncia. Altres manifestacions de viol�ncia, com els crims
de carrer o el terrorisme, obtenen de la societat una reacci� molt m�s en�rgi-
ca. Tot i que el nombre de morts l’any per viol�ncia de parella �s m�s alt que
per moltes altres causes (incloent-hi el terrorisme), s’hi d�na menys impor-
t�ncia perqu� la resposta social no es guia tant pels danys causats com pel
significat social i, encara, els aspectes �privats� de la viol�ncia de g�nere
ajuden a amagar-la.
�s ideol�gica
No entenem la reacci� de les dones i ens preguntem per qu� no es
resisteixen amb m�s energia enfront de la viol�ncia masculina. Ens pregun-
tem per qu� una dona �permet� l’agressi� i es resigna al sotmetiment en el
seu m�n privat. �s la mateixa pregunta de �per qu� no se’n va� que es fa
tantes vegades a la dona maltractada.
L’estranyesa que reflecteixen aquestes preguntes posa de manifest
l’oblit dels aspectes ideol�gics i estructurals de la viol�ncia, la import�ncia
de les depend�ncies socials i psicol�giques, a m�s de les econ�miques, que
vinculen les dones amb els seus agressors. Perqu� el que hem anomenat codi
patriarcal no solament afecta les creences dels homes sin� tamb� les de les
dones. I aquestes creences tenen una for�a enorme sobre les seves formes
d’entendre el que passa, d’explicar per qu� es desencadena i de viure l’expe-
ri�ncia de la viol�ncia.
Viure l’experi�ncia de la viol�ncia prepara les dones per a l’accepta-
ci� del domini mascul� i els fa creure que nom�s el fet de dependre d’un
home justifica la seva vida i la seva exist�ncia social. La bona esposa �s la
que es resigna. El codi patriarcal fa equivalents el matrimoni estable i la
28
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 32
uni� familiar amb l’�xit personal de la dona. El fet de concebre aquests con-
ceptes com indissociables infon a les dones la por profunda de fracassar en
el matrimoni. Poden arribar a creure que ser una bona mare i una bona espo-
sa vol dir suportar totes les agressions possibles abans de trencar la unitat
familiar. �s per aix� que el confinament de les dones en els espais dom�stics
va associat a la sobrevaloraci� del matrimoni i la maternitat.
�s a tot arreu
La idea de la submissi� de la dona com una forma d’assegurar la pau
dins del matrimoni est� encara summament arrelada entre nosaltres. Fins i
tot entre aquells homes que no se senten inclinats a pegar a la seva dona no
�s infreq�ent fer-hi al�lusions com a manera d’avisar que �s una possibilitat
que poden exercir. No �s gens estrany veure el gest d’un marit que amena�a
de pegar la seva dona. S’utilitza fins i tot com a broma en parelles on no hi
ha maltractaments f�sics per� en les quals es t� consci�ncia de la superioritat
de l’home, consci�ncia interioritzada per tots dos.
Aix� es posa de manifest constantment en les bromes que es fan i en
el llenguatge que s’utilitza en la vida quotidiana. No �s gens estrany sentir
�no em parlis aix�, que te la clavo�, �no em diguis que no, que et guanyar�s
una bufetada�, �no siguis pesada, que rebr�s�, i tantes altres expressions
col�loquials d’amena�a que se senten. A trav�s d’aquestes maneres de parlar,
l’home s’adre�a a la dona utilitzant amenaces potencials que, en moltes
parelles, no arribaran mai a materialitzar-se. El fet que la viol�ncia no arribi
a l’agressi� f�sica no significa que no estigui present en les relacions conju-
gals quotidianes. Encara m�s, aquest tipus de relaci� est� tan interioritzada
en algunes parelles, que no intenten amagar-la davant de tercers i s’expressa
obertament, bo i donant m�s car�cter de broma a aquestes expressions quan
les utilitzen en pres�ncia de coneguts, amics o familiars. No podem saber si
aquestes amenaces que se senten reiteradament, a vegades en to de broma,
arriben a fer-se realitat, per� el que s� que sabem �s que aquestes expressions
ling��stiques utilitzades de forma habitual per marits �normals� serveixen
per frenar les dones i les dissuadeixen d’expressar les seves opinions, els
seus desitjos o les seves discrep�ncies.
29
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 33
L’exercici r�gid dels rols tradicionals d’esposa i mare col�loquen la
dona en situaci� de risc davant la viol�ncia masculina, perqu� amb ells
renuncia a exercir la seva categoria de subjecte i esdev� m�s vulnerable als
abusos del c�njuge en cas de conflicte. Un repartiment de rols molt marcat
entre el marit i la dona tamb� suposa potencialment un risc, perqu� la dona
se sent m�s vulnerable davant les pressions masculines, no solament pel fet
de no tenir recursos propis de subsist�ncia sin� per la seva especialitzaci� en
el rol dom�stic, que comporta, si no hi ha reciprocitat, connotacions de ser-
vitud. Anar-se’n no sembla una veritable opci� per a moltes dones, tan
influ�des com els seus c�njuges per aquesta forma patriarcal d’entendre les
relacions de parella. A partir d’aquestes idees, la desigualtat augmenta, la
inferioritat de les dones es d�na per suposada i, si apareixen altres factors
que hi ajudin, la viol�ncia contra la dona es converteix en un aspecte cr�nic
de la relaci�.
Afecta totes les dones
La viol�ncia no es reparteix equitativament entre totes les dones, sin�
que incideix de manera desigual entre elles. Aquesta desigualtat s’explica
per la major o menor acceptaci� del codi patriarcal i pels factors psicol�gics
de la biografia personal de la dona i de l’home, aix� com per factors socioe-
con�mics relacionats amb els seus recursos personals, de posici� social, de
situaci� geogr�fica, etc.
Aix� no obstant, la viol�ncia de g�nere suposa una amena�a poten-
cial per a totes les dones pel fet que va dirigida contra tot el seu grup. Els
incidents concrets i particulars de viol�ncia contra una dona afecten col�lec-
tivament totes les dones en tant que influeixen, amb el seu exemple, en el
conjunt de la societat i reforcen el poder simb�lic dels homes tot atemptant
contra la igualtat de les dones. La viol�ncia �s una amena�a que existeix per
a totes les dones, i cada nou episodi atemoreix col�lectivament el grup de les
dones i refor�a la superioritat dels homes. La viol�ncia contra altres dones
influeix en tota la poblaci�, i empeny la resta de les dones a tolerar conduc-
tes masculines que no tolerarien si no tinguessin por dels homes.
30
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 34
La viol�ncia de g�nere t� una funci� de refor� del domini mascul� ja
que actua, com les accions de la m�fia o del terrorisme, sobre tota la pobla-
ci�, acovardint-la. Nom�s les dones v�ctimes pateixen la viol�ncia en la seva
pr�pia persona, per� totes les dones en resulten afectades; la viol�ncia refor-
�a la por de totes i fomenta la subordinaci� als homes (Brownmiller, 1981).
El mecanisme t� molt en com� amb les accions de la m�fia que fan mal a
aquell a qui van destinades per�, al mateix temps, acovardeixen la resta de la
poblaci� i fomenten el silenci, la submissi� i l’expansi� del poder dels vio-
lents. La viol�ncia completa el quadre de limitacions socials de tota mena
que pateixen les dones di�riament, com ara les pitjors oportunitats de feina,
l’a�llament social i la fustigaci� sexual.
El fet que hi hagi viol�ncia de g�nere trastorna la vida de les dones i
debilita la seva autoestima en tots els �mbits. La desaparici� de la viol�ncia
de g�nere suposa alliberar totes les dones, promoure la seva seguretat en si
mateixes i ampliar la seva capacitat de participar en tots els aspectes de la
vida social. La viol�ncia s’hi oposa, perqu� crea por i les inhibeix en m�lti-
ples activitats.
No �s natural, �s apresa
La viol�ncia no �s un comportament natural sin� una actitud apresa
mitjan�ant la socialitzaci�. L’aprenentatge per dominar es legitima amb una
s�rie de valors que limiten en els homes la compassi� i l’empatia. Els valors
que sostenen l’aprenentatge de la viol�ncia s�n el sexisme i la misog�nia. El
sexisme �s el menyspreu de les dones i la creen�a que �s convenient exercir
el domini sobre elles i for�ar-les a la submissi�, a m�s de destinar-les a les
tasques servils i rutin�ries. La misog�nia �s l’odi i la por envers les dones, i
tamb� est� estretament relacionada amb les creences sobre la inferioritat de
les dones i la necessitat que siguin controlades pels homes (Bosch et al.,
1999).
Aquestes actituds s�n ancestrals, m�s pr�pies d’un sistema social
antic i patriarcal, per� encara persisteixen i es transmeten mitjan�ant la
socialitzaci� i l’educaci� dels joves. No solament es transmeten els valors
patriarcals a trav�s de la socialitzaci�, sin� que la conviv�ncia amb les mane-
31
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 35
res violentes i menyspreadores de tractar les dones ensenya a tolerar-les i a
repetir-les. Si la identitat masculina s’identifica amb la for�a i l’agressivitat
i, per alguna ra�, aquesta identitat es veu amena�ada, la �virilitat� patriarcal
recorrer� a la viol�ncia perqu� aquest �s el mecanisme apr�s. En aquest sen-
tit, les t�cniques de prevenci� de la viol�ncia que posen l’�mfasi en la reela-
boraci� de les identitats masculines de nens, joves i adults adquireixen una
gran import�ncia.
La socialitzaci� es duu a terme alhora amb paraules i amb imatges.
La transcend�ncia de les imatges i de les relacions que s’estableixen durant
la inf�ncia �s crucial. La socialitzaci� crea les identitats i, molt freq�ent-
ment, encara els nens veuen al seu voltant, des dels primers moments de la
seva vida, actituds de superioritat masculina i respostes de submissi� feme-
nina. �s molt important educar els joves d’una altra manera. Igual que la
socialitzaci� pot servir per ajudar que aquests valors pervisquin, tamb� es
pot utilitzar per combatre’ls i fer-los desapar�ixer. Per aix� �s molt important
educar els joves, homes i dones, en actituds alternatives. Com diu D�az
Aguado, �s possible educar-los en valors democr�tics, fomentar l’equilibri
de poder i responsabilitat dels homes i les dones, i combatre els estereotips
masculins i femenins que fonamenten la misog�nia (D�az Aguado, 2001).
La fam�lia �s un lloc central pel que fa a l’aprenentatge de la viol�n-
cia. Hi ha un model de comportament i resoluci� de conflictes impl�citament
acordat que �s desigual i que constitueix el caldo de cultiu de l’aprenentatge
de la viol�ncia contra les dones. En la mentalitat tradicional i patriarcal, l’es-
s�ncia de la vida familiar �s compartir una llar i unes experi�ncies de convi-
v�ncia, sense que els elements b�sics del conflicte es facin expl�cits; el fet
d’emfatitzar el conflicte de g�nere s’interpreta com a ressentiment i amargor.
Aix� forma part del codi patriarcal i de la ideologia autorit�ria, que donen a
l’ordre i a l’harmonia un valor superior al del proc�s de negociaci� i recerca
de consens. La necessitat d’ordre i unitat amaga una estructura de poder en
la qual el conflicte no arriba a manifestar-se perqu� ja hi ha pr�viament un
vencedor: el pare de fam�lia.
L’ideal de l’harmonia familiar nega la realitat humana dels inevita-
bles conflictes quotidians, que no necess�riament han de suposar un motiu
de viol�ncia. Resoldre xocs d’interessos i opinions, negociar i dialogar, en
32
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 36
comptes d’imposar unilateralment el poder, s�n elements que poden conduir
al creixement personal de tots els membres de la fam�lia. Sota la ideologia
de l’harmonia, tamb� hi bateguen idees desvaloritzadores de les dones que
van unides al repartiment r�gid de responsabilitats dom�stiques i productives
entre el marit i la dona en el matrimoni. La percepci� que tan sols ell, que
exerceix un treball remunerat, contribueix al benestar de la fam�lia est� en
relaci� amb les idees que es mantenen sobre els rols respectius dels homes i
les dones. Amb aquestes idees es refor�a la desigualtat de la parella: ella no
val res perqu� nom�s treballa a casa i ell �s l’amo perqu� �s qui porta els
diners a casa. La depend�ncia econ�mica �s un factor que ajuda a la viol�n-
cia, ja que refor�a estructuralment la vulnerabilitat de la dona.
El treball remunerat millora la posici� de les dones dins de la fam�lia,
les fa menys dependents des del punt de vista social i econ�mic, i redueix la
seva situaci� de vulnerabilitat davant la viol�ncia. El treball remunerat de les
dones pot ajudar a plantejar els conflictes de la parella en termes de major
igualtat i, en aquest sentit, contribueix a contrarestar la viol�ncia. El treball
fora de la llar d�na a les dones un ingr�s econ�mic que �s una forma d’inde-
pend�ncia respecte del seu marit. Hi ha un respecte social m�s gran associat
a l’aportaci� d’ingressos econ�mics a la fam�lia que a l’aportaci� de treballs
dom�stics. El treball remunerat augmenta l’estatus social de la dona i la seva
posici� al si de la fam�lia, amb el conseg�ent canvi d’equilibri de poder i
decisi�. El treball fora de casa sol comportar formes de seguretat i protecci�
legal, amb la qual cosa augmenten els drets d’aquestes dones, que, a m�s,
s�n menys vulnerables econ�micament. El treball tamb� posa els individus
en contacte amb l’exterior, i els permet una experi�ncia i uns contactes
socialment valuosos.
�s tolerada socialment
La viol�ncia masculina ha estat tolerada tradicionalment com un fet
�natural� i �s transmesa en l’educaci� dels nens i les nenes, aix� com en els
models masculins que presenten els mitjans de comunicaci�. Hi ha una certa
acceptaci� social de la viol�ncia o, si m�s no, no hi ha un rebuig tancat i
definitiu. Diem aix� perqu� no es donen les mateixes reaccions davant les
33
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 37
agressions de g�nere que davant d’altres tipus d’agressions, encara que els
danys siguin semblants. Per exemple, �s molt freq�ent que els ve�ns o fami-
liars assisteixin com a testimonis passius de la viol�ncia contra les dones. A
vegades s’ofereixen per ajudar i consolar la v�ctima, per� molt rarament
posen den�ncies, ni hi intervenen, ni declaren contra l’agressor. Nom�s a
poc a poc, i molt recentment, la nostra societat comen�a a prendre’s seriosa-
ment que aquesta forma de viol�ncia �s cosa de tots.
Un reflex de l’acceptaci� social de la viol�ncia s�n les maneres de
referir-s’hi per mitj� de bromes o hip�rboles sobre el que la viol�ncia pot
significar d’amor passional. No �s infreq�ent llegir a la premsa articles pre-
tesament ir�nics sobre la viol�ncia de g�nere. Un cas molt escandal�s ha
estat el dels articles publicats per Francisco Umbral, en els quals fa l’ullet a
la resta dels homes i, de passada, insulta el conjunt de les dones. En les seves
columnes en un diari de tirada nacional ha arribat a escriure obscenitats d’a-
quest tipus: �La femella violada sembla que tingui un altre gust, com el
conill de bosc; nosaltres ja nom�s gaudim de dones de piscifactoria�, sense
produir cap mena d’estupefacci�. El mal gust, aplicat a fer apologia de la
viol�ncia contra les dones, no t� a vegades el rebuig social que hauria de
tenir.
Tamb� les mateixes v�ctimes accepten en certa manera la viol�ncia
en el sentit que la consideren com un dest�, i l’afronten amb el fatalisme de
qui creu que no pot evitar-la. Com que el rebuig social de la viol�ncia no �s
gaire ferm, no �s segur que es pugui comptar amb suport quan es denuncia.
Els costos de tota mena que t� per a les dones denunciar la viol�ncia que
pateixen s�n enormes. La societat afronta els fets analitzant amb massa seve-
ritat les possibles responsabilitats de la v�ctima. Quan es tracta d’agressions
sexuals, no �s infreq�ent convertir la v�ctima en responsable i buscar els pos-
sibles motius que ella hagi donat per a l’agressi�; en els casos de viol�ncia
dom�stica s’intenta molt sovint investigar les provocacions de la v�ctima.
En la hist�ria d’aquests delictes topem amb la complicitat de la tradi-
ci� i de la religi�, que s’han inclinat a veure la viol�ncia com un fenomen
inevitable. S’afronta la viol�ncia masculina d’una manera fatalista, declarant
que sempre ha estat aix�, i s’interpreta com una prova que envia la provid�n-
34
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 38
cia i que la dona ha de suportar. Resignar-se i no rebel�lar-se han estat els
�bons� consells que han rebut moltes dones maltractades. Si una dona no se
sotmet amb docilitat, passa a ser responsable de la viol�ncia que pugui patir.
Passa inadvertida i �s dif�cil de percebre
Com que es tracta d’un tret estructural de la majoria de les societats,
la viol�ncia contra les dones �s molt dif�cil de percebre. Con que el primer
pas per afrontar un problema social �s fer-lo visible aix� ha estat un dels
objectius inicials de les den�ncies feministes, ja que abans passava social-
ment inadvertida. La viol�ncia contra les dones ha hagut de ser denunciada
perqu� es comenc�s a veure. La situaci� t� alguna cosa de circular: no �s
possible veure-la si no es considera que �s un problema, i nom�s �s possible
definir-la com a problema despr�s d’haver-la fet visible.
Tan habitual �s el car�cter que t�, que la major part de les vegades la
viol�ncia passa inadvertida a una societat que mira cap a una altra banda.
La viol�ncia no es veu, per� tampoc no es vol veure. En molts casos no es
percep pel car�cter habitual que presenta; per�, al mateix temps, quan es fa
evident, tot s�n excuses per no recon�ixer que �s un problema. Hi ha nom-
brosos mecanismes per minimitzar-la i amagar-la.
Tot i que la viol�ncia contra les dones �s un dels crims m�s estesos i
menys coneguts de la hist�ria de la humanitat, fins fa molt poc temps no
s’ha considerat com a tal, sin� com un dels trets habituals del comportament
en la majoria de les societats conegudes. No comen�a a ser considerada un
crim fins a finals del segle
XX
. Anteriorment, amb prou feines es reconeixia i
es percebia. En aquest aspecte, amb la viol�ncia de g�nere passa el mateix
que amb molts altres problemes socials, que no es perceben fins que s’iden-
tifiquen com un problema. Com ha explicat Blumer, el primer pas per solu-
cionar un problema �s recon�ixer-lo; i per recon�ixer-lo, cal identificar-lo i
definir-lo; abans no existeix (Blumer, 1972).
A partir del seu reconeixement, el rebuig social �s la forma m�s efi-
ca� de combatre aquesta viol�ncia. El Consell d’Europa afirma en els seus
documents que �s necessari un canvi fonamental d’actituds perqu� arreli en
35
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 39
les nostres societats la idea que la viol�ncia �s inadmissible. Desenvolupa
aquesta idea sota el lema Toler�ncia Zero davant la Viol�ncia de G�nere. Es
tracta de fer que els homes agressors siguin responsables de la seva conducta
i d’exigir-los que abandonin el recurs a la viol�ncia. Per fer-ho, cal que es
reforci la idea d’igualtat entre els homes i les dones en totes les pol�tiques i
en tots els projectes, de manera que es doni m�s poder i capacitat de nego-
ciaci� a les dones (Consell d’Europa, 1997). Es persegueix un canvi d’acti-
tuds que porti a no tolerar la viol�ncia contra les dones en cap de les seves
modalitats, un canvi absolut respecte a la viol�ncia de g�nere, amb la qual cosa
siguem cada vegada m�s sensibles a qualsevol dels seus aspectes i a qualsevol
nivell d’intensitat.
Per tot aix�, un dels primers objectius de l’acci� davant la viol�ncia
de g�nere ser� fer-la visible i donar a con�ixer les seves caracter�stiques.
Comen�ar a veure-la i fer-la inadmissible com a comportament ancestral que
es guia pel codi patriarcal. Defensar pol�ticament la igualtat entre els homes
i les dones i, en conseq��ncia, deslegitimar totes les conductes que busquen
el sotmetiment de les dones i la jerarquitzaci� de les relacions de g�nere.
36
■
CONCEPTE I CARACTER�STIQUES DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 40
III. Or�gens i evoluci�
del codi patriarcal
La viol�ncia contra les dones t� el seu origen en el patriarcat, que �s
una forma de domini i organitzaci� social que han compartit gaireb� totes
les societats conegudes hist�ricament i que no ha comen�at a ser q�estiona-
da fins fa poc temps.
Totes les societats conegudes participen, poc o molt, dels trets que
identifiquem com patriarcat, organitzaci� social en la qual els homes posse-
eixen el poder i mantenen sotmeses les dones. Les seves manifestacions s�n
molt diverses, i s’han anat atenuant d’una manera extraordin�ria durant els
darrers anys en les societats m�s desenvolupades, per� encara no han des-
aparegut del tot en cap d’aquestes societats.
3.1. Origen del patriarcat
L’extensi� del patriarcat �s universal i abra�a tota mena de societats.
Les formes de sotmetiment femen� es donen tant en les societats primitives
com en aquelles m�s desenvolupades que presenten formes complexes i
sofisticades d’organitzaci� social, i en cada una d’elles adopten trets dife-
rents.
Manuel Castells defineix el patriarcat com �una estructura b�sica de
totes les societats contempor�nies. Es caracteritza per l’autoritat dels homes
sobre les dones i els seus fills, imposada des de les institucions. A fi que s’e-
37
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 41
xerceixi aquesta autoritat, el patriarcat ha de dominar tota l’organitzaci� de
la societat, des de la producci� i el consum fins a la pol�tica, el dret i la cul-
tura. Les relacions interpersonals tamb� estan marcades per la dominaci� i la
viol�ncia que s’originen en la cultura i en les institucions del patriarcat�
(Castells, 1998, p�g. 159).
La causa origin�ria i al mateix temps perpetuadora de la viol�ncia de
g�nere �s la necessitat de sotmetre les dones, que constitueix per al patriarcat
un aspecte estructural del seu funcionament. La imposici� del poder es fona-
menta en la cosificaci� de les dones, en l’apropiaci� del seu cos i de la seva
for�a de treball, i la viol�ncia �s necess�ria per mantenir aquestes relacions
desiguals de poder, quan la socialitzaci� i altres formes d’integraci� social
no s�n suficients.
Les investigacions antropol�giques que han provat de con�ixer les
primeres formes d’organitzaci� social ens parlen del patriarcat com una
estructura b�sica de fam�lies organitzades al voltant del pare o bar� de m�s
edat. L’autoritat de l’home dins de la fam�lia �s el punt de partida de l’autori-
tat i del poder dins del grup social. Aquesta primera forma d’organitzaci�
social basada en el poder mascul� imposa el sotmetiment de les dones.
El sistema de dominaci� patriarcal �s com� a totes les cultures des
dels inicis de la hist�ria coneguda i fins al present. La seva universalitat �s
una de les armes psicol�giques m�s potents, ja que li permet basar la seva
legitimitat en la natura (Millett, 1970).
Tot i que el funcionament del patriarcat s’ent�n b�, no �s gens clar
com va poder comen�ar el sotmetiment de les dones. Les teories evolutives
mantenen que les difer�ncies biol�giques entre els homes i les dones, que els
fan exercir un paper diferent en la reproducci� humana, estarien en l’origen
de les seves diferents funcions socials. Inicialment es va produir un reparti-
ment del treball segons el qual les dones es van dedicar a parir i a criar els
fills, mentre que els homes van tenir com a feina buscar l’aliment i protegir
el grup. I a partir de l’especialitzaci� de cada g�nere en aquestes funcions
s’explica un desenvolupament m�s gran de les capacitats socials i guerreres
en el cas dels homes, i un desenvolupament m�s gran de les capacitats
dom�stiques en el cas de les dones. Segons aquestes teories, la necessitat de
38
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 42
protecci� que van tenir les dones durant els seus per�odes de reproducci�,
que en les societats primitives abra�aven tota la seva vida, �s l’origen de la
depend�ncia femenina. Al mateix temps, l’evoluci� va potenciar la for�a f�si-
ca dels homes com a caracter�stica vinculada a les funcions de protecci� i
lluita a l’exterior, i es produeix a favor d’aquests un avantatge comparatiu
pel que fa a l’intercanvi social i les capacitats de domini exterior. For�a i
capacitat que van utilitzar gradualment per desenvolupar el poder mascul�
i sotmetre les dones.
Tot i que no s’ha pogut demostrar que la genealogia de les difer�n-
cies de poder entre els homes i les dones es desenvolup�s d’aquesta manera,
ben aviat les dones apareixen com a objecte dels intercanvis que realitzen els
homes. La teoria de L�vi-Strauss sobre les estructures elementals del paren-
tiu explica que l’intercanvi de dones �s la forma inicial d’establir aliances
entre els grups socials m�s simples. Els matrimonis, que els homes pacten
entre si lliurant-se respectivament les seves germanes, serien les formes pri-
mitives de pacte pol�tic. Gerda Lerner repr�n les idees de L�vi-Strauss i afir-
ma, si fa no fa, que una de les primeres modalitats del comer� �s l’intercanvi
de dones (Lerner, 1990).
Ara b�, tant si �s per comerciar o per concloure aliances, per inter-
canviar dones primer cal dominar-les, ja que s’han de sotmetre a les deci-
sions preses pels homes. Aquesta seria l’explicaci� de l’aparici� original de
la viol�ncia. No hi pot haver domini ni disposici� sobre les dones sense
alguna forma de viol�ncia, sigui utilitzant l’�s de la for�a sobre elles o b�
simplement amb l’amena�a per aconseguir la seva obedi�ncia.
La sociologia cl�ssica ratifica les an�lisis de l’antropologia, i Durk-
heim assenyala la diferenciaci� de tasques entre els homes i les dones com la
primera forma de divisi� social del treball. La divisi� social del treball t� els
seus primers antecedents en la diferenciaci� de les tasques que s’adjudiquen
a cada sexe des dels or�gens de la humanitat. Aquesta diferenciaci�, que,
com ja hem assenyalat, t� el seu origen en les difer�ncies biol�giques i les
diferents maneres de participar, dels homes i de les dones, en la reproducci�,
s’institucionalitza. I aix� d�na lloc a uns estereotips molt diferenciats del
comportament femen� i mascul�, amb l’assignaci� de trets psicol�gics per a
39
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 43
cada sexe i el desenvolupament de caracter�stiques adequades a aquests este-
reotips. S’assigna un valor diferent als diversos rols, amb una sobrevaloraci�
dels rols assignats als homes. S’adjudiquen unes tasques, i despr�s es justifi-
ca el fet de no poder canviar-les. A poc a poc, la cultura i tots els valors que
la sustenten reforcen aquesta diferenciaci� i jerarquitzaci� de les posicions
socials dels homes i de les dones.
3.2. Refor�os culturals
La religi�, la filosofia i la literatura ajuden a configurar la ideologia i
els valors que la sustenten i serveixen com a instruments d’aprenentatge
i com a model de conducta a les successives generacions. El dret fa que cris-
tal�litzin els valors i els costums i els converteix en normes de conducta. La
nostra cultura s’ha nodrit de les idees patriarcals sobre el sotmetiment de les
dones i ha sancionat el dret dels homes a utilitzar la viol�ncia contra les
dones per assegurar aquest sotmetiment.
En tota la nostra hist�ria cultural apareix d’una forma constant i rei-
terada el binomi sotmetiment i viol�ncia pel que fa a les relacions respecti-
ves dels homes i les dones. El sotmetiment de les dones no s’exerceix �nica-
ment mitjan�ant la imposici� de la for�a sin� tamb� a trav�s del control
ideol�gic, que es mostra moltes vegades fins i tot m�s efica�. Les formes de
pensar, d’entendre les relacions de g�nere i de comportament social dels
homes i de les dones, ajuden a respectar un ordre social desigual molt m�s
encara que la pura imposici� de la for�a. En aquest sentit s’ent�n la impor-
t�ncia que la ideologia i la religi� tenen en la configuraci� de les posicions
socials respectives dels homes i les dones.
Veurem, a grans trets, algunes de les manifestacions del codi patriar-
cal tal com s’ha manifestat en la cultura occidental. Les religions que s’hi
han desenvolupat incorporen la idea de la inferioritat de les dones i de l’apli-
caci� de la viol�ncia sobre elles. Tant en la mitologia grega com en les tradi-
cions judeocristianes, que van tenir una gran influ�ncia en la nostra cultura,
s’insisteix en els trets de superioritat de l’home, al mateix temps es refor�a
sistem�ticament la idea d’inferioritat i depend�ncia de les dones.
40
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 44
En cada �poca, el dret serveix per refermar les normes socials de
submissi� femenina, i restringir� enormement el seu camp d’acci� tot deli-
mitant les seves capacitats respecte als drets dels homes. Les lleis han estat
l’instrument fonamental per mantenir les dones en situaci� de depend�ncia,
ha impedit que fossin ciutadanes de ple dret i les ha situat com a dependents
dels homes en l’�nica esfera on podien actuar, l’esfera privada.
Les hist�ries de la mitologia es van comen�ar a transmetre com a
narracions orals, i van ser conegudes per tothom abans que passessin a for-
mar part de l’escriptura de l’�pica i el teatre grec (Kirk, 2002). D’aquesta
manera van servir com a transmissors de cultura, i van ensenyar a les succes-
sives generacions el comportament violent dels homes poderosos. La natura-
litat amb qu� es reflecteixen en els textos cl�ssics les violacions i els mal-
tractaments infligits a les dones �s part integrant de l’aprenentatge cultural, a
trav�s del qual successives generacions han apr�s com es mantenen les posi-
cions respectives dels homes i les dones en la nostra cultura.
La mitologia grega �s plena d’episodis de domini dels homes sobre
les dones i de la utilitzaci� de la viol�ncia per exercir-lo. Els d�us grecs s�n
violents i agressius. S�n constants les hist�ries que narren com rapten, vio-
len o intenten for�ar les dones. Les violacions es produeixen amb molta fre-
q��ncia i s�n poques les nimfes o les mortals que aconsegueixen escapar-se
de la persecuci� de Zeus i de les demandes sexuals dels altres d�us. Poques
vegades la sort o l’habilitat deslliuren les dones d’aquest tr�ngol. Nom�s
s’explica algun cas com el de Dafne, una nimfa que, volent escapar-se del
d�u Apol�lo, �s transformada en llorer, i gr�cies a aix� evita ser violada. El
m�s freq�ent �s que la viol�ncia tingui �xit. Zeus �s el m�s poder�s dels
d�us i el m�s violent, i persegueix nombroses deesses o mortals; per� tamb�
s�n nombroses les hist�ries de violacions perpetrades per altres d�us
menors.
Entre els mortals, la violaci� tamb� era un fet molt freq�ent. Les epo-
peies gregues ens expliquen com es comporten els herois i els reis que van a
la guerra, els quals s’apoderen de les dones dels seus enemics i les fan escla-
ves seves. El tr�fic de dones no �s un fenomen nou de la nostra �poca, sin�
que existeix des de fa molt de temps. Les dones eren el bot� de la guerra i es
repartien segons l’estatus dels guerrers, que tenien dret a escollir d’acord amb
41
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 45
el seu rang. El comen�ament de la Il�ada narra la c�lera d’Aquil�les contra
Agam�mnon perqu� aquest vol prendre-li l’esclava que li havia correspost, i
�s a partir d’aquest enfrontament que s’esdevenen tota mena de desgr�cies
entre les files de l’ex�rcit grec. Tant l’Odissea com la Il�ada expliquen que
els guerrers grecs rapten i s’apoderen de les dones dels seus enemics, les vio-
len i les fan esclaves seves, i els exigeixen un comportament dom�stic i servil
que substitueix el de les esposes que van deixar per anar a la guerra.
Tamb� el maltractament infligit a l’esposa �s narrat amb naturalitat
en la mitologia grega, on apareix com un comportament habitual. En el cant
primer de la Il�ada s’hi pot llegir que Zeus acostuma a apallissar Hera, la
seva esposa, quan s’irrita contra ella. Ho explica Hefest, el fill de tots dos,
que es declara incapa� de defensar-la, ja que alguna vegada que ho va fer va
ser expulsat de l’Olimp: el seu pare Zeus el va agafar pels peus i el va esta-
vellar contra el terra, amb la qual cosa va quedar coix per sempre.
La combinaci� de la ira del d�u m�s poder�s i del sotmetiment a les
seves ordres de tota la resta de l’univers presenta una escala jer�rquica de
poder i d’obedi�ncia. I a la base d’aquesta escala hi ha les dones, el sotmeti-
ment de les quals s’assegurava mitjan�ant la viol�ncia.
Malgrat la gran difusi� de l’�s de la viol�ncia contra les dones, en la
societat grega van gaudir d’un estatus m�s elevat i van tenir m�s import�ncia
que en altres �poques posteriors (Duby i Perrot, 1991). Hi va haver moltes
deesses a l’Olimp, i a la majoria d’elles se’ls dedicaven temples i ofrenes. La
mitologia politeista permetia a les dones tenir un lloc entre els d�us. Tanma-
teix, en el llenguatge grec, tot i l’exist�ncia de deesses, �el que era div��
nom�s s’enunciava en mascul�. La ra�, logos, tamb� era un atribut �nicament
mascul�, i de fet l’inici del pensament filos�fic i cient�fic va ser protagonit-
zat per pensadors clarament mis�gins. Fil� d’Alexandria va distingir
l’intel�lecte-mascul� de la sensaci�-femenina. Aquest �s un aspecte fonamen-
tal de la concepci� grega de la difer�ncia sexual que ha calat profundament
en la cultura occidental.
Hip�crates, Plat� i Arist�til van dividir els sexes en un sexe fort i un
sexe d�bil i inferior, des del punt de vista fisiol�gic, intel�lectual, sexual i
�tic. Segons tots els grans pensadors fundadors de la cultura cl�ssica, la dona
42
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 46
era inadequada i incompleta. Com va escriure Arist�til: �Les femelles s�n
m�s d�bils i m�s fredes de mena, i cal considerar el seu tarann� com un
defecte natural�; �La femella, en tant que femella, �s un element passiu, i el
mascle un element actiu�. Aquestes frases s�n una petita mostra del que
Arist�til pensava sobre les dones. En els seus textos, Arist�til justificava la
marginaci� del que era femen�, ja que tenia una visi� naturalista sobre les
difer�ncies sexuals, que perduraria incontestada durant segles (Valc�rcel,
1997).
3.3. Ordre p�blic i viol�ncia privada
La ciutat romana era un �club d’homes� on els barons lliures tenien
el dret de participar en les activitats pol�tiques en peu d’igualtat respecte als
altres ciutadans. Aquest estatus de ciutad� el tenien aquells que posse�en un
patrimoni dom�stic, �s a dir, el dret d’imposar la seva voluntat sobre un
domini de b�ns materials, dones i esclaus. Les dones estaven excloses dels
�oficis civils�, com la representaci� davant la just�cia, la procuraci�, etc.,
que eren per definici� �virils�, reservats a aquells que tenien poder sobre
d’altres. Els qui eren ciutadans gaudien de la llibertat pol�tica i de la igualtat
davant la llei, i participaven en l’administraci� i en la just�cia; eren subjectes
actius, amb dret a participar en deliberacions i tribunals, i estaven subjectes a
les normes de les lleis constitutives o del dret p�blic. Per� tan sols els homes
podien ser ciutadans (Duby i Perrot, 1991).
A Roma, el dret p�blic regulava tot all� que afectava la col�lectivitat
i, per tant, protegia valors que no estaven subjectes a cap tipus de negociaci�
particular. Els judicis es duien a terme en condicions d’obertura i visibilitat
per magistrats assignats per defensar el b� p�blic. �La res publica engloba
tot el domini pertanyent a la col�lectivitat, i que per aix�, de dret, es conside-
ra extra comercium, el que no ha de ser objecte de bescanvi o de mercat.
Mentre que la res privata es troba, per contrast, situada in commercio e in
patrimonio, �s a dir, en relaci� amb un poder diferent, el del pater familias,
exercit principalment en l’�mbit tancat, replegat sobre si mateix, del domus,
de la casa� (Duby i Perrot, 1991, p�g. 20).
43
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 47
A la Roma de l’�poca de Cicer�, la privacitat equivalia a actuar com
a simple particular, en la intimitat. Privatum feia refer�ncia als recursos pro-
pis, les coses dom�stiques. Privus designava alhora el que era singular i el
que era personal. En aquest �mbit, el dret civil permetia un ampli marge de
negociaci� entre els ciutadans propietaris, ja que el seu patrimoni era un
assumpte que no afectava la resta de la col�lectivitat. Els menors, les dones i
els esclaus eren �propietats� que el senyor de la casa utilitzava al seu gust.
Podia decidir no recon�ixer un fill seu i, per tant, fer-lo fora de casa tan bon
punt naixia o llen�ar-lo a les escombraries. Podia �cedir� sexualment la seva
esposa com a regal als seus amics. Per descomptat, podia pegar, violar i fins
i tot matar els seus esclaus. La viol�ncia, per tant, era la norma acceptada de
tractar els subordinats, i de fet el pater familias tenia el dret de cometre els
abusos que volgu�s contra ells, sense arriscar-se a ser acusat per aix� davant
la just�cia.
Plutarc, teoritzant sobre el matrimoni, el definia com una uni� sim-
bi�tica que barreja els c�njuges fins al punt que ja no es poden diferenciar
l’un de l’altre, de manera que han de compartir els seus b�ns i els seus fills
sense fer distincions. Per� sota aquesta aparen�a d’uni� hi havia una relaci�
de forces que sempre era favorable al marit. El marit era descrit com a rei,
mestre, principi actiu, mentre que la seva dona era mirall i alumne. Segons
aquesta doctrina, l’esposa havia d’atenir-se a una passivitat consentidora, a
una adequaci� sistem�tica a la manera de viure del seu marit. Al capdavall,
la barreja en qu� consistia la uni� conjugal es redu�a al renunciament per
part de l’esposa a tot all� que li podria pert�nyer com a propi: d�us, amics,
ocupacions, b�ns..., amb vista a una adaptaci� mim�tica a la vida religiosa,
econ�mica i social del marit (Sissa, 1991).
El dret rom� va convertir la divisi� dels sexes heretada d’Arist�til,
incloent-hi la subordinaci� �natural� de les dones, en una q�esti� jur�dica, i
reconeixia la majestas o poder del marit sobre la seva dona. S’imposaven
entre els sexes funcions legalment dictades, la qual cosa facilitava la trans-
missi� de l’ordre patriarcal. El pater familias rom� era tot aquell ciutad�
bar� que ja no es trobava sota la potestat paterna i que, per tant, encara que
no tingu�s fills, podia ser el qui exercia la potestat i disposava de l’her�ncia.
44
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 48
Tot i que podien heretar b�ns del seu pare, les dones eren alienes a
aquest ordre successori del poder. El poder o potestas del pare implicava que
tots els seus fills estaven subjectes a la seva voluntat, i que nom�s aix�
podien heretar. La mare no tenia mai patria potestas, per la qual cosa no
podia adoptar ni elegir el seu hereu; no tenia descendents que depenguessin
d’ella jur�dicament i la tutela dels seus fills menors passava del seu marit al
parent mascul� m�s pr�xim. Tot aix� implicava que, si es quedava viuda, era
mestressa de si mateixa, per� mai no tenia poder sobre els altres. Quan una
dona es casava, el marit es convertia en el seu pare, el seu superior i el seu
amo, i s’hi havia de sotmetre.
3.4. Les religions monoteistes
La societat europea esdev� encara m�s patriarcal amb l’extensi� de
les religions monoteistes com la jueva i la cristiana. Amb la creen�a en un
sol d�u, mascul� i totpoder�s, les dones desapareixen dels temples i dels ritus
i sacrificis religiosos, espai en el qual havien gaudit d’un cert protagonisme.
Els s�mbols associats a la feminitat es degraden i gradualment es van
associant al mal, la destrucci� i el pecat. La m�xima encarnaci� del pecat �s
Eva, la dona que provoca l’expulsi� del parad�s per a la resta dels mortals.
Eva �s la que arrossega a la perdici�, la que es deixa seduir pel mal. Per cul-
pa d’Eva, Adam i tots els seus fills es veuen condemnats.
En el text com� de les religions jueva i cristiana, l’Antic Testament,
s’hi expliquen nombroses hist�ries de sotmetiment i inferioritat femenines,
si b� �s, principalment, a trav�s de certes interpretacions dels textos sagrats
que es va elaborant una doctrina que separa cada vegada m�s els homes i les
dones, desvaloritza tot el que �s femen� i representa les dones com a porta-
dores de perills i ocasions de pecat.
Entre els grups jueus i cristians m�s ortodoxos hi trobem fins avui,
d’una manera semblant, la segregaci� dr�stica dels espais i la prohibici� que
les dones tinguin acc�s a nombrosos ritus religiosos. Les pr�ctiques exagera-
des de purificaci� femenina i el sentit de contaminaci� de la uni� sexual entre
l’home i la dona assoleixen les seves cotes m�s altes en aquestes religions.
45
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 49
La doctrina i les normes que l’Esgl�sia cat�lica ha donat al matrimo-
ni i a les relacions entre els homes i les dones estan d’acord amb aquesta
misog�nia inicial dels textos sagrats i la interpretaci� dels pares de l’Esgl�-
sia. �Esposa et dono, no pas esclava�, diu el sacerdot a l’home en el ritual
del matrimoni. El sol fet d’esmentar l’esclavitud en el moment del matrimo-
ni comporta la imatge de subordinaci� per a les dones, encara que intenti
expl�citament atenuar-ne el rigor. Dir que l’esposa no ha de ser esclava
implica alhora dos missatges: que cal negar-ho perqu� molts dels contraents
aix� ho pensen, i que el que s’acosta m�s a la posici� de la dona en el matri-
moni �s l’esclavitud. La declaraci� ritual del matrimoni cat�lic, amb la con-
notaci� de propietat de l’esposa que transmet, estableix una relaci� de forta
desigualtat entre els c�njuges, de manera que ella est� obligada a obeir, men-
tre que a ell se l’invita a no ser molt tir� en la seva autoritat. �Et dono espo-
sa�, �s a dir, una persona obligada a l’obedi�ncia; per� no abusis d’ella. La
recomanaci�, que invita a suavitzar el comportament de l’esp�s, implica la
capacitat que aquest t� de no seguir-la.
El camp sem�ntic en el qual es mouen els rituals del matrimoni cris-
ti� �s el de l’autoritat del marit i la subordinaci� de la dona, el de l’amo i
l’esclava, el del poder i la subjecci�. L’ep�stola de sant Pau, que es llegeix a
la cerim�nia del matrimoni, reitera la posici� subordinada de la dona: �Que
estiguin les casades subjectes als marits�, i insisteix, per si de cas alg� no se
n’hagu�s adonat: �Aix� com l’Esgl�sia est� subjecta a Crist, aix� les dones
ho han d’estar als seus marits en tot�. Seguidament exhorta els marits a esti-
mar les seves dones, �que cada un de vosaltres estimi la seva dona com a si
mateix, i que la dona temi i estimi el seu marit�. El primer i m�s necessari �s
la por: que temi el marit en primer lloc, i despr�s que l’estimi. De manera
que la por de la dona envers el marit apareix com a pilar fonamental del
matrimoni en la seva concepci� cat�lica. Davant aquestes formes inicials de
pacte matrimonial, no �s gens estrany que els marits recorrin a una cosa m�s
forta que les amonestacions per fer-se obeir. En aquestes paraules hi ha
impl�cita la legitimitat de la viol�ncia masculina contra l’esposa. Des d’un
punt de vista simb�lic, estan establertes les bases del c�stig f�sic de l’home
sobre la dona.
46
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 50
La subordinaci� femenina no s’observa �nicament en els textos de
sant Pau, que ha estat considerat el m�s misogin dels pares de l’Esgl�sia. Els
textos lit�rgics ofereixen milers d’oportunitats per marcar la jerarquia dels
sexes. Per exemple, en el tema de la fidelitat, gaireb� no s’exhorta els homes
a respectar i ser fidels a les seves dones, mentre que aquesta obligaci� es
recorda constantment a les dones, tant en les misses de matrimoni com en
posteriors mandats i exemples. La fidelitat sexual ha estat una obligaci� per
a les dones, per� no ho ha estat de la mateixa manera per als homes. A la
B�blia i en els rituals religiosos apareix clarament la idea que no �s tan forta
l’obligaci� de fidelitat conjugal en el cas dels homes com ho �s en el cas de
les dones. En els advertiments, els c�stigs possibles i les formes de respon-
dre a les transgressions, la doctrina ha deixat un ampli marge de llibertat als
homes. Amb aix� es refor�a la posici� de poder i autoritat de l’home sobre la
dona, tradici� que justifica i legitima l’�s del c�stig f�sic de l’esposa almenys
com una possibilitat. Qu� �s el que han de t�mer les dones dels marits? Per
descomptat, els c�stigs davant la desobedi�ncia, i potser alguna cosa m�s.
La sem�ntica de l’esclavitud a l’hora de parlar de la dona en el matri-
moni cat�lic no �s una excepci� de la seva manera de referir-se a les dones,
sin� que entronca amb idees centrals i molt repetides altres vegades sobre la
posici� femenina. Aquesta �s la idea inicial, fins i tot amb la Verge Maria,
que �s la imatge de dona m�s excelsa i m�s lloada de totes les que ens ofe-
reixen els textos sagrats. En la Verge Maria hi trobem des del primer
moment una actitud de submissi� i sotmetiment com a tret fonamental de la
seva persona. Les primeres paraules que d’ella es coneixen s�n: �Heus aqu�
l’esclava del Senyor�, amb qu� contesta a l’�ngel que se li apareix i li anun-
cia que ha estat escollida per ser la mare de D�u. Al Nou Testament hi surten
poques dones, i totes tenen una posici� de subordinaci�, tal com correspon a
la societat de l’�poca que descriu; per�, tanmateix, �s amb relaci� a la mare
de Crist, a la qual se li d�na un paper central i extraordinari respecte a les
altres dones, amb qui m�s clarament s’utilitza el s�mbol de l’esclavitud.
La influ�ncia de la doctrina de l’Esgl�sia ha estat molt potent en la
cultura europea, ja que aquesta va adquirir elevades cotes de control sobre la
vida quotidiana a Europa, a trav�s dels seus censos, escoles parroquials, tri-
bunals i inquisidors. La Reforma protestant i la Contrareforma van compor-
47
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 51
tar un nou per�ode de guerres religioses i d’augment del poder ideol�gic de
les esgl�sies. Es va refor�ar la instituci� matrimonial i la castedat. Fins i tot
en casos de crueltat extrema per part dels seus marits, les dones no podien
separar-se, llevat que, per la impossibilitat de tenir fills, es declar�s nul el
matrimoni. L’Esgl�sia, i sobretot l’Esgl�sia cat�lica, tenia una doctrina clara:
ning� no podia separar el que D�u havia unit. D’aquesta manera, la institu-
ci� que sotmetia la dona esdevenia indestructible. Com que el dret garantia
un blindatge addicional al matrimoni i impedia que la dona tingu�s drets
propis, la instituci� matrimonial era una pres� per a la dona.
La religi� ha influ�t especialment en la vida quotidiana de la gent i en
les relacions dels sexes en la vida privada. La dona no tenia control sobre la
seva propietat, ni potestat sobre els seus fills, ni independ�ncia econ�mica, i
no li quedava altre remei que acceptar la infidelitat i la viol�ncia, i confor-
mar-se al model de l’esposa sumisa. A les dones que es queixaven al seu
confessor del tractament que els donava el seu marit, se’ls recomanava que
ho acceptessin com un patiment enviat per D�u, i que ho veiessin com la
seva pr�pia ascensi� al Calvari. Havien de resar perqu� el seu marit canvi�s,
per� havien d’acceptar la voluntat de D�u (Hufton, 1995).
3.5. La maldat de les dones
Els pobles b�rbars que van fer desapar�ixer l’Imperi rom� van mante-
nir una bona part dels aspectes patriarcals d’aquest imperi. A l’�poca medie-
val, l’estatus de propietat privada de les dones respecte als seus marits va
romandre inalterat. En les glosses medievals s’hi poden trobar definicions
del que �s privat en les quals la foscor i l’imperi arbitrari dels homes es man-
t�: �La vida privada ha de restar amagada�, �no �s perm�s esbrinar o donar a
con�ixer el que passa en una casa particular�. La privacitat era representada
per la closa o la clausura, que figurava en la legislaci� com a l�mit del dret
p�blic. Les lleis dels burgundis i dels b�vars definien el domini privat com la
casa, les propietats i les persones voltades per una tanca, i castigaven severa-
ment tot aquell que intent�s sobrepassar aquest l�mit. L’Europa medieval
hereta els principis de separaci� del que �s p�blic i el que �s privat, i, dins
d’aquest darrer �mbit, el poder absolut del bar�. Si un intr�s cometia qualse-
48
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 52
vol delicte o crim a l’interior d’aquest recinte privat, el c�stig era doble.
Aix� no obstant, si el delicte el cometia alg� de l’interior del recinte, el
magistrat no podia entrar-hi ni jutjar res, llevat que el cap de la casa l’auto-
ritz�s a fer-ho. Les dones, els menors i els serfs depenien de l’amo de la
casa. Si sortien fora del recinte dom�stic i no els acompanyava el seu amo, el
dret �p�blic� passava a substituir el poder patern (Vecchio, 1992).
L’educaci� d’un jove consistia a aprendre el maneig de les armes i la
utilitzaci� del cavall. Un cop tenia control sobre les armes, rebia la investi-
dura del seu pare, un cop a l’esquena, que significava que a partir d’alesho-
res podria batre’s i matar en defensa de la seva parentela. Els francs establien
un paral�lelisme entre els homes i els porcs senglars: mentre que els mascles
atacaven, les femelles fugien. Aquesta era la condici� dels humans, agressi�
i tendresa, superioritat i inferioritat. Les lleis de la ca�a eren les lleis de la
vida. La inferioritat de la dona i del nen era deguda a l’omnipres�ncia de la
viol�ncia privada. La vida era molt violenta, i l’assassinat representava per-
fectament la virilitat.
L’home era el cap de la parentela i era propietari de les seves filles,
poder que passava a les mans dels marits quan es casaven. Els esposos paga-
ven un dot per les dones. L’honor de la fam�lia era un valor sacrosant que es
defensava amb sang. Les dones havien de ser controlades en tot moment per
tal que no taquessin l’honor de la seva fam�lia. Una dona violada es conside-
rava corrompuda i ja no valia res, i ni tan sols tenia dret sobre els seus propis
b�ns, com especifica el Codi Euric visigot. Aix� no obstant, com en el cas
de l’Imperi rom�, cap llei germ�nica no legislava contra la violaci� marital.
El rapte era una pr�ctica comuna, i anava seguida de la violaci�, que assegu-
rava la propietat de la dona. La dona violada no tenia altre remei que casar-
se amb el raptor, i si la jove s’hi havia avingut es convertia en la seva escla-
va. D’aquesta manera, l’honor quedava fora de perill (Casagrande, 1992).
Durant l’Edat Mitjana, ni en els textos d’origen laic ni d’origen cleri-
cal no es feia servir la paraula �amor� en sentit positiu. Nom�s hi havia lloc
per parlar de passi� sensual i destructiva. La paraula �amor� designava rela-
cions de car�cter extraconjugal. La dona era considerada com un �sser c�s-
mic, lunar, nocturn, que es temia igual que es temien els eclipsis. La dona
49
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 53
era un misteri i un perill, l’origen de l’impuls irracional que podia tacar el
nom de la fam�lia i arru�nar mitjan�ant les seves arts ocultes l’home. La
noci� d’impuresa colpejava sobretot la dona, encara que l’home fos respon-
sable de nombrosos delictes sexuals en la realitat quotidiana. A la figura de
la dona com a font i origen de l’amor, com a bogeria destructora dels sentits,
calia arrencar-li la natura perversa perqu� pogu�s entrar en la dignitat d’una
relaci� conjugal i maternal, constructora de la societat.
Els arxius de les ciutats d’It�lia, Fran�a i Anglaterra parlen de dones
violades per tota mena d’homes. El fet de sortir al carrer a la nit sent dona
era un veritable perill. En teoria, les lleis castigaven els violadors, per� a la
pr�ctica la dona havia de demostrar que havia estat atacada. Fins i tot, des
del segle
XII
, a Anglaterra es considerava que l’embar�s de la dona era una
demostraci� que aquesta havia consentit la relaci� i que, per tant, no havia
estat violada, i a partir del segle
XIII
els c�rrecs de violaci� podien ser rebut-
jats si l’agressor l’acusava de ser prostituta. La violaci�, a la pr�ctica, passa-
va a ser culpa de la mateixa v�ctima.
L’adulteri suposava el repudi autom�tic de la dona casada, que era
estrangulada i llan�ada a un pant�. La mort era l’�nica soluci� que purifica-
va l’honor de la fam�lia. L’home ad�lter no era considerat culpable, les seves
aventures sexuals no embrutaven el nom de la fam�lia; mentre que la dona
era considerada una criminal i, en conseq��ncia, era executada en p�blic.
L’arquebisbe de Reims (840-882) descriu com els grans propietaris es des-
empallegaven de la seva dona quan volien substituir-la per una altra dona:
l’enviaven a inspeccionar les cuines i, un cop all�, un esclau escorxador les
degollava. Aquest �divorci a la carol�ngia� permetia un segon matrimoni
perfectament legal, despr�s de realitzar pr�viament un pagament a la fam�lia
de la dona per l’homicidi (Vecchio, 1992).
Les dones eren considerades com una propietat sexual dels homes, i
el seu valor disminu�a si les �utilitzava� alg� que no fos el propietari legal.
Des d’aquest punt de vista, l’honor mascul� depenia de la castedat femenina
(Sara i Matthews, 1992). Els c�stigs contra les dones ad�lteres es caracterit-
zaven per una gran severitat i eren exercits per les autoritats eclesi�stiques.
Les dones podien ser executades, mentre que els barons ad�lters pagaven
50
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 54
una multa pel seu comportament. Quan les autoritats civils van comen�ar a
compartir la jurisdicci� amb l’Esgl�sia pels delictes sexuals (a partir del
segle
XVI
), la llei secular seguia permetent que els tribunals condemnessin a
mort les dones acusades d’adulteri. Els crims d’honor van ser una part nor-
mal de la vida quotidiana a Europa durant tota l’�poca medieval i moderna.
At�s que l’honor de la fam�lia era un b� sagrat que depenia exclusivament de
la sexualitat de la dona, s’intentava controlar la castedat femenina. Quan una
dona es desviava de la conducta honrosa, era molt freq�ent castigar-la i fins i
tot assassinar-la. Els crims d’honor es consideraven tan naturals que no eren
perseguits per la just�cia (Duby, 1987).
Els sermons de les parr�quies parlaven d’esposes desobedients que
havien estat escanyades o enverinades per haver fet el que els seus marits els
havien prohibit. Els capellans contribu�en a sembrar la por i la coacci� a tra-
v�s de la seva facilitat per arribar a les dones. Els sacerdots instru�en les
esposes sobre com, on i quan sortir, i com comportar-se per no cridar l’aten-
ci�. Havien d’evitar sortir al carrer i, quan hi sortien, anar sempre acompa-
nyades, amb la mirada baixa i distant. Sens dubte, la forma suprema de des-
obedi�ncia d’una dona era ser infidel al seu marit (Duby, 1987).
L’esposa ideal era afable i forta, per tal que pogu�s tenir una descen-
d�ncia nombrosa, submisa i silenciosa. En un acte sacramental franc�s, D�u
explica a Eva: �Estima Adam, estima’l tant com la vida... sotmet-li sempre el
teu cor i no t’allunyis mai dels seus ensenyaments�. El M�nagier de Par�s
comparava la bona esposa amb un gos, �perqu� encara que el seu amo li
pegui i l’apedregui, el gos el segueix�. Boccaccio tamb� donava consells a
l’esposa �que desitgi una vida tranquil�la, feli� i sense problemes amb el seu
home: que sigui humil, pacient i obedient� (Anderson i Zinisser, 2000). La
faula m�s il�lustrativa del que s’entenia per una dona ideal �s al Decameron
de Boccaccio, en el qual la jove Griselda, una donzella humil, es casa amb un
senyor i li d�na fills, obedi�ncia i benestar, fins que ell li arrabassa els fills i
li anuncia que la substituir� per una altra esposa. La bona Griselda no protes-
ta, i la seva submissi� fa que el marit li torni els fills i es quedi amb ella. La
lli�� que calia aprendre era clara: fins i tot davant les pitjors vexacions, l’es-
posa havia d’acceptar-ho tot amb resignaci�; nom�s aix� se salvava.
51
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 55
Al segle
XV
, va n�ixer un nou estereotip de la dona malvada que agafa
el relleu d’Eva: la bruixa. A partir d’aquest segle, els fen�mens demon�acs i
obscurs s’associaven a la natura femenina i, per tant, tota dona era en pot�n-
cia una aliada del diable. Les bruixes participaven en sectes del dimoni, que
es reunien en assemblees nocturnes, on adoraven el diable i feien banquets
amb orgies. Quan en un poble hi passaven desgr�cies, se solia buscar una
bruixa culpable dels fets. Al principi, van ser els jutges laics els qui es van
encarregar de la repressi� de les bruixes, i des de finals del segle
XV
els
inquisidors religiosos van comen�ar a perseguir aquestes dones. El 1484, el
papa Innocenci VII va nomenar directament dos inquisidors per a la vall del
Rin. Dos frares dominics, Jacob Sprenger i Henri Institoris van publicar El
martell de les bruixes el 1486, servint-se de textos mis�gins de l’Antic Tes-
tament i de l’Antiguitat. Argumentaven que, ja que Eva va ser creada de la
costella d’Adam i la costella �s un os corb, la dona nom�s podia tenir un
esperit tortu�s i pervers. La caiguda i l’expulsi� del parad�s n’era una mos-
tra. En aquesta obra tamb� es dediquen diversos cap�tols a descriure com les
bruixes es confabulaven per retirar als homes la seva capacitat sexual (Sall-
man, 1992).
La dona era considerada especialment perillosa per la seva sexualitat.
Joan Cris�stom descrivia la dona com �l’enemiga de l’amistat, el dolor
inevitable, el mal necessari, la temptaci� natural, la calamitat desitjable, el
perill dom�stic, el flagell delectable, el mal natural pintat de colors clars�.
Segons Sallman, les bruixes servien com a bocs expiatoris amb una doble
utilitat: d’una banda, l’home, incapa� de dominar la natura, necessitava
explicacions sobrenaturals; i, d’altra banda, la societat necessitava culpables
i els va trobar entre els elements inconformistes i marginals. De fet, la majo-
ria de les bruixes cremades eren dones solteres o viudes, dones rebels i inde-
pendents que representaven un veritable perill per a l’ordre patriarcal. No
eren esposes obedients, no estaven controlades, i podien exercir lliurement
els seus poders ocults. Una ordre de Felip II, de l’any 1595, feia refer�ncia a
les velles com a particularment sospitoses de crims de bruixeria per la seva
condici� de dones solit�ries (Sallman, 1992).
Les �poques �lgides de la ca�a de bruixes corresponen als segles
XVI
i
XVII
. Nom�s al sud-oest d’Alemanya es van executar m�s de 3.200 persones
52
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 56
per bruixeria entre el 1571 i el 1670. El mite demonol�gic es va ampliar pre-
nent com a base els suposats casos de la hist�ria femenina i els trastorns
mentals. Es va passar de la imatge de la dona heretge a la imatge de la dona
boja. En tots dos casos, la dona marginal havia perdut la ra�, presa de forces
ocultes i destructives. Tant si era prostituta, bruixa o boja, la societat havia
de controlar i castigar la mala dona. �s probable que pel sol fet de trobar-se
al marge de la tutela d’un marit, milers de dones fossin v�ctimes d’aquests
estereotips.
3.6. El sotmetiment femen� en la literatura
La literatura serveix com a referent i model de conductes. Hi ha
molts exemples en la literatura que mostren l’exercici de la viol�ncia com a
prerrogativa masculina, i la submissi� com a conducta esperada de les dones.
No �s dif�cil triar uns quants casos que ens portin les imatges del que trac-
tem aqu�. Quan examinem els textos m�s populars de la literatura europea, hi
advertim la pres�ncia constant de la por envers la viol�ncia sexual en el sub-
conscient femen� i el seu exercici com a possibilitat real i concreta a les
mans dels homes forts i poderosos. Tamb� hi s�n molt freq�ents els exem-
ples de maltractaments dom�stics, incloent-hi les pallisses propinades pels
marits a les seves esposes, aix� com el tancament i la limitaci� de la llibertat
de les dones. Shakespeare, per exemple, tracta els temes de la viol�ncia con-
tra les dones: la violaci� a Lucr�cia; les relacions conjugals vistes com un
proc�s de doma de la dona rebel, a La fer�stega domada, i la q�esti� de la
gelosia i l’assassinat, a Otel�lo.
En la literatura espanyola tamb� hi trobem, des dels seus or�gens,
m�ltiples refer�ncies a la situaci� desigual del matrimoni i als mecanismes
d’ajust de l’home i de la dona dins d’aquest matrimoni. Al segle
XIV
, a El
conde Lucanor, es narren les relacions conjugals com un proc�s de doma en
el qual es persegueix la docilitat i l’obedi�ncia de l’esposa. Un dels contes
que presenta l’infant don Juan Manuel, en el seu llibre d’exemples, explica
la hist�ria d’un marit que des de la primera nit del matrimoni infon por a la
seva dona matant de forma salvatge davant seu un gos, un gat i un cavall
com a mostra del que �s capa� de fer si el desobeeixen. La hist�ria �s curta i
53
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 57
brutal, i es presenta, igual que la resta dels contes que integren El conde
Lucanor, amb el prop�sit did�ctic que tenen totes les hist�ries d’aquest autor.
Com ha escrit Moreno Baez, �les hist�ries de don Juan Manuel reflecteixen
la realitat espanyola de l’�poca amb tota la seva riquesa i complexitat�.
Uns segles m�s tard, Cervantes escriu sobre Espanya i s’interessa per
la vida i els costums de la gent de menys rang. Les aventures d’El ingenioso
hidalgo don Quijote de la Mancha ens mostren una societat plena de murris,
estrafolaris i gent senzilla, desitjosos de passar una bona estona. En aquest
retrat de costums que �s el Quixot, les al�lusions a la posici� de les dones s�n
molt freq�ents. A trav�s dels seus diferents personatges es repeteixen les ide-
es estereotipades sobre l’inter�s de les dones pels cosm�tics i sobre el des-
control dels seus desitjos. �La natural inclinaci�n de la mujeres que, por la
mayor parte, suele ser desatinada y mal compuesta� (cap. LI, part I). Aix�
no obstant, el que ens interessa m�s de l’obra de Cervantes �s que constata
l’obligaci� d’obedi�ncia de la dona respecte al marit, obligaci� que apareix
com una idea indiscutible, davant la qual l’autor reflexiona, amb una certa
ironia, per mitj� d’exemples en els quals els homes queden bastant malpa-
rats. En una de les hist�ries que expliquen a l’hidalgo, una dona protesta
davant el seu marit perqu� li ordena que rebi a casa un amic mentre ell �s
fora, i la resposta del marit �s �que aqu�l era su gusto y que no ten�a m�s
que hacer que bajar la cabeza y obedecerle� (cap. XXXIII, part I). A trav�s
de les aventures d’aquesta obra es manifesta reiteradament que les dones han
d’obeir els seus marits fins i tot en els casos en qu� elles siguin m�s intel�li-
gents i espavilades que ells. Com quan posa en boca de la dona de Sancho
Panza: �Que con esa carga nacemos las mujeres, de estar obedientes a los
maridos aunque sean unos porros�. Ironia que no li impedeix acceptar i
repetir el refrany que simbolitza la subjecci� tradicional de la dona espanyo-
la: �Por el siglo de mi madre que no nos hemos de mudar un paso de nuestra
aldea: la mujer honrada, la pierna quebrada y en casa� (cap. V, part II).
El que transmet la literatura d’aquesta �poca, com a reflex de la
societat del seu temps, �s l’obsessi� per l’honra que domina tots els temes i
est� present en totes les obres. No cal dir que tamb� apareix al Quixot, on
juntament amb l’obligaci� de ser obedient, es parla del perill que l’esposa
sigui infidel i deshonri el marit: �como la carne de la esposa sea una misma
54
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 58
con la del esposo, las manchas que en ella caen, o los defectos que se procu-
ra, redundan en la carne del marido, aunque �l no haya dado, como queda
dicho, ocasi�n para aquel da�o..., as� el marido es principalmente la deshon-
ra de la mujer, por ser una misma cosa con ella. Y como las honras y deshon-
ras del mundo sean todas y nazcan de carne y de sangre, y las de la mujer
mala sean deste g�nero, es forzoso que el marido le quepa parte dellas y sea
tenido por deshonrado sin que �l lo sepa� (cap. XXXIII, part I).
El teatre, la diversi� m�s popular del segle, �s la font principal d’e-
xemples i moralitats sobre la vida quotidiana de l’�poca. En les obres del
segle
XVII
hi trobem nombroses situacions que mostren la import�ncia de
l’honor i la forma de garantir-lo mantenint les dones �al seu lloc�. L’honor
�s el gran tema del teatre cl�ssic espanyol, especialment els casos d’honor
conjugal, en els quals la dona culpable �s eliminada per tal de restablir l’or-
dre simb�lic del patriarcat. En aquest g�nere tr�gic, l’honor agreujat, o fins i
tot la sospita del greuge, �s venjat amb la mort de la causant de la deshonra.
La subjecci� de les dones i la seva obedi�ncia al marit �s la gran moralitat
del teatre d’aquest segle, en les obres del qual, des de la com�dia fins al dra-
ma, es mostra que les dones poden ser castigades o fins i tot mortes, si aix�
�s necessari per assegurar la seva obedi�ncia. �Pus�steme la mano en el ros-
tro por celos�, diu la protagonista de La Dorotea en l’obra de Lope de Vega.
I en una altra obra d’aquest autor es repeteix un terrible refrany sobre la
dona casada: �La mujer, como la mesa, siempre sojuzgada y la boca, como
la muleta, siempre ensangrentada�.
Calder�n de la Barca �s potser qui millor va descriure l’obsessi� per
l’honra com a element fonamental de la societat de la seva �poca, i en gran
manera l’honra es vincula al control de l’esposa. El m�dico de su honra i El
pintor de su deshonra s�n exemples de com�dies on la idea de l’assassinat
per gelosia apareix amb tota naturalitat. Un altre aspecte que tamb� s’hi
reflecteix sense donar-hi la m�s m�nima import�ncia �s el de castigar i pegar
a l’esposa. L’honra i l’honor s�n q�estions d’homes, per� resideixen en les
dones. La virilitat del bar� es retrata en la virtut de la seva dona. En aquesta
compet�ncia de prestigi i de poder entre els homes, les dones s�n objectes;
la seva dignitat no est� mai en joc, perqu� elles no s�n res m�s que instru-
ments. La culpa, tanmateix, sempre recau sobre les dones. La literatura del
55
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 59
Segle d’Or �s plena de casos de dones violades o enganyades que s�n les
primeres a sentir-se avergonyides. Elles no es rebel�len, no busquen venjan�a
ni publicitat per al seu afront; busquen perd�. L’objectiu m�s com� �s el
matrimoni amb l’agressor com a manera d’amagar el deshonor de la seva
fam�lia. I moltes d’elles tenen tan assumit el sentiment de culpa que desitgen
morir. Algunes hero�nes de Calder�n s�n joves agreujades la sortida de les
quals �s escollir entre el matrimoni o la mort com a manera de salvar l’honor
del pare.
A aquestes hist�ries que ens explica la literatura, s’hi afegeixen els
documents que alli�onen directament les dones i transmeten la mateixa ideo-
logia de difer�ncia, inferioritat i sotmetiment. A trav�s de llibres piadosos i
manuals de doctrina cristiana, trobem formes directes d’alli�onar les dones.
La perfecta casada, obra de Fray Luis de Le�n, �s un exemple d’adoctrina-
ment de les dones casades en la qual s’inculca el respecte a l’autoritat dels
homes i el sotmetiment de les dones als seus marits. �As� como a la mujer
buena y honesta la naturaleza no la hizo para el estudio de las ciencias, ni
para los negocios de dificultades, sino para un solo oficio simple y dom�sti-
co, as� les limit� el entender, y les tas� las palabras y las razones... cont�n-
tense con lo que es de su suerte, y entiendan en su casa y anden en ella, pues
las hizo Dios para ella sola�.
3.7. La filosofia, la psicologia i altres sabers
La Il�lustraci� es va caracteritzar per una cr�tica racional de les tradi-
cions i la religi�, i va pretendre alliberar l’home mitjan�ant el coneixement.
El concepte d’un dret natural i de la igualtat origin�ria entre tots els indivi-
dus �s la idea revolucion�ria que incorpora la Il�lustraci� i que desenvolupa-
r� pol�ticament la Revoluci� Francesa amb la Declaraci� dels Drets de l’Ho-
me i del Ciutad�. D’aqu� sorgeixen les idees b�siques d’igualtat entre els
sexes que tornaran a esgrimir les dones que exigeixen el seu complet desen-
volupament a trav�s dels drets pol�tics i del sufragi femen� en els sistemes
democr�tics de comen�aments del segle
XX
.
Tot i aix�, el discurs de la Il�lustraci� no �s unitari, encara que alguns
dels seus representants van defensar els drets de les dones, aquest moviment
56
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 60
alliberador no les va incloure. Entre els igualitaris, Diderot considerava que
calia canviar les lleis per posar fi al sotmetiment de les dones. Tamb� Con-
dorcet creia que era possible millorar la condici� de les dones per mitj� de
les lleis i va arribar a preparar un projecte d’instrucci� p�blica igualit�ria per
als dos sexes. Condorcet va defensar per escrit i amb l’acci� pol�tica la inclu-
si� de les dones en el dret de la ciutadania. Al mateix temps, una bona part
del pensament filos�fic que col�loca les dones en una posici� apartada i
secund�ria t� les seves arrels en la Il�lustraci�.
Una part del discurs biologicista de la Il�lustraci� inaugura el modern
discurs antifeminista, que intenta mantenir les dones en els seus rols tradi-
cionals apel�lant a una natura biol�gica que marca el dest� dels individus, i,
al mateix temps, els seus debats s�n la poderosa arrel del pensament femi-
nista (Puleo, 1993). Com ha escrit Cristina Molina, la Il�lustraci� no va com-
plir les seves promeses pel que respecta a les dones, per� s� que ha estat el
punt de partida ideol�gic dels �xits d’igualtat aconseguits durant el segle
XX
.
Un dels millors exemples pel que fa a teories filos�fiques i morals
il�lustrades que pretenen ser alliberadores, i no ho s�n per a les dones, �s el de
Jean-Jacques Rousseau. En les seves obres, Rousseau es presenta com un pala-
d� dels drets i les llibertats dels homes, un defensor d’una nova societat m�s
lliure i il�lustrada, i, tanmateix, no dubta a alli�onar les dones sobre la seva
subjecci�, i predicar el seu sotmetiment a l’autoritat dels homes (Cobo, 1995).
A Emili o de l’educaci�, Rousseau proposava un model pedag�gic pel qual es
desenvolup�s al m�xim el criteri intel�lectual dels nens, mentre que les nenes
les presentava com a �ssers passius i sentimentals fets per servir l’home.
Com ha assenyalat Rosa Cobo, Rousseau trenca la seva pr�pia l�gica
quan, al mateix temps que considera la igualtat entre tots els individus com
el principi essencial de l’estat de natura, d�na per feta la subordinaci� de la
dona a l’home dins de la fam�lia i veu aquest sotmetiment com una cosa
�natural�. Aix� no obstant, la seva contradicci� m�s greu �s la que es pre-
senta entre la subjecci� en qu� �naturalment� es desenvolupa la dona i la
insist�ncia en el fet que cal utilitzar l’autoritat i el c�stig per assegurar-la. La
primacia de l’home va acompanyada de la necessitat que la dona aprengui a
patir i suportar la injust�cia i els greuges del marit (Cobo, 1995).
57
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 61
Rousseau va ser un dels precursors de les novel�les sentimentals que
van arrasar a Europa al segle
XVIII
i durant una bona part del segle
XIX
. En la
seva obra La nova Elo�sa, igual que ho seran despr�s les protagonistes de
moltes d’aquestes novel�les, les dones eren dol�os refugis del sentiment; i,
precisament, van ser les dones de les classes altes les qui es van aficionar
m�s a a�llar-se del m�n per devorar novel�les rom�ntiques. En aquestes
novel�les s’exal�ava l’amor com a via gaireb� m�stica de realitzaci� personal.
En els seus somnis, les dones podien imaginar-se com les hero�nes que
transformaven l’home gr�cies al poder del seu amor; podien fantasiejar amb
grans passions. Aix� no obstant, al si de les fam�lies, durant aquesta �poca,
va prevaler l’autoritat masculina en l’educaci�, en el matrimoni i en l’orga-
nitzaci� familiar. Tot i que amb les novel�les sentimentals es podien escapar
a mons d’amor i fantasia, el control sobre la vida, la ment i la sexualitat de
les dones va continuar marcant les seves vides.
La ret�rica sentimental de Rousseau amaga una lluita soterrada de
poder entre els membres del matrimoni. La subjecci� d’una part no es mant�
sense la viol�ncia de l’altra, per� aix� es dissimula sota la ideologia de l’a-
mor rom�ntic. L’amor rom�ntic s’utilitza com un comod� ideol�gic, a trav�s
del qual les dones s’acontenten amb les seves aspiracions amoroses i �nti-
mes, allunyades de la vida p�blica. Juntament amb aquest element ideol�gic
de l’amor rom�ntic, es va desenvolupar el nou culte a la intimitat. En la lite-
ratura rom�ntica, la dona quedava situada al seu lloc, al lloc que el patriarcat
li assignava, que era l’esfera de la intimitat, ara adornada amb poesia. Com
diria Balzac: �La dona �s una esclava que cal saber situar en un tron�.
Malgrat la deriva patriarcal del pensament il�lustrat, el feminisme va
utilitzar les idees filos�fiques de la Il�lustraci� per fer les seves primeres rei-
vindicacions te�riques en nom de la universalitat de la ra�. L’obra de Woll-
stonecraft Una reivindicaci� dels drets de la dona, publicada el 1792, s’es-
for�a a atacar els prejudicis socials de l’�poca que furtaven a la dona els
drets humans proclamats pel nou ordre pol�tic. D’altra banda, els primers
grups de dones que s’organitzen com a tals de cara a una acci� pol�tica alli-
beradora sorgeixen sota les banderes de la Revoluci� Francesa (Molina,
1990).
58
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 62
Especulacions filos�fiques sobre les dones
El desenvolupament de la filosofia racional il�lustrada va intentar
canviar la mirada social sobre les dones, per� el romanticisme va acabar
imposant-se. Per a molts fil�sofs del segle
XIX
, l’autonomia moral i l’indivi-
dualisme suposaven un problema a l’hora de situar els drets de la dona. Era
una gran contradicci� defensar els drets de l’home i del ciutad� i seguir trac-
tant les dones amb una mirada medieval. Kant va introduir la noci� que el
matrimoni �s un contracte lliure entre dos subjectes, cosa que va horroritzar
Hegel, que defensava que el matrimoni era una uni� moral per la qual dues
persones es convertien en una sola persona jur�dica, el cap de fam�lia (Frais-
se, 1993). Segons Kant, la dona era un �sser lliure i racional, i la ra� era pre-
cisament la que la destinava a la seva �nica tasca de reproductora de l’esp�-
cie. Finalment, Kant justificava que, tot i ser lliure, se sotmet�s a un home.
Tamb�, segons Fichte, la dona afirmava la seva dignitat convertint-se en mit-
j� de satisfacci� per al bar�. Tots dos fil�sofs pensaven que, per motius
sexuals, la dona �s dependent de l’home, i per aix� delega la seva funci� de
ciutadana en el seu marit.
Hegel t� un diagn�stic molt negatiu sobre les dones. Les seves opi-
nions no estaven gaire allunyades de les d’Arist�til: creia que el bar� repre-
senta l’objectivitat i la universalitat del coneixement, mentre que la dona
encarna la subjectivitat i la individualitat, dominada pel sentiment. Per aix�,
en les relacions amb el m�n exterior, el primer suposa la for�a i l’activitat, i
la segona la debilitat i la passivitat. L’�nic camp d’actuaci� que es reconeix a
la dona �s la fam�lia. El lloc de la dona es redueix a la moralitat subjectiva,
la seu de la qual �s la fam�lia. Els homes han de viure per a l’Estat i les
dones per a la fam�lia (Valc�rcel, 1997).
La filosofia pol�tica de Hegel proposa un discurs desqualificador de
les dones, que les exclou de la ciutadania, afirmant que els barons s�n supe-
riors i els �nics posse�dors de drets. �s el que Valc�rcel ha qualificat de
misog�nia rom�ntica. La masculinitat s’identifica amb l’esperit i la llei del
dia, mentre que la feminitat es relaciona amb les ombres, els aspectes quoti-
dians i la natura. Schopenhauer donar� continu�tat a Hegel, amb una misog�-
nia m�s oberta i sense embuts: la inferioritat de la dona �s un tret natural res-
59
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 63
pecte al qual no hi ha res a fer; la dona necessita un amo i ha de ser educada
en la submissi� (Valc�rcel, 1997).
El pensament liberal tamb� es presenta dividit respecte a la q�esti�
de les dones. Stuart Mill va ser un dels pensadors que va combatre m�s la
idea que la dominaci� d’un sexe per un altre era un fenomen natural. Ell va
proposar l’educaci� i la llibertat com les �niques vies possibles per acabar
amb aquestes idees absurdes. Va defensar els drets de les dones oposant-se
tant al discurs de la inferioritat com al discurs de l’excel�l�ncia, el qual pre-
t�n allunyar les dones del m�n real en nom dels valors suprems de la mater-
nitat i la fam�lia (De Miguel, 1994). Va ser el primer parlamentari angl�s que
va proposar la reforma legal que don�s el vot a les dones i va ser el gran
advocat de la igualtat de l’home i de la dona en el matrimoni. Va morir el
1873, sense veure assolits els seus objectius.
La �naturalitzaci�� de la viol�ncia
Des de l’antiguitat, la desigualtat dels sexes s’ha basat en les difer�n-
cies naturals i sexuals dels homes i les dones. Tot i que al segle
XX
moltes
d’aquestes difer�ncies, si m�s no pel que fa a drets, han quedat superades,
continuen estant presents.
Un proc�s interessant des d’un punt de vista filos�fic i pol�tic, que es
produeix al segle
XX
per explicar la viol�ncia contra les dones �s el de la
seva �naturalitzaci��, fent-la apar�ixer com un impuls mascul� natural i
incontrolable. Amb aix� s’amaguen i es neguen les difer�ncies de poder
entre els homes i les dones, donant a les relacions de g�nere el car�cter de
�naturals�, en un determinat moment hist�ric i en una societat donada, de
manera que es fa molt dif�cil replantejar el conflicte i reivindicar la igualtat.
A aquest proc�s hi han contribu�t activament les noves ci�ncies del segle
XX
,
i ho han fet de manera significativa l’antropologia evolucionista, la psicolo-
gia i la psicoan�lisi.
La �naturalitzaci�� que s’ha dif�s al llarg del segle
XX
�s la forma m�s
recent de legitimar i excusar la viol�ncia de g�nere; convertint-la en quelcom
intr�nsec de la psicologia masculina, se li ha donat carta de naturalitzaci�.
60
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 64
L’explicaci� de la viol�ncia com a tret natural i fonamental de l’�sser viril apa-
reix i s’expandeix amb una for�a de convicci� enorme a trav�s de les ci�ncies
m�diques i psicol�giques del segle
XX
. La conducta dels homes s’explica com
una derivaci� de l’agressi� natural del g�nere mascul�, i el sotmetiment de les
dones com un tret tamb� natural lligat a la passivitat de la femella humana. No
hi fa res que aquests estereotips es contradiguin frontalment amb alguns mites
o esdeveniments hist�rics. Es decreten �cient�ficament� una s�rie de caracte-
r�stiques sexuals secund�ries com a trets masculins i femenins, tot i que en rea-
litat tenen molt m�s a veure amb l’organitzaci� social i la socialitzaci� diferen-
ciada dels nens i les nenes. Posteriorment, s’utilitzen com a excuses i
justificacions dels abusos derivats d’aquests comportaments. �s a dir, s’han
�naturalitzat� com a car�cters sexuals secundaris el que no s�n sin� normes
apreses de comportament, resultants d’un ordre social determinat.
Una bona part de l’aparell te�ric de la psicoan�lisi es pot interpretar en
aquest sentit de refor� de les idees patriarcals. Segons Freud, el masoquisme �s
tant una condici� relacionada amb l’excitaci� sexual com una expressi� de la
natura femenina. Freud, igual que Arist�til, considerava que �mascul�� era
sin�nim d’actiu i �femen�� era sin�nim de passiu. Els psicoanalistes m�s orto-
doxos encara avui atribueixen a la psicologia femenina un car�cter masoquista,
basat en la constataci� de la seva debilitat f�sica, la possibilitat de ser violada,
les experi�ncies f�sicament doloroses de la menstruaci� i el part, i el seu supo-
sat paper passiu en l’acte sexual.
Tamb� ha contribu�t a aquesta forma de naturalitzar l’agressivitat
masculina l’antropologia d’inspiraci� darwinista, que, buscant els or�gens
de la diferenciaci� de g�nere, troba en l’evoluci� l’explicaci� de les difer�n-
cies masculines i femenines. Darwin va establir un quadre clar de les dife-
r�ncies sexuals en el seu llibre L’origen de l’home. �Sembla que la dona
difereix de l’home en la seva condici� mental, principalment en el fet que �s
m�s tendra i menys egoista... La dona, seguint els seus instints maternals,
desplega les qualitats amb els seus fills en grau eminent; per conseg�ent, �s
versemblant que pugui estendre’ls als seus semblants. L’home �s el rival
d’altres homes, li agrada la compet�ncia i tendeix a l’ambici�, la qual amb
molta facilitat es converteix en egoisme. Pel que sembla, aquestes �ltimes
qualitats constitueixen la m�sera her�ncia natural. �s generalment adm�s
61
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 65
que, en la dona, les facultats de la intu�ci�, de r�pida percepci� i potser tam-
b� d’imitaci� s�n molt m�s vives que en l’home; per� algunes d’aquestes
facultats, almenys, s�n pr�pies i caracter�stiques de les races inferiors i, per
tant, corresponen a un estat de cultura anterior. La principal distinci� pel
que fa a les facultats intel�lectuals dels sexes es manifesta en el fet que l’ho-
me arriba en tot all� que empr�n a un punt m�s alt que la dona, tant si es
tracta de coses en qu� es requereix un pensament profund, ra� o imaginaci�,
o simplement l’�s dels sentits i de les mans� (Darwin, 1989, p�g. 473).
Seguint igualment el credo darwinista, els sociobi�legs expliquen la
conducta en termes d’ajust evolutiu. L’agressi� �s una t�cnica de superviv�n-
cia dels pobles ca�adors primitius en la lluita pel predomini del territori i les
femelles. La viol�ncia es justifica com a resultat de la competici� entre mas-
cles per imposar els seus gens en la descend�ncia. En el moment en qu� un
bar� se sent amena�at al seu territori de reproducci�, reacciona violenta-
ment. Els sociobi�legs argumenten que els mascles s�n molt m�s propensos
a sentir gelosia sexual extrema perqu� la seva paternitat no est� garantida
(Daly i Wilson, 1988).
Un exemple actual del desenvolupament d’aquestes teories �s el de
Helen Fisher, que explica l’agressivitat masculina en termes d’evoluci� des
de les formes m�s primitives de societat. Segons aquest plantejament, la
necessitat de protegir el grup i satisfer les seves necessitats aliment�ries ha
portat els homes a utilitzar l’agressi� i la for�a, i aquells entre els quals
aquestes qualitats han tingut un desenvolupament m�s gran s�n els que han
destacat i han aconseguit sobreviure, amb la qual cosa han transm�s aquests
trets als seus descendents. Tamb� l’evoluci� de les dones es realitza a trav�s
de la seva adaptaci� a les tasques de la maternitat. Les caracter�stiques feme-
nines com la passivitat i la domesticitat, que la psicologia identifica com a
trets propis de les dones en les societats occidentals modernes, s�n, segons
Fisher, el resultat de l’adaptaci� mil�len�ria de les dones a les tasques de la
reproducci� i la crian�a que els han estat tradicionalment encomanades (Fis-
her, 1999).
L’aparell ideol�gic del patriarcat es veu refor�at amb l’ajuda d’aques-
tes ci�ncies, que mantenen la bondat del sistema social, titllen de desviades
62
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 66
les conductes que no se sotmeten a la norma patriarcal, i amenacen amb el
caos i la destrucci� del sistema social si hi ha canvis en els aspectes centrals
de la relaci� entre els homes i les dones. Quan apareixen dones fortes, valen-
tes, independents, decidides a no deixar-se intimidar, es busquen explica-
cions estranyes de car�ncies infantils i s’intenta estigmatitzar-les com a indi-
vidus inadaptats, a m�s de responsabilitzar-les de qualsevol problema que
s’esdevingui en el seu entorn personal i familiar. Sobretot es tendeix a res-
ponsabilitzar aquestes dones dels problemes que puguin tenir els seus fills.
No �s gens estrany trobar en tota mena de publicacions i mitjans de
difusi� aquesta forma tan insidiosa de mantenir quietes les dones, relacio-
nant tots els problemes de les societats modernes amb els canvis recents en
la posici� social de les dones. Un dels �ltims i m�s publicitats representants
d’aquestes confuses teories �s Fukuyama, que amena�a que amb l’arribada
de les dones al poder pol�tic desapareixeria l’agressi� de les inst�ncies de
poder i els pa�sos desenvolupats acabarien caient v�ctimes dels seus enemics.
Fukuyama est� espantat per l’equilibri de poder entre els homes i les dones,
que creu que s’est� produint als Estats Units, i relaciona la suposada agressi-
vitat masculina amb la necess�ria fermesa pol�tica en l’�mbit de pol�tica
general. Fa una transfer�ncia de la psicologia individual a la forma d’exercir
el poder. I conclou que si ja no seran els homes els qui manin, Estats Units
no tindr� prou energia per lluitar contra els seus enemics. Aquest autor �s un
exemple fefaent d’ideologia patriarcal i resist�ncia als canvis en la relaci� de
poder dels g�neres, en tant que expressa n�tidament els seus temors i amena-
�a amb mals greus si es permet un cert equilibri entre els homes i les dones
(Fukuyama, 1997).
3.8. La fallida de la legitimitat del patriarcat
Amb el triomf simb�lic de les teories pol�tiques democr�tiques i amb
el desenvolupament de les idees feministes sobre la igualtat de drets entre els
homes i les dones, el patriarcat desapareix com a sistema b�sic d’organitza-
ci� del poder social. Tanmateix, les mentalitats no canvien al mateix ritme
amb qu� es produeixen els canvis pol�tics, i les idees i creences del codi
patriarcal es mantenen en una bona part dels ciutadans, que si b� viuen en
63
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 67
societats democr�tiques en les quals pol�ticament s’ha declarat la igualtat de
drets entre els dos g�neres, han estat socialitzats sota formes tradicionals i
desiguals d’entendre les relacions entre els homes i les dones. Amb la instau-
raci� de la democr�cia el patriarcat ha perdut la seva legitimitat, per� les
mentalitats encara segueixen sent patriarcals.
Amb la fallida de la legitimitat del patriarcat, assistim a l’enfonsa-
ment de tot el seu aparell ideol�gic. Es comen�a a q�estionar el poder dels
homes sobre les dones i, per tant, deixa de ser leg�tima la viol�ncia de g�nere
com a aspecte estructural de l’ordre social. Podem dir que som en plena eta-
pa de transici�, en la qual, encara que el patriarcat ha perdut la seva legitimi-
tat, no ha deixat de tenir vig�ncia. �s m�s, en certa manera, la seva resist�n-
cia a desapar�ixer �s la que explica la brutalitat de certes formes de viol�ncia
que s’exerceixen contra les dones.
�s evident que aquest proc�s de deslegitimaci� del patriarcat �s el que
ha destapat l’exist�ncia de la viol�ncia i ha comen�at a q�estionar-la. La vio-
l�ncia, que ha existit sempre, nom�s fins fa poc temps provoca rebuig i oposi-
ci�. Com que es q�estiona el poder de l’home sobre la dona com a sistema
leg�tim de dominaci�, les institucions que el sustenten van trontollant, i es posa
de manifest, amb m�s cruesa que mai, la il�legitimitat d’aquesta viol�ncia que
s’exerceix per mantenir-lo. Justament ara que comen�a a esquerdar-se el
patriarcat i justament als pa�sos en qu� m�s deteriorat es troba, �s on es percep
amb m�s for�a l’exist�ncia de la viol�ncia contra les dones i on es denuncia
amb m�s vigor. L’explicaci� d’aix� �s que la den�ncia de la viol�ncia de g�ne-
re no es d�na en aquells llocs on la viol�ncia �s m�s forta, sin� en aquells on
m�s il�leg�tima resulta.
Un cop que des del punt de vista pol�tic es declara la igualtat entre
els homes i les dones, l’exist�ncia de la viol�ncia de g�nere deixa de tenir
sentit i legitimitat. S’ha passat de la tradici� al crim. Les dones deixen d’es-
tar confinades en el silenci de l’�mbit privat. Les agressions contra les dones
ja no s�n vistes com a proeses ni com a trets necessaris de l’ordre social,
sin� com a violacions dels drets individuals i com a crims. Continuen sent
una arma de guerra i una arma contra les dones, per� han estat repudiades
ideol�gicament i no poden ser objecte de vanagl�ria. Si alg� presumeix d’a-
64
■
OR�GENS I EVOLUCI� DEL CODI PATRIARCAL
Page 68
quests crims, ha de fer-ho amb compte. Es desmorona el patriarcat, tot i que
els seus darrers espeternecs encara s�n molt potents i les formes de comba-
tre’ls segueixen sent dif�cils.
En el seu llibre sobre les societats de la informaci�, en el cap�tol dedi-
cat a �La fi del patriarcat�, Manuel Castells desenvolupa la teoria de com la
incorporaci� laboral de les dones augmenta el seu poder de negociaci� i debi-
lita l’autoritat patriarcal. Primer a poc a poc, i despr�s refor�ant els seus argu-
ments amb les teories del moviment feminista, les dones treballadores trans-
formen el funcionament intern de les seves fam�lies i en q�estionen l’autoritat
masculina. La fam�lia patriarcal, pedra angular del patriarcat, est� fent fallida,
per� aix� no significa que moltes de les seves estructures socials, psicol�gi-
ques i econ�miques deixin d’existir immediatament. �Els problemes de dis-
criminaci�, opressi� i maltractament de les dones no han desaparegut, i ni tan
sols han disminu�t d’intensitat de forma substancial. De fet, encara que s’ha
redu�t una mica la discriminaci� legal i el mercat de treball mostra tend�ncies
igualadores a mesura que augmenta l’educaci� de les dones, la viol�ncia
interpersonal i el maltractament psicol�gic es generalitzen, a causa precisa-
ment de la ira dels homes, individual i col�lectiva, per la seva p�rdua de
poder� (Castells, 1998, p�g. 161).
65
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 69
IV. Modalitats de la viol�ncia
contra les dones
La viol�ncia afecta les relacions entre els homes i les dones en totes
les seves formes i presenta m�ltiples aspectes segons quin tipus de sotmeti-
ment femen� persegueixi. La viol�ncia abra�a totes les esferes de la vida de
les dones; es desenvolupa dins de la fam�lia, influeix en les maneres d’esta-
blir les relacions sexuals, i afecta el m�n del treball, les formes de lleure, la
cultura i els estils de vida.
Les diferents formes de viol�ncia de g�nere s�n perceptibles tant en
les relacions quotidianes com en la regulaci� de la sexualitat del grup social.
S�n homes els qui exerceixen la viol�ncia, per� els agents d’aquesta viol�n-
cia no s�n solament els homes, perqu� cal no oblidar que tamb� les dones
estan immerses en el sistema social i subjectes a la seva influ�ncia. Molt fre-
q�entment s�n les dones els agents d’aquesta viol�ncia en tant que transmis-
sores de les normes de desigualtat i sotmetiment entre els g�neres a trav�s de
la socialitzaci� dels seus fills i de les seves filles. D’aix� en tenim una mos-
tra terrible, que reflecteix aix� mateix el car�cter estructural d’aquesta vio-
l�ncia, en el cas de les mutilacions genitals realitzades a les nenes en algunes
societats africanes, una pr�ctica que transmeten i de la qual s’encarreguen
les dones. L’assimilaci� cultural que tenen aquestes dones de les normes de
la seva organitzaci� social els impedeix adonar-se de la cruesa de la viol�n-
cia a qu� sotmeten les joves.
66
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 70
Totes les formes de viol�ncia de g�nere estan relacionades entre si, hi
ha una continu�tat entre elles, i totes tenen relaci� amb el patriarcat. Les
agressions sexuals, l’assetjament sexual a la feina, les agressions dom�sti-
ques o les violacions no s’entenen sense la ideologia patriarcal de menyspreu
i inferioritat de les dones.
4.1. Risc de viol�ncia i factors que l’agreugen
Quan pensem en les formes de viol�ncia contra les dones, hi ha un
aspecte que cal tenir en compte i �s el que nosaltres considerem factors que
agreugen la vulnerabilitat i el risc de les dones davant la viol�ncia, si b�
alguns autors estimen que s�n viol�ncia econ�mica. Aquest apartat inclou
totes aquelles formes de discriminaci� econ�mica que situen les dones en
una posici� de menys recursos, menys oportunitats socials i menys capacitat
de negociaci� en termes de les seves relacions familiars.
La manca d’oportunitats laborals en algunes zones del planeta, la dis-
criminaci� de les dones en el treball remunerat a la majoria d’elles i el fet de
tenir menys oportunitats d’ocupaci�, promoci� i salari en totes les societats
conegudes, situen les dones en una posici� de desavantatge econ�mic que t�
repercussions molt importants en tota la seva vida. A aix� s’hi afegeixen les
condicions discriminat�ries estipulades per nombroses legislacions sobre la
propietat i els drets successoris de les dones, que els fan molt m�s dif�cil que
als homes accedir a la propietat i, amb aix�, al control de les seves pr�pies
vides en la major part de les societats actuals.
Tot aix� t� una relaci� estreta amb la viol�ncia de g�nere. Quan exa-
minem aquestes formes de discriminaci�, es pot discutir si hem de parlar de
viol�ncia econ�mica o no; per� el que s� que �s indiscutible �s que aquestes
discriminacions col�loquen les dones en una posici� de debilitat econ�mica
que les fa m�s vulnerables davant la viol�ncia i que fa que els sigui m�s dif�-
cil escapar-se de les agressions de qu� poden ser objecte.
Unes altres q�estions que cal assenyalar en relaci� a la viol�ncia con-
tra les dones s�n les de les circumst�ncies que poden ajudar a agreujar-la,
com �s el cas de l’emigraci�, en la qual hi ha diversos aspectes que poden fer
67
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 71
augmentar el risc i la vulnerabilitat de les dones davant la viol�ncia. D’una
banda, l’augment de les tensions i dificultats de la vida personal i familiar en
les circumst�ncies tan dif�cils que comporta l’emigraci�; i, d’altra banda, el
fet de dependre en gran manera de la parella o el marit perqu� no tenen un
entorn familiar que les protegeixi. La situaci� d’emigrant legal dep�n en
molts casos del matrimoni i aix� agreuja la depend�ncia de les dones, que no
s’atreveixen a denunciar els maltractaments, tot i que resideixen en societats
en les quals s�n considerats com a comportaments inacceptables i fins i tot
delictius.
D’altra banda, �s dif�cil diferenciar les diverses formes de viol�ncia,
ja que la major part de les vegades es presenten conjuntament, barrejant-se
les unes amb les altres de forma complexa. Des d’aquesta perspectiva d’in-
terconnexi�, de complexitat i de diversitat que creiem que t� la viol�ncia
contra les dones, farem una enumeraci� de les possibles modalitats de vio-
l�ncia amb qu� es vulneren la llibertat i la dignitat de les dones.
4.2. La viol�ncia sexual
La viol�ncia sexual �s una de les pr�ctiques m�s habituals de la vio-
l�ncia de g�nere i una de les menys denunciades a escala mundial. La vio-
l�ncia sexual masculina t� com a fonament les condicions d’avantatge que li
ofereix el patriarcat i busca el sotmetiment de les dones a trav�s de la utilit-
zaci� del seu cos. No es tracta de l’expressi� agressiva de la sexualitat, sin�
de l’expressi� sexual de l’agressi� masculina.
L’agressi� i la viol�ncia sexual dels homes no �s un fenomen biol�gi-
cament inevitable, sin� una manifestaci� generada socialment per una cultu-
ra que associa masculinitat amb agressi� i domini sexual. L’agressi� sexual
es converteix en un mecanisme de refor� de les relacions desiguals de poder
entre els homes i les dones.
Es considera viol�ncia sexual la que s’exerceix contra el cos de la
dona, la qual suposa alhora una agressi� f�sica i un ultratge ps�quic que
atempten fonamentalment contra la llibertat sexual de la persona. La viol�n-
cia sexual inclou totes les formes d’agressi� que impliquen la utilitzaci� del
68
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 72
cos de les dones contra la seva voluntat. Tradicionalment s’han ent�s com a
delictes contra l’honor i tan sols fins fa poc temps s’han comen�at a veure
com a delictes contra la llibertat de la dona.
Les agressions sexuals engloben des de qualsevol tipus de contacte
sexual no desitjat fins a l’intent de violaci�, o la mateixa violaci�. El car�c-
ter de delicte apareix quan no hi ha consentiment per part de la dona. Un
problema que es d�na a l’hora d’analitzar aquests delictes �s la manera d’en-
judiciar el consentiment. No totes les legislacions ni tots els jutges entenen
que la dona t� dret a decidir el que vol i el que no vol, el que consent i el que
no consent, en l’exercici de la seva llibertat sexual.
El Codi Penal espanyol diferencia entre agressi� sexual i ab�s sexual
segons si va acompanyat o no d’intimidaci� i viol�ncia. L’agressi� sexual �s
l’atemptat contra la llibertat sexual de la persona que va acompanyat de vio-
l�ncia o intimidaci�. Dins d’aquests casos es diferencia si hi ha hagut o no
penetraci�. La lletra de la llei sempre deixa un cert marge d’interpretaci�, i
s’han donat alguns casos singulars de jutges que atenuen la gravetat del fet
per diverses raons, com per exemple no considerar greu l’esquin� vaginal
d’una jove perqu� havia estat efectuat amb els dits i no amb el membre viril.
Actualment, a Espanya, ja no hi ha distinci� en aquest delicte segons si la
dona agredida era verge o no, si b� aix� pot ser un agreujant a l’hora de con-
siderar el c�stig que mereix l’agressi�.
La violaci�
En la nostra cultura, la violaci� funciona com una amena�a potencial
per al col�lectiu femen� i, com a tal, reflecteix la inferioritat de les dones, que
s�n socialitzades en la por. La intimidaci� que exerceix sobre les dones l’a-
mena�a permanent d’una possible violaci� les fa estar cont�nuament en un
estat de temor que refor�a les relacions de poder patriarcal.
En els casos de violaci� �s molt freq�ent que es produeixi la doble
victimitzaci�, ja que es responsabilitza les dones de l’agressi� patida. Per
exemple, se les fa responsables per haver anat a certs llocs i a certes hores,
per atrevir-se a transitar per paratges solitaris, per dur un vestit o roba deter-
69
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 73
minats; �s a dir, s’utilitzen arguments que intenten traspassar la responsabili-
tat de l’agressi� de l’home que la comet a la dona que la pateix. Una de les
formes m�s bastes de reflectir la misog�nia �s el cas d’una sent�ncia judicial
que excusava la violaci� d’una jove perqu� la v�ctima duia minifaldilla.
D’altra banda, s’exigeix a les dones una resist�ncia heroica a les agressions
que, si no s’ha produ�t, s’ent�n com una acceptaci� dels abusos. L’Esgl�sia
cat�lica ha arribat fins i tot a canonitzar una jove, Maria Goretti, per haver
resistit la violaci� fins a la mort. Aquesta mateixa mentalitat devia tenir un
jutge itali� que el 1999 no va acceptar la realitat d’una violaci� perqu� la
v�ctima duia pantalons texans, que ell considerava molt dif�cils de treure, la
qual cosa demostrava la complicitat de la v�ctima.
L’impacte ps�quic de la violaci� �s molt fort i moltes vegades tamb�
es produeixen altres conseq��ncies, com ara la transmissi� de malalties
ven�ries i embarassos no desitjats. Les conseq��ncies ps�quiques i f�siques
depenen en gran manera de les circumst�ncies i la gravetat de l’agressi�, de
qui �s l’agressor i dels suports o manca de suports que rep posteriorment la
dona.
L’assetjament sexual
Parlem d’assetjament sexual quan un home es val d’una posici� de
poder per obtenir favors sexuals d’una dona. Els actes considerats com a
assetjament inclouen les coaccions i amenaces que van impl�cites en la per-
secuci� que exerceix l’assetjador.
L’assetjament sexual pot tenir lloc en l’ambient laboral, als centres
educatius i en �mbits de reclusi�, com ara centres de policia o presons. Es
produeix quan hi ha un xantatge impl�cit per part de l’home, en el sentit que
el fet de negar-se a tenir relacions sexuals pot tenir conseq��ncies negatives
per a la dona. Sigui la p�rdua de la feina o de la posici� que s’hi ocupa, la
qualificaci� o l’obtenci� d’altres recompenses acad�miques, la llibertat de
moviments o la reclusi� en el cas de les institucions d’ordre p�blic, �s un cas
d’assetjament sempre que hi ha un xantatge per part de l’home que ocupa
una posici� de poder.
70
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 74
Hi ha un cert biaix de g�nere pel que fa al reconeixement de l’as-
setjament sexual. Molts homes neguen l’ab�s de poder que representa, i no
desitgen que cap home sigui castigat per aix�, encara que no tinguin res a
veure personalment amb l’assumpte. Potser per corporativisme, pel que
diran de la instituci� o per solidaritat masculina, �s dif�cil comptar amb la
col�laboraci� de l’entorn davant certs casos d’assetjament sexual. Un cas
recent a Espanya, el d’un alcalde d’un poble de Castella i Lle� acusat per
una de les regidores del seu ajuntament, ha tornat a posar de manifest les
dificultats que tenen les dones que decideixen denunciar l’assetjament
sexual. Els amics i col�legues, aix� com els membres del seu propi partit,
guarden un silenci respectu�s i fan pinya a l’hora de reiterar les grans virtuts
de l’acusat; es tracta, en definitiva, d’una forma de solidaritat que escenifica
la d’un grup agredit injustament. Aquesta �s la resposta molt injusta davant
l’assetjament sexual: convertir simb�licament l’home en assetjat i demanar
comprensi� i clem�ncia.
La tradicional garantia de la just�cia democr�tica i la presumpci�
d’innoc�ncia es giren, en molts casos, contra la dona, que ha de patir la ver-
gonya social de mostrar p�blicament all� que per a ella ha estat un malson.
Si ella aconsegueix una feina, mant� o millora el lloc de treball, i t� relacions
sexuals amb el seu cap, molt f�cilment se l’acusa de ser una trepa sense
escr�pols o una desvergonyida. La idea que les dones aconsegueixen les
qualificacions, els llocs de treball o els ascensos gr�cies al favor d’un home
est� profundament arrelada en la nostra cultura i, per aquest motiu, molts
homes utilitzen el seu poder per obtenir avantatges sexuals de les dones. Si
la dona es nega al joc de la submissi� i l’alian�a amb el poder, tamb� pot ser
titllada de rebel i, al mateix temps, culpabilitzada per provocar sexualment el
seu superior. Probablement, l’assetjament sexual �s una de les situacions
m�s dif�cils en qu� es pot trobar una dona, ja que es compromet i s’arrisca
faci el que faci.
Hi ha un gran marge de discrecionalitat a l’hora de jutjar aquests
casos i poques vegades es disposa de testimonis. I s�n molts els arguments
que s’esgrimeixen contra la dona assetjada, no solament per part dels homes
sin� tamb� per part d’altres dones, perqu� la poden veure com un perill i
com una rival. Per part dels homes, perqu� el fet que es q�estioni el seu
71
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 75
poder els of�n. De manera que no hi ha cap discussi� de sal� en la qual,
quan surt el tema a col�laci�, no hi hagi alg� que explica un cas en qu� una
dona va falsejar les proves per denunciar el seu cap per assetjament i benefi-
ciar-se de la indemnitzaci�. Amb aquestes hist�ries els homes tranquil�litzen
la seva consci�ncia i algunes dones calmen la seva ansietat davant la llibertat
dels seus marits. Si l’assetjament no fos un tema tan seri�s i si la viol�ncia
contra les dones no fos una cosa tan greu, podr�em riure’ns d’aquests gracio-
sos, que ho expliquen sense donar-hi import�ncia i sense adonar-se del biaix
ideol�gic i masclista que manifesten.
Tot i que sempre ha existit aquesta forma d’agressi�, nom�s fins fa
pocs anys ha comen�at a ser considerada com a delicte en algunes legisla-
cions nord-americanes i europees. Abans dels anys setanta l’assetjament
sexual no havia estat mai un delicte. El primer cas que col�loca l’assetjament
sexual en l’agenda feminista va ser la den�ncia d’una dona de l’estat de
Nova York, Carmita Wood, que el 1974 va deixar la feina a causa de l’asset-
jament sexual que patia per part del seu cap i que va sol�licitar l’asseguran�a
d’atur argumentant que �s’havia vist obligada a deixar la feina�. Una s�rie
de dones feministes de la Universitat de Cornell van donar suport a la seva
demanda i, durant la seva defensa, van encunyar el concepte sexual harass-
ment, que va comen�ar a denominar aquest delicte. Durant els anys seg�ents
van anar apareixent noves demandes per aquesta causa, i el 1986 en va arri-
bar una per primera vegada al Tribunal Suprem dels Estats Units. Va ser el
cas d’una empleada de banc, Mechelle Vinson, que va ser defensada per
Katherine MacKinnon, una feminista que havia publicat l’obra Sexual
Harassment of Working Women el 1979. El Tribunal Suprem nord-americ� va
considerar com a delicte d’assetjament sexual el �comportament que provo-
ca un entorn hostil o abusiu per a la dona�. Posteriorment, la majoria de les
legislacions penals europees van anar incorporant el delicte d’assetjament
sexual. Al Codi Penal espanyol, l’assetjament sexual apareix com a delicte a
partir de la reforma de qu� va ser objecte aquesta llei el 1995.
La dificultat m�s gran a l’hora de tractar socialment i penalment l’as-
setjament �s l’ambig�itat en qu� se situen els agressors per la dificultat de
provar el delicte. Els casos d’assetjament sexual a la feina s�n els que es
donen m�s i els que m�s sovint transcendeixen a l’opini� p�blica. Aix� no
72
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 76
obstant, s�n els casos d’assetjament en l’�mbit acad�mic els que han condu�t
a desenvolupar una quantitat m�s gran de mesures de prevenci� i els que, de
manera generalitzada, han creat mecanismes d’an�lisi i defensa de les v�cti-
mes. Un gran nombre d’universitats han establert al seu si nous codis de
conducta que reconeixen l’assetjament sexual com a viol�ncia de g�nere i
determinen les formes d’identificar-lo, prevenir-lo i combatre’l. Aix� pot ser
degut al fet que els grups feministes tenen i han tingut m�s pres�ncia als
campus universitaris que en altres institucions, la qual cosa ha ajudat a sensi-
bilitzar la instituci� i les seves autoritats respecte a la viol�ncia contra les
dones en totes les seves formes.
Les conseq��ncies de l’assetjament sexual poden ser molt greus per a
la v�ctima. L’assetjament vulnera el dret a la intimitat, a la dignitat, a la segu-
retat i a la integritat f�sica i moral de la dona. Marie-France Hirigoyen l’in-
terpreta com un proc�s de destrucci� ps�quica, en el qual s�n m�s importants
els aspectes ps�quics que els aspectes purament f�sics de l’agressi�. Segons
ella, l’assetjament �s una forma m�s, i de les m�s greus, d’assetjament moral
(Hirigoyen, 1999).
Les dones joves s�n les que tenen m�s risc de ser v�ctimes de l’asset-
jament sexual, sigui durant els seus estudis o en les seves primeres feines,
per la seva situaci� d’inseguretat i la seva vulnerabilitat enfront de l’autoritat
i el poder dels professors i els empresaris.
La violaci� com a arma de guerra
La viol�ncia contra les dones en situacions de conflicte armat �s una
de les formes m�s terribles de viol�ncia de g�nere. �s molt antiga la tradici�
de matar els homes i raptar les dones com a manera de fer la guerra. Les
grans obres d’historiadors i poetes ho expliquen amb detall. El fet d’apode-
rar-se de les dones dels ven�uts i emportar-se-les com a esclaves, amb la
intenci� d’explotar-les sexualment i per fer-les treballar, forma part del que
en les societats antigues es considerava com a bot� de guerra. La hist�ria pri-
merenca dels nostres avantpassats europeus ens explica que, al final de les
conteses, els guerrers victoriosos violaven les dones dels ven�uts i se les
enduien com a esclaves. Les dones de les poblacions sotmeses es convertien
73
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 77
en despulles de guerra, juntament amb les riqueses que havien estat objecte
dels saquejos.
Aquests costums han desaparegut com a forma leg�tima de fer la guer-
ra i ofendre els ven�uts. Hi ha limitacions acordades internacionalment en
refer�ncia als conflictes b�l�lics i la majoria dels pa�sos que es consideren
civilitzats reconeixen que cal respectar aquests acords. Aix� no obstant, hem
pogut veure de prop, en la terrible hist�ria de les guerres del segle
XX
, que en
una gran part dels enfrontaments b�l�lics les violacions de les dones no han
desaparegut. Encara a les acaballes del segle i en s�l europeu, als territoris de
l’antiga Iugosl�via, s’han produ�t formes absolutament b�rbares de viol�ncia
de g�nere, com les violacions de dones com a arma de guerra contra les
poblacions enemigues.
Per� ara, per primera vegada en la hist�ria, el tribunal creat per jutjar
els crims de guerra esdevinguts en el conflicte dels Balcans ha acceptat i jut-
jat aquest tipus de delictes.
El tr�fic de dones
El segrest i la compravenda de dones per explotar-les en el m�n de la
prostituci� o b� en altres tipus de feina continua sent una pr�ctica de viol�n-
cia contra les dones no eradicada de les societats actuals. La prostituci� for-
�osa de dones, que s�n obligades i sotmeses a vendre el seu cos contra la
seva voluntat, segueix existint a la majoria dels pa�sos desenvolupats. Les
legislacions d’aquests pa�sos condemnen aquestes pr�ctiques, per� encara hi
ha una gran toler�ncia envers elles. Molt sovint la policia descobreix xarxes
d’explotaci� sexual, tant de dones adultes com de nenes for�ades a la prosti-
tuci�. Per� el m�s sorprenent i escandal�s �s que aquestes xarxes no existi-
rien si no hi hagu�s ciutadans d’aquests pa�sos que utilitzen aquests serveis
sexuals i paguen per gaudir-ne, tot i sabent que la major part de les dones
exerceixen la seva activitat en una forma semblant a la de l’esclavitud. Quan
coneixem les experi�ncies d’algunes d’aquestes dones obligades a prostituir-
se i que s�n mantingudes en condicions de semiconfinament dins de les nos-
tres fronteres, no ens pot deixar de sorprendre el fet que no puguin deslliu-
rar-se’n, tenint en compte que tracten quotidianament amb individus d’un
74
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 78
pa�s lliure que podrien ajudar-les a fugir de la seva esclavitud. L’explotaci� i
el confinament no es deuen solament a l’actuaci� de les m�fies o de funcio-
naris corruptes, que fan els ulls grossos davant certs crims per lucrar-se per-
sonalment, sin� que tamb� s�n el resultat d’una acceptaci� passiva per part
dels clients de l’explotaci� i la viol�ncia contra aquestes dones, que s�n con-
siderades inferiors o menyspreables. Hi ha moltes maneres d’encobrir el
menyspreu del g�nere femen�, i l’�s dels serveis de les dones sotmeses a la
prostituci� contra la seva voluntat n’�s una.
No hi ha dades concloents sobre el tr�fic de dones per al comer� del
sexe. S’estimen xifres molt elevades en tots els pa�sos del m�n, en alguns
com a lloc d’origen on es capten o capturen les dones i en d’altres perqu�
s�n el lloc on se les porta i on se les utilitza. Els investigadors que han estu-
diat aquesta situaci� assenyalen que en tots els pa�sos desenvolupats hi ha
dones estrangeres en situaci� de prostituci� for�osa, sigui perqu� les hi han
portat amb enganys o perqu�, estant al pa�s il�legalment, s�n v�ctimes prop�-
cies dels qui els prometen pagar-los l’entrada al pa�s o els seus papers a can-
vi de la seva feina com a prostitutes. Aquestes dones tenen una gran dificul-
tat per sortir d’aquesta situaci�. A vegades la manca de coneixement de
l’idioma i d’altres la situaci� d’il�legalitat, pel fet que no disposen dels mit-
jans necessaris per residir al pa�s legalment, fan que estiguin permanentment
atemorides, m�s enll� de les formes que utilitzen els seus explotadors per
amena�ar-les.
En alguns pa�sos europeus s�n habituals els processos i les condem-
nes per prostituci� for�ada i tr�fic de dones, mentre que en altres pa�sos en
els quals se sap que aix� es produeix no hi ha persecuci� activa d’aquest
delicte.
Dins de les associacions feministes hi ha un debat molt fort sobre si
la prostituci� �s una forma de viol�ncia contra les dones o si ha de ser consi-
derada com un tipus m�s de feina, susceptible de ser regulada per garantir
adequadament els drets de les dones que l’exerceixen. Les opinions que con-
sideren la prostituci� com una opci� laboral lliure reivindiquen una s�rie de
drets per a les prostitutes. Demanen que es combati la prostituci� for�ada,
per� no pretenen posar fi a la prostituci� com a activitat. La posici� contr�-
75
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 79
ria considera la prostituci� com una forma d’agressi� contra les dones que
l’exerceixen i creu que no solament cal combatre la prostituci� for�osa, sin�
que qualsevol regulaci� d’aquest negoci ajuda a legitimar una forma de vio-
l�ncia contra la dona. Malgrat que aquestes discrep�ncies s�n molt fortes,
tots els grups feministes i les associacions de dones estan d’acord en el fet
que s’han d’elaborar lleis que no sancionin la doble moral, que no crimina-
litzin les prostitutes, i que siguin eficaces a l’hora de combatre el tr�fic de
dones i la prostituci� for�osa; lleis que contribueixin a defensar els drets de
les prostitutes i no a marginar-les i estigmatitzar-les (Pateman, 1995).
Hi ha una iniciativa interessant a Su�cia, on s’ha comen�at a estudiar
combatre la prostituci� perseguint els clients en primer lloc, en comptes
d’intentar con�ixer qui s�n les dones i quin �s l’origen de la seva situaci�.
Tradicionalment, sempre s’ha posat l’�mfasi en la persecuci� de les dones
dedicades a la prostituci�, i ning� no s’ha adonat que si es redu�s la demanda
desapareixeria l’oferta. A Su�cia, s’ha comen�at a donar m�s import�ncia a
les sancions contra els usuaris que a les dones que exerceixen la prostituci�.
En comparar les dades de diferents pa�sos i nacionalitats en relaci�
amb la ind�stria del sexe, s’observa que s�n els pa�sos europeus els qui m�s
consum fan de la prostituci� i del turisme sexual, mentre que s�n dones pro-
vinents de pa�sos en via de desenvolupament les qui majorit�riament presten
els seus serveis a Europa, sigui de forma volunt�ria o for�ada. Cal tenir en
compte, per avaluar adequadament aquestes dades, que �s als pa�sos euro-
peus on s’han realitzat m�s estudis sobre aquestes q�estions. Potser en el
tema del tr�fic de dones i la prostituci� passa el mateix que amb la viol�ncia
contra les dones en general, on es produeix molt freq�entment l’efecte aten-
ci�. En aquells pa�sos en els quals hi ha m�s sensibilitat respecte al proble-
ma, �s on s’hi presta m�s atenci� i es duen a terme m�s investigacions, on
estad�sticament comencen a augmentar les xifres de forma m�s cridanera.
4.3. Viol�ncia en els �mbits familiar,
dom�stic i afectiu
La forma m�s freq�ent de viol�ncia familiar �s el maltractament
infligit a l’esposa, si b� hi ha moltes altres formes de viol�ncia contra la
76
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 80
dona en l’�mbit de les relacions familiars i afectives. La combinaci� de vio-
l�ncia f�sica i maltractament ps�quic de l’home a la seva esposa o companya
�s el cas m�s freq�ent de viol�ncia dom�stica i est� molt dif�s en la majoria
de les societats actuals. Gr�cies al fet que hi ha m�s sensibilitat social res-
pecte a aix� i a la detallada delimitaci� de les responsabilitats penals en qu�
pot inc�rrer l’ofensor, es percep de forma creixent la pres�ncia d’aquest
tipus de viol�ncia contra les dones en la nostra societat.
La viol�ncia familiar contra les dones tamb� pot provenir d’altres
membres de la fam�lia, com el pare, els germans i altres parents; i pot ser
f�sica o ps�quica. La viol�ncia f�sica t� moltes formes i molts graus, i pot
incloure des de les empentes i bufetades fins a cops que produeixen la mort.
En l’ambient familiar tamb� es produeix una viol�ncia sexual, que es pre-
senta amb una �mplia gradaci�, ja que pot abra�ar des de les burles i comen-
taris ofensius fins a la imposici� d’actes sexuals que la dona rebutja. La vio-
l�ncia ps�quica compr�n totes aquelles formes de tractar les dones que
limiten la seva llibertat o neguen els seus drets i la seva dignitat. Poden con-
siderar-se com a tals els insults, els menyspreus, l’adjudicaci� estereotipada
de tasques servils, la limitaci� de la seva capacitat de treballar, aix� com les
limitacions per contactar amb amics i familiars. A vegades es parla tamb� de
viol�ncia econ�mica per referir-se a aquelles situacions en qu� les dones
tenen limitada la seva capacitat d’obrar, de treballar, de rebre un salari o
d’administrar els seus b�ns, pel fet de ser dones, situacions que les situen en
una posici� d’inferioritat i desigualtat social.
Viol�ncia conjugal o dom�stica
Milions de dones s�n colpejades arreu del m�n pels seus marits, pro-
mesos o amants. �s una forma de dur a terme, en l’�mbit individual, el man-
dat del codi patriarcal que decreta la submissi� de les dones al poder dels
homes. En la majoria de les societats es considera que aquesta viol�ncia �s
un assumpte privat; es porta en secret, i �s vist simb�licament com una for-
ma de manteniment de l’ordre social.
Les formes de la viol�ncia conjugal s�n molt diverses, i van des de
les manifestacions m�s insidioses del maltractament ps�quic fins a les
77
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 81
expressions m�s brutals de for�a que causen la mort. A la ciutat de S�o Pau-
lo, al Brasil, 772 dones van ser assassinades pels seus marits l’any 1980; i
seguim coneixent xifres igualment alarmants en gaireb� totes les ciutats del
m�n (Seager i Olson, 1986). Per� no �s f�cil saber la incid�ncia de la viol�n-
cia conjugal excepte quan desemboca en crims horrorosos. Els cops, les
pallisses i les violacions es mantenen fora dels registres estad�stics p�blics
en la majoria dels casos. Amb prou feines hi ha den�ncies contra les agres-
sions de parella, i moltes de les vegades en qu� es denuncien les dades s’in-
clouen en els registres de criminalitat sense diferenciar el sexe de l’agressor,
amb la qual cosa la caracter�stica fonamental d’aquests crims, el fet de ser
viol�ncia de g�nere, queda amagada sota la imatge global de la viol�ncia.
El matrimoni for��s
Hi ha una forma de viol�ncia contra les dones que es duu a terme
dins de la fam�lia i �s la del matrimoni for��s. El fet d’obligar una jove a
casar-se contra la seva voluntat �s, en tot cas, una imposici� violenta, tant si
s’utilitza la for�a f�sica com la persuasi� psicol�gica per obligar-la. Un
exemple cl�ssic d’aix� �s la hist�ria de la protagonista de l’�pera de Doni-
zetti, Lucia di Lammermoor. El germ� necessita pagar els seus deutes i
situar-se pol�ticament entre els triomfadors, i utilitza Lucia, a qui obliga a
contreure matrimoni amb el pr�ncep m�s poder�s de la seva �poca. Els
mecanismes d’intimidaci� i les pressions perqu� se sacrifiqui en nom de la
seva fam�lia, alternen amb les suggestions afectives i el record dels pares, tot
invocant un amor fraternal que no existeix. Les exig�ncies de lleialtat a la
fam�lia s’uneixen a les cal�mnies sobre l’amant de Lucia, la falsificaci� de
documents i les mentides, s�n un proc�s exemplar d’assetjament moral que
busca debilitar la voluntat de la jove i enfortir la seva obedi�ncia als desitjos
del germ�. Finalment, la trag�dia es desencadena en forma de bogeria i su�ci-
di de la protagonista. �s un drama rom�ntic que serveix d’exemple dels
mecanismes que es poden posar en marxa per dominar i utilitzar una dona
com a intercanvi en un pacte de poder entre homes.
Els matrimonis for�osos no sempre impliquen grans fam�lies i
immenses fortunes, per� sempre requereixen viol�ncia per doblegar la
78
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 82
voluntat de les dones que hi s�n empeses. Recentment a Espanya s’ha pogut
veure un exemple d’aquestes pr�ctiques en el cas d’una jove magribina que
va demanar auxili a la Gu�rdia Civil durant un viatge familiar que tenia com
a finalitat el seu matrimoni for��s amb un home m�s gran que ella.
El segle
XX
ha vist com desapareixia una bona part d’aquesta tradici�
de matrimoni obligat o venda d’esposes acordada per les fam�lies, i s’ha
legitimat, si m�s no ideol�gicament, la llibertat dels contraents com a requi-
sit indispensable de la validesa del contracte matrimonial. Tanmateix, aix�
no �s encara una regla generalitzada en totes les societats actuals ni en totes
les classes socials.
Incest i abusos sexuals al si de la fam�lia
L’ab�s sexual de nenes i joves �s una realitat que ha existit de manera
ancestral i es continua repetint com la forma potser m�s amagada i secreta
de la viol�ncia de g�nere. En sabem alguna cosa a trav�s de la literatura, m�s
que no pas per les den�ncies, perqu� aquesta �s la forma de viol�ncia davant
la qual menys defensa han tingut les seves v�ctimes. La for�a i l’autoritat, la
por i la depend�ncia total en qu� moltes vegades es troben les v�ctimes res-
pecte a l’agressor les fa summament vulnerables i escassament aut�nomes
enfront d’aquesta forma m�xima de maltractament i sotmetiment. Els
menors tenen encara menys recursos que les dones adultes per denunciar o
enfrontar-se a la viol�ncia de qu� s�n objecte i, a m�s, fins fa molt poc
temps l’autoritat dels pares era una barrera indiscutible. La societat no entra-
va a investigar qu� passava dins de les llars, en les quals l’�nica autoritat
reconeguda era la del pare.
Un tret general que mostra la opacitat d’aquesta viol�ncia �s l’escas-
setat d’informaci� que hi ha sobre ella. No solament hi ha poques den�ncies,
sin� que la majoria es retiren, a causa del negatiu impacte social que poden
tenir en el bon nom, la posici� laboral o la llibertat de l’agressor, que la
major part de les vegades �s el prove�dor econ�mic de la llar on viuen aques-
tes nenes. Altres vegades no es tracta del pare sin� d’un oncle o un altre
parent, i la tend�ncia al secretisme funciona de manera semblant. La inci-
d�ncia d’aquests abusos es coneix indirectament i quan, un cop ha passat el
79
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 83
temps, ja no hi ha remei per a les seq�eles psicol�giques que deixen en les
dones que els han patit.
Crims en defensa de l’honor
El costum de castigar i, fins i tot, matar les dones en nom de l’honor
de la fam�lia ha estat una forma tradicional de viol�ncia de g�nere. Segons el
codi patriarcal, la castedat de les dones �s la garantia de l’honor dels seus
pares o marits i es considera leg�tim que aquests netegin el seu honor matant
la jove que perd la virginitat o l’esposa que comet adulteri. Aquestes pr�cti-
ques van caient en des�s, per� han tingut una gran import�ncia en moltes
societats. Totes les cultures del Mediterrani han mantingut aquestes idees
com a forma d’ordenar l’autoritat i les lleialtats familiars. En les societats
del sud d’Europa, fins no fa gaire, l’honor i el bon nom de la fam�lia anaven
lligats al comportament de les dones, a la seva virginitat fins al matrimoni i
al sotmetiment al marit. Les lleis i els costums justificaven la viol�ncia per
obligar les dones a sotmetre’s o b� per castigar-les si havien transgredit
aquesta norma. En les societats del nord d’�frica, moltes d’aquestes idees
encara tenen vig�ncia i afecten moltes dones.
Avui dia encara existeixen aquestes pr�ctiques. Al novembre del 2001
es va con�ixer en l’�mbit internacional un cas molt greu, gr�cies a la difusi�
que li va donar Mario Exposito, un regidor de l’ajuntament de N�pols, que
va demanar al Ministeri d’Afers Estrangers itali� que interced�s a favor de
Safiya Hussaini Tudu, una dona nigeriana de 30 anys condemnada a mort
perqu� esperava una criatura sense estar casada. Ella al�legava el fet que
havia estat for�ada per un parent, per� no es va provar la violaci� i l’home en
va sortir absolt, mentre que Safiya era condemnada a ser enterrada fins a
mig cos i lapidada fins a la mort. El cas va escandalitzar l’opini� p�blica
internacional i la iniciativa de la seva defensa va tenir un ampli ress� arreu
del m�n a trav�s d’Internet. El mes de mar� del 2002 la condemna a mort va
ser commutada per altres c�stigs f�sics.
En l’actualitat no hi ha gaires pa�sos que permetin legalment donar
mort a les dones per una q�esti� d’honor, per� s� que s�n nombrosos aquells
on es transmet la norma que han de ser els homes de la fam�lia els qui han
80
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 84
de vetllar pel comportament sexual de les dones. El 21 de gener de 2002, a
Upsala, una noia d’origen kurd va perdre la vida a les mans del seu pare, que
la va matar en pres�ncia de la seva mare i de les seves germanes �per prote-
gir l’honor de la fam�lia�. El drama va comen�ar quan el pare va descobrir
que la noia tenia relacions amb un jove suec. Aquestes actituds no estan gai-
re allunyades dels assassinats comesos per homes que no poden consentir
que �la seva dona� els abandoni. Aquests individus tenen molt present la
cultura de l’honor, que �s la seva justificaci� �ltima enfront de la llibertat
d’una dona que creuen que els pertany. P�rez i Paez parlen de la vig�ncia de
la cultura de l’honor, en la nostra societat, per explicar la quantitat d’uxorici-
dis en els quals un home mata la seva dona o la seva amant per evitar que
l’abandoni (P�rez, Paez i Navarro, 2001).
En alguns pa�sos l’organitzaci� pol�tica dels quals es basa en la reli-
gi� isl�mica, �s on m�s pures es troben aquestes tradicions. Fins i tot, amb
l’auge de l’integrisme religi�s en les societats de religi� musulmana, s’ha
produ�t en les darreres d�cades un recruament d’aquestes tradicions en molts
pa�sos. Amb l’arribada de l’imam Homeini al poder a l’Iran, el 1979, s’han
est�s, o s’han fet m�s visibles als ulls dels occidentals, les normes de la
segregaci� d’espais masculins i femenins i les de l’ocultaci� f�sica de les
dones. La reclusi� de les dones, a la llar i sota el vel, �s una imposici� de
l’ocultaci� de les dones que t� com a repercussi� la facilitat per amagar les
agressions de qu� siguin objecte.
La situaci� extrema pel que fa a la segregaci�, la discriminaci� i la
reclusi� de les dones s’ha produ�t a l’Afganistan a partir de 1996 amb la pre-
sa del poder per part dels talibans, grup d’extremistes religiosos que van
decretar l’�s obligatori del burka per a totes les dones, que no podien sortir
de casa seva sense anar acompanyades i sense anar tapades totalment pel
burka. Es tracta d’una forma molt rigorosa de cobrir les dones de cap a peus
amb una roba molt atape�da que nom�s permet la visi� a trav�s d’unes reixes
brodades a l’altura dels ulls. A m�s de les dificultats per poder caminar i el
risc de ceguesa que aix� suposa, durant el domini talib�, fins a finals del
2001, les dones no van poder treballar per un salari, ni anar a escola, ni ser
ateses als hospitals, sota l’amena�a de greus c�stigs vigilades pel Ministeri
del Pecat i de la Virtut.
81
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 85
4.4. Tradicions culturals que imposen
la viol�ncia contra les dones
Les creences tradicionals que consideren les dones com a persones
subordinades perpetuen una s�rie de pr�ctiques ancestrals que impliquen
viol�ncia i coacci� de les dones. Algunes de les tradicions ancestrals enca-
minades a controlar i sotmetre les dones comporten formes d’agressi� f�sica
i es consideren viol�ncia de g�nere; per exemple, la mutilaci� genital de les
nenes, en les seves diverses formes, �s una pr�ctica ancestral que es continua
duent a terme en nombroses regions del m�n, sobretot als pa�sos subsaha-
rians i de l’�frica central i oriental.
La mutilaci� genital femenina, MGF, �s una de les pr�ctiques de vio-
l�ncia de g�nere respecte a la qual actualment hi ha una gran preocupaci� a
causa de la seva enorme extensi�. Es calcula que uns dos milions de nenes
s�n sotmeses anualment a l’ablaci� del cl�toris. Aquesta pr�ctica no �s reco-
neguda com a delicte en tots els pa�sos on es practica, malgrat les declara-
cions tan en�rgiques realitzades en contra seu per part de les Nacions Unides
i de l’Organitzaci� Mundial de la Salut.
Per primera vegada se la identifica com a delicte en alguns pa�sos
europeus, en els quals s’ha introdu�t a trav�s de la poblaci� emigrant que
segueix mantenint-la com a costum. Els metges han desvetllat les greus
seq�eles f�siques que deixa en les nenes i s’han est�s les mesures per comba-
tre aquest tipus de pr�ctiques. Als pa�sos subsaharians en els quals continua
sent un costum, ja fa uns quants anys que una s�rie d’organitzacions no
governamentals intenten contrarestar-ne els efectes, ajudant m�dicament les
dones v�ctimes d’aquestes pr�ctiques i mirant de conscienciar la poblaci� i
les autoritats sobre els danys de tota mena que originen. A Som�lia, per
exemple, una s�rie d’organitzacions feministes combaten aquestes pr�ctiques
des de comen�aments dels anys vuitanta, i sembla que han sensibilitzat una
bona part de la poblaci� m�s educada, que les ha abandonat; tanmateix, no
s’ha aconseguit que les autoritats prenguin mesures en�rgiques contra la seva
continu�tat, malgrat la definici� assolida a la reuni� internacional de Beijing,
que condemnava la MGF com a viol�ncia contra les dones (ONU, 1995).
82
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 86
Tamb� el sati, la immolaci� de l’esposa a la pira funer�ria del marit,
�s un signe extrem de desconeixement dels drets de les dones, ja que es trac-
ta d’una forma de su�cidi for��s que encara es practica en algunes regions de
l’�ndia. Ha estat prohibit legalment, per� aix� no impedeix que continu�n les
pressions religioses en algunes zones de l’�ndia perqu� es respecti aquesta
tradici�. Simb�licament suposa la subordinaci� total de la dona al marit, per-
qu� li nega el dret a viure un cop mort l’esp�s.
Atenci� diferencial a nens i nenes. Infanticidi
Hi ha una s�rie de pr�ctiques menys visibles, per� molt greus, d’exer-
cir la viol�ncia contra les nenes des del naixement, com ara la deficient ali-
mentaci� i el fet de tenir-ne menys cura, en moltes societats on es valora m�s
tenir fills que filles. Per exemple, a la Xina, en algunes poblacions costane-
res en les quals les fam�lies viuen en embarcacions, era costum lligar els
nens mentre eren petits i no lligar les nenes. Aix� es justificava amb el fet
que la vida de les nenes no tenia valor i que, tanmateix, d’aquesta manera
nom�s sobrevivirien les m�s espavilades.
M�s recentment, a causa de la pol�tica d’un sol fill, dissenyada per
controlar el creixement demogr�fic, les autoritats de la Xina comunista han
fomentat, encara que sigui involunt�riament, el maltractament de les nenes
petites. Es permet un segon embar�s i part a les parelles que han perdut el
seu primer descendent, i moltes parelles que tenen una filla la descuiden o
l’abandonen per tal d’intentar un segon embar�s amb l’esperan�a que neixi
un bar�.
Aquestes pr�ctiques culturals s�n una forma d’infanticidi selectiu, un
infanticidi femen�. S’at�n i es protegeix el nad� segons el sexe i aix� implica
una gran quantitat de nenes mortes o abandonades en orfenats. En els darrers
anys s’han multiplicat les adopcions de nenes provinents de l’�ndia i de la
Xina, dos pa�sos on el valor dels homes i les dones �s molt diferent. Les
fam�lies no volen nenes, en el cas de la Xina, perqu� s�n els barons els res-
ponsables de cuidar els pares quan arriben a la vellesa, i a l’�ndia, perqu� les
filles suposen un cost molt alt a causa del seu esc�s valor econ�mic i la
necessitat de pagar un dot considerable per elles a les fam�lies dels seus
83
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 87
esposos. L’esc�s valor social de les dones porta a no cuidar-les ni gastar
recursos en elles. La ra� profunda �s el cercle vici�s de la misog�nia: com
que no valen res, no se les cuida; i com que no se les cuida, no arriben a
valer res. Les fam�lies pensen que no val la pena gastar recursos en elles, ja
que quan s�n adultes no hi ha oportunitats perqu� arribin a valer socialment.
La conseq��ncia m�s greu d’aquestes pr�ctiques �s el cost en vides
humanes. Amartya Sen, l’economista que va obtenir el premi Nobel l’any
1999, ha calculat que en la poblaci� actual falten 100 milions de dones com
a resultat d’aquesta pr�ctica inhumana de rebutjar els nounats si s�n nenes.
Les seves an�lisis demogr�fiques el porten a concloure que en la poblaci�
mundial actual falten dones i que aix� �s conseq��ncia de l’aband� i del
maltractament de les nenes durant els seus primers anys de vida (Sen, 1999).
Les conseq��ncies socials i econ�miques d’aquest d�ficit de dones s�n molt
greus per a aquestes societats, a m�s del dany irreparable que s’ha causat a
aquestes nenes. Aquesta viol�ncia de g�nere es produeix sobretot en algunes
regions, principalment de l’�ndia i de la Xina, on l’estatus de les dones �s
molt baix i la seva participaci� laboral molt dif�cil. Les fam�lies es desfan de
les seves filles petites perqu� el valor econ�mic d’una dona �s nul, i preferei-
xen els nens, que podran treballar quan siguin adults i portar a casa una dona
que els cuidi.
4.5. Formes atenuades de viol�ncia cultural
Hi ha m�ltiples formes culturals d’agressi� contra les dones que no
arriben a tenir la gravetat de les que hem assenyalat fins ara. Entre aquestes
podem destacar la fustigaci� de les dones en llocs p�blics, les imatges degra-
dants transmeses pels mitjans de comunicaci� i els c�nons de bellesa feme-
nina que atempten contra la salut. Totes presenten formes atenuades d’agres-
si� i es difonen en forma de viol�ncia simb�lica.
Utilitzem el terme de viol�ncia simb�lica en el sentit encunyat per
Bourdieu per referir-nos al fet que les classes socials dominants presenten
els seus sabers, valors i criteris com els �nics v�lids. Es rebutgen i es menys-
preen les maneres d’entendre el m�n que no coincideixen amb les del grup
dominant. En aquest sentit, la viol�ncia simb�lica �s una agressi� contra les
84
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 88
aspiracions, els valors, les formes d’entendre el m�n i les pr�ctiques quoti-
dianes del grup que es vol sotmetre i dominar. Els instruments de la viol�n-
cia simb�lica s�n ideol�gics. Amb aix� reforcen el seu domini imposant els
seus criteris en el m�n de l’�tica, l’est�tica, la moda, la moral, etc.
La fustigaci� al carrer
Aquesta no �s la m�s greu de les formes culturals de viol�ncia contra
les dones, per� s� que �s una de les que posa de manifest m�s clarament el
car�cter de g�nere que t� i el fet que la seva implantaci� a totes les classes
socials. Als carrers de nombroses ciutats del m�n les dones se senten amena-
�ades pels insults, les floretes obscenes o les simples interpel�lacions ofensi-
ves. No �s infreq�ent que els homes interpel�lin agressivament les dones que
veuen passar, fent refer�ncies a les diferents parts del seu cos, amb indepen-
d�ncia de la condici� social d’aquestes dones. Amb aquestes expressions
p�bliques els homes afirmen la seva superioritat gen�rica sobre les dones per
damunt de les difer�ncies de classe i les dones aprenen la jerarquia de g�nere
sigui quina sigui la seva posici� social.
L’insult o floreta de carrer �s una forma d’agressi� contra les dones
molt caracter�stica de la viol�ncia patriarcal, ja que des del punt de vista
simb�lic �s una falta de respecte que s’accepta socialment amb naturalitat i
amb �sentit de l’humor�.
En el terreny de la fustigaci� p�blica de les dones, cal incloure-hi la
publicitat sexista, que �s ofensiva envers les dones, aix� com la pornografia,
que utilitza imatges femenines amb un sentit de cosificaci� del cos femen� i
que, en molts aspectes, of�n col�lectivament la dignitat de les dones.
L’ideal de bellesa femenina com a agressi�
Hi ha hagut en el passat, i encara es mantenen en certes societats,
pr�ctiques culturals que se situen a mig cam� entre les formes de repressi� de
les dones i les regles de bellesa o imatge personal. S�n aquelles tradicions,
costums o modes que suposen sacrificis i causen danys f�sics a les dones.
Podr�em assenyalar la pr�ctica, en algunes tribus africanes, de posar nom-
85
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 89
brosos collarets a les nenes des d’una edat molt primerenca per desenvolupar
la longitud del seu coll quan arribin a ser adultes. Una altra pr�ctica terrible
ha estat el costum xin�s d’embenar els peus a les dones per assegurar que
tinguessin una mida molt redu�da quan fossin grans. Aquesta pr�ctica es va
eradicar als anys cinquanta del segle
XX
, i tamb� van ser terribles els danys i
els patiments pels quals van haver de passar les generacions de dones a les
quals se’ls havien embenat els peus durant la inf�ncia i se’ls van desembenar
a una edat avan�ada.
Podr�em tamb� incloure aqu� els grans danys i patiments infligits a
les dones pel fet d’haver d’ajustar-se a determinats patrons de bellesa, com
�s actualment la norma d’estar extremament prima en la majoria de les
societats. Les privacions que pateixen les dones per adequar-s’hi s�n enor-
mes, i tamb� es produeixen innombrables trastorns alimentaris, alguns dels
quals arriben a ser malalties greus, com l’anor�xia i la bul�mia. Les dietes, la
cirurgia est�tica, els exercicis per conservar el vigor f�sic s�n a la frontera de
les pr�ctiques culturals que agredeixen les dones. S’imposen amb una for�a
enorme i, alhora, s�n les mateixes dones qui les assumeixen volunt�riament.
Aquest aspecte de la voluntarietat �s el que assenyala el l�mit que separa el
que �s i el que no �s viol�ncia contra les dones; tot i que cal tenir en compte
com poden arribar a ser de persuasives les normes culturals a les quals mol-
tes dones no es poden resistir. F�tima Mernissi compara la pressi� del vel
imposat per la policia social dels pa�sos �rabs integristes amb la pressi� de
la talla 38, que �s com ella anomena l’obligaci� d’estar prima a la qual s�n
sotmeses les dones a Occident (Mernissi, 2001).
Aquests patrons culturals imposen el sotmetiment a trav�s de la idea
de bellesa. La seva for�a �s tan gran, que s�n les mateixes dones les qui
exerceixen la viol�ncia i el sacrifici. S’observa amb cruesa el poder d’aques-
tes normes culturals i, tanmateix, �s dif�cil identificar responsabilitats en una
agressi� que es produeix col�lectivament contra el cos de les dones, per� en
la qual elles mateixes s’impliquen de forma activa.
86
■
MODALITATS DE LA VIOL�NCIA CONTRA LES DONES
Page 90
V. La viol�ncia dom�stica
L’objecte principal del nostre estudi �s la viol�ncia masculina contra
la dona al si de la parella. Es tracta de viol�ncia familiar, en tant que, majori-
t�riament, es produeix en forma de maltractament del marit a la dona. Aix�
no obstant, va m�s enll� de la fam�lia i no s’acaba en el matrimoni, ja que
tamb� inclou la viol�ncia contra la dona en les parelles que conviuen sense
estar casades, i en les que encara no han comen�at la conviv�ncia o b� ja
s’han separat. Es pot considerar viol�ncia dom�stica en el sentit que una part
d’aquesta es desencadena durant la conviv�ncia, per� al mateix temps tamb�
tindrem en compte la viol�ncia de parelles que no conviuen, quan aquest
home i aquesta dona estan units per vincles afectius, o ho han estat.
El terme dom�stic engloba una multiplicitat de fen�mens. Dins
d’aquest enunciat, podr�em considerar totes les formes de viol�ncia que es
poden donar entre els membres d’una fam�lia, com la dels pares que mal-
tracten els fills, per� nosaltres restringirem la nostra an�lisi a la viol�ncia
de l’home contra la dona que �s la seva c�njuge o parella. I a aquesta vio-
l�ncia de parella li assignarem el terme viol�ncia dom�stica.
En parlar del fenomen que estudiem, molts autors no volen utilitzar
el terme de viol�ncia dom�stica perqu� presenta el doble problema que no
especifica ni la dimensi� de g�nere ni qui �s l’agressor, i en comptes d’aix�
parlen de viol�ncia masculina contra la dona (Bonino, 1999). Aix� no obs-
tant, tot i que entenem els seus arguments, utilitzarem el terme de viol�ncia
87
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 91
dom�stica perqu� aquest �s el terme amb el qual s’identifica millor el feno-
men en l’�mbit popular i �s el que fan servir, majorit�riament, els professio-
nals i investigadors.
A l’hora de referir-nos al contingut de la viol�ncia dom�stica utilitza-
rem el terme maltractament, com a paraula m�s comunament aplicada a
aquestes conductes. L’�s d’aquesta denominaci� tamb� ha estat contestat per
nombrosos autors, ja que sembla que suavitzi la import�ncia de la viol�ncia.
Tanmateix, considerem que �s un terme �til perqu� a partir d’ell �s f�cil
entendre la possibilitat de diferents nivells de gravetat d’aquestes relacions
que anomenem globalment viol�ncia dom�stica.
5.1. Modalitats de viol�ncia dom�stica
Els maltractaments no sempre s�n agressions f�siques, ja que el seu
objectiu no �s causar una lesi� immediata sin� sotmetre la persona sobre la
qual s’exerceixen. En aquest sentit, cal veure cada agressi� com un nus,
especialment fort dins d’una trama cont�nua de coaccions. S�n moltes les
formes sota les quals apareixen els maltractaments ps�quics, l’ab�s emocio-
nal i la viol�ncia f�sica contra les dones, i totes es conceptualitzen com a vio-
l�ncia perqu� s�n formes de coacci� i d’imposici� de conductes que exercei-
xen els homes per sotmetre les seves dones.
En els casos de viol�ncia dom�stica solen coexistir m�ltiples formes
de maltractament que es reforcen m�tuament; la viol�ncia f�sica sempre con-
t� elements de viol�ncia emocional, la viol�ncia emocional sovint va acom-
panyada d’amenaces de viol�ncia f�sica, i la viol�ncia sexual est� impregna-
da de viol�ncia emocional i f�sica. Aix� no obstant, intentarem descriure
separadament aquestes diferents formes en qu� es manifesta la viol�ncia
dom�stica.
La viol�ncia dom�stica es manifesta en forma d’agressions f�siques,
ps�quiques o sexuals que causen dany f�sic o psicol�gic i vulneren la lliber-
tat de la dona. Les conseq��ncies de les agressions es barregen les unes amb
les altres. Els maltractaments f�sics causen dany f�sic i psicol�gic, i les
agressions emocionals reiterades poden arribar a produir deterioraments
88
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA
Page 92
f�sics. En aquest sentit, quan es parla de viol�ncia f�sica o ps�quica ens refe-
rim a l’acci� de l’agressor, no pas a les conseq��ncies que aquesta acci� t�
en la v�ctima. Els estudis cl�nics m�s recents realitzats sobre les v�ctimes de
la viol�ncia dom�stica sostenen que el maltractament ps�quic produeix con-
seq��ncies tan greus com el f�sic (Sarasua i Zubizarreta, 2000).
Viol�ncia f�sica
La viol�ncia f�sica �s l’�s de la for�a contra el cos d’una altra perso-
na. S’ent�n per maltractament f�sic qualsevol conducta que suposi agressi�
f�sica contra la dona. Abra�a un conjunt d’accions, com ara empentes, bufe-
tades, puntades de peu, estrangulacions, etc., que poden ser actes realitzats
amb objectes contundents, com un pal o un cintur�, o ser efectuats amb
armes blanques, com ganivets o objectes tallants.
El mal es pot graduar segons la intencionalitat i el dany causat. A
l’hora d’avaluar les lesions i la seva severitat es poden destacar uns criteris
b�sics, com la conducta lesiva i la seva intencionalitat, els efectes de la lesi�,
els mitjans utilitzats per lesionar, i els elements que l’acompanyen, com les
amenaces. Tanmateix, no solament �s important la severitat de les lesions
resultants sin� tamb� la severitat de l’acte com�s. �s freq�ent que en els pro-
cessos penals es doni import�ncia als informes m�dics de lesions, per
damunt de la intencionalitat i la brutalitat de les accions que les van ocasio-
nar. Hi ha molts casos en qu� la den�ncia es produeix quan les ferides ja
estan curades i, per tant, no hi ha prou informaci� forense sobre la gravetat
de les lesions.
La viol�ncia f�sica �s la forma m�s evident de maltractament dom�s-
tic. �s la m�s dif�cil d’amagar, la que deixa seq�eles de manera m�s imme-
diata; i les seves v�ctimes no poden minimitzar-la ni excusar-la f�cilment. La
visibilitat de les agressions f�siques, d’altra banda, permet a la v�ctima pren-
dre’n consci�ncia m�s f�cilment i demanar ajuda. El tractament legal de la
viol�ncia dom�stica s’ha centrat tradicionalment en el maltractament f�sic,
com a reflex que en la nostra societat es d�na m�s import�ncia al dany f�sic
que a altres tipus de mal, potser perqu� �s m�s f�cil d’amagar.
89
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 93
Una altra forma de maltractament f�sic que queda recollida en la
legislaci� �s el maltractament per omissi� d’assist�ncia i ajuda en situacions
en les quals la salut de la dona estigui en perill. Aquesta forma de maltracta-
ment apareix amb una certa freq��ncia respecte als nens i les persones
grans, per� tamb� es pot donar en el cas que la dona estigui malalta i la seva
parella li negui la seva assist�ncia.
La viol�ncia f�sica no apareix gaireb� mai sense manifestacions de
menyspreu o maltractament ps�quic. La combinaci� d’ab�s f�sic i psicol�gic
que s’acostuma a donar en la majoria dels casos �s un problema a l’hora de
delimitar i fer visible la viol�ncia dom�stica, a m�s de les circumst�ncies tan
complexes que es deriven de la relaci� tan �ntima i permanent entre l’agres-
sor i la v�ctima.
Viol�ncia ps�quica
La viol�ncia ps�quica �s qualsevol conducta que est� orientada a la
desvaloritzaci� de l’altra persona. Els maltractaments ps�quics causen pati-
ment i s�n tan nocius o m�s que els maltractaments f�sics pel que fa al dete-
riorament de la salut f�sica i mental de la v�ctima (Echeburua i Corral,
1998).
Hi ha molts comportaments que es poden entendre com a viol�ncia
ps�quica. Alguns s�n evidents des de l’exterior, mentre que d’altres s�n dif�-
cils de percebre des de fora de la relaci� interpersonal. Presenten diferents
nivells de gravetat segons que reforcin la desvaloritzaci� de la dona que els
pateix i el control sobre aquesta.
L’agressi� ps�quica es duu a terme mitjan�ant manipulacions emocio-
nals que es manifesten en forma de menyspreu, humiliaci� o culpabilitzaci�,
i que tenen l’efecte de reduir l’autoestima i la seguretat en si mateixa de la
dona. S�n formes de viol�ncia ps�quica les que es manifesten amb el menys-
preu envers les opinions, les feines o les activitats realitzades per la dona.
Tamb� la indifer�ncia respecte a les seves necessitats i la manca total d’aten-
ci� s�n una forma de viol�ncia ps�quica.
90
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA
Page 94
Una modalitat de viol�ncia ps�quica �s la viol�ncia de rol o control
patriarcal, que es caracteritza pel fet de ser una conducta encaminada a con-
trolar les activitats de la dona en termes del seu temps, les seves relacions, la
seva feina i els seus mitjans de subsist�ncia. El seu objectiu �s limitar al
m�xim l’autonomia personal de la dona i erosionar la seva autoestima i ini-
ciativa pr�pia, amb la finalitat de convertir-la en un �sser passiu i d�cil.
A mig cam� entre la viol�ncia f�sica i ps�quica hi ha les amenaces i
coaccions, a trav�s de les quals s’imposen certes conductes de submissi�, obe-
di�ncia, a�llament o control. Tamb� cal ubicar aqu� les actituds d’hostilitat, els
retrets i els insults, que, si b� solen presentar-se com a agressions verbals, se
situen molt a prop de l’agressi� f�sica. Les amenaces, tot i que estan recollides
com a delictes en la legislaci� actual, molt sovint els tribunals no les conside-
ren com un aspecte important de la viol�ncia dom�stica, ja que s�n el meca-
nisme fonamental de la subordinaci� femenina. L’amena�a que s’exercir� vio-
l�ncia actua com a instrument de control sobre les dones d’una forma
terriblement efica�, perqu� els impedeix prendre les decisions que m�s els
convenen, i per contra les empeny a obeir el que diguin els seus marits o com-
panys. L’amena�a �s l’instrument que mant� la por, i aquesta por �s la base
fonamental de la submissi� i l’obedi�ncia. Guiades pel temor, les dones v�cti-
mes de la viol�ncia no s’atreveixen a fer el que desitgen i tan sols miren d’evi-
tar el desencadenament de la viol�ncia. Es dobleguen a les exig�ncies de
l’agressor per evitar els seus possibles atacs d’ira si fan el que elles volen fer.
Viol�ncia sexual
La viol�ncia sexual s’exerceix a trav�s de pressions f�siques o ps�qui-
ques que imposen relacions sexuals no desitjades mitjan�ant la coacci�, la
intimidaci� o la indefensi�. El maltractament sexual es produeix quan s’obli-
ga la dona a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat, o d’una
manera no volguda per ella, sigui per la for�a o per mitj� de coaccions.
Aquest tipus de viol�ncia es podria incorporar a la viol�ncia f�sica, per� es
diferencia d’aquesta en el fet que l’objecte de l’ab�s �s la llibertat sexual de
la dona i no tant la seva integritat f�sica. La legislaci� recull aquesta viol�n-
cia com a �delictes contra la llibertat sexual�, amb la qual cosa reconeix el
91
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 95
seu car�cter especial, que protegeix el b� jur�dic de l’autonomia moral de
disposar lliurement del propi cos i no veure coartada aquesta llibertat.
Les vies m�s comunes de pressi� s�n tres: l’amena�a impl�cita o
expl�cita d’agredir o for�ar la dona si no accedeix als desitjos de la seva
parella; la coerci� social per la qual es pressiona la dona perqu� compleixi
les expectatives del seu rol de g�nere; i la coacci� personal, com les amena-
ces d’infidelitat, control dels diners, aband�, etc. Una pr�ctica molt habitual
entre els maltractadors �s utilitzar les relacions sexuals com a mostra de
reconciliaci� o com a mostra de c�stig.
Nivells de gravetat del maltractament
La viol�ncia dom�stica t� m�s o menys import�ncia segons si es pre-
senta de manera espor�dica o de manera habitual, i tamb� en funci� dels
nivells de gravetat de les agressions que es produeixin. Es pot analitzar
segons les formes en qu� es presenta. Cobo les classifica com a�llada, reite-
rada, continuada, progressiva i desfermada. Per fer aquesta classificaci�, uti-
litza com a variables la repetici� en el temps, els objectius de l’agressor i el
nivell de gravetat de la viol�ncia. La viol�ncia a�llada �s autolimitada, es
produeix nom�s de manera excepcional i �s relativament lleu; mentre que la
reiterada, a m�s de repetir-se en el temps, involucra els dos subjectes que
s’enfronten (Cobo, 1999).
El que nosaltres anomenem maltractament comen�a amb l’anomena-
da viol�ncia continuada, l’objectiu de la qual no �s provocar una lesi�, sin�
aconseguir el sotmetiment, i el seu pron�stic �s de perpetuaci�. El conflicte
�s un mecanisme de dominaci� unidireccional i no requereix cap tipus d’ac-
ci� o reacci� per part de la v�ctima perqu� es produeixi. Es tracta d’una vio-
l�ncia cont�nua i latent que es manifesta peri�dicament i va acompanyada
d’amenaces. No cal que hi hagi cap provocaci� o circumst�ncia especial per-
qu� es donin les agressions, la qual cosa indica que el control est� a les mans
del violent. Si la viol�ncia continuada s’agreuja passem a la viol�ncia pro-
gressiva, en la qual es produeixen salts de gravetat creixent, i es pot arribar a
la �viol�ncia desfermada�, en la qual es produeix una lesi� greu o la mort
com a possibilitat, ja que l’agressor reacciona de manera incontinguda
92
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA
Page 96
davant alguna amena�a de p�rdua de control. El que era una viol�ncia instru-
mental es converteix en una viol�ncia que perd tota mesura i tendeix a liqui-
dar brutalment la dona que pret�n fugir.
Amb aquesta an�lisi podem interpretar les pautes que s’observen en la
societat actual respecte als maltractaments. El maltractament continuat que
consisteix a menysprear i desvaloritzar la dona �s molt freq�ent, mentre
que les formes de viol�ncia progressiva i desfermada sovintegen menys. Les
agressions adquireixen m�s intensitat quan es produeixen circumst�ncies
extraordin�ries en les relacions, com en el cas que la dona es vulgui separar
de l’agressor.
La forma m�s habitual de viol�ncia dom�stica �s la que inclou ele-
ments f�sics i ps�quics continuats, sense arribar als estadis de m�s gravetat.
Aix� no obstant, els mitjans de comunicaci� i la societat fixen la seva aten-
ci� sobre les formes m�s excepcionals de viol�ncia, com la progressiva o la
desfermada, totes dues d’una gran espectacularitat.
5.2. Caracter�stiques del fenomen
Hi ha una s�rie d’idees preconcebudes sobre la viol�ncia dom�stica
que no ajuden a entendre-la. La viol�ncia dom�stica no �s un tret patol�-
gic que apareix com si fos una infecci�, ni �s un fet excepcional i minoritari,
sin� que es tracta d’un fenomen molt com� i que est� molt estesa. No �s
necess�ria per a la bona marxa de la fam�lia, que podria passar sense la su-
bordinaci� i la disciplina de les dones, i no �s un mal menor que cal suportar
perqu� els homes es desfoguin i puguin descarregar la seva agressivitat i les
frustracions que porten de les seves lluites laborals en el m�n exterior.
La major part de les vegades, la viol�ncia masculina contra les dones
�s quotidiana i habitual. Les parelles que s’acostumen a aquesta forma de rela-
ci� la integren en les seves vides i poden seguir convivint-hi durant molts anys.
Desigualtat derivada del codi patriarcal
Hi ha molts mecanismes psicol�gics que expliquen el recurs a la vio-
l�ncia de determinats homes. La viol�ncia no t� lloc en totes les parelles,
93
■
LA VIOL�NCIA DOM�STICA. INFORME SOBRE ELS MALTRACTAMENTS A DONES A ESPANYA
Page 97
sin� en aquelles en les quals coincideixen una s�rie de factors que l’afavorei-
xen. Les seves raons profundes s�n de car�cter estructural, la ideologia de la
superioritat de l’home, generalment acceptada tamb� per la dona, i la inter-
nalitzaci� que fan tots dos de rols molt diferenciats per als homes i per a les
dones. Els homes que exerceixen la viol�ncia poden tenir m�s o menys edu-
caci� i m�s o menys recursos econ�mics. El mateix passa amb les dones que
la suporten. Tot i aix�, la seva caracter�stica fonamental �s el manteniment
de les creences patriarcals en la superioritat masculina.
L’�s de la for�a per resoldre conflictes interpersonals esdev� possible
quan hi ha un desequilibri de poder, i el fenomen que anomenem viol�ncia
dom�stica nom�s �s possible en relacions desiguals, en les quals t� vig�ncia
el codi patriarcal. La viol�ncia dom�stica desapareix si la relaci� s’iguala i
es rebutgen els principis d’inferioritat de la dona per part dels homes i les
dones. Saltzman ho explica en termes d’intercanvi desigual entre l’home i la
dona. Com m�s gran �s la divisi� sexual del treball, m�s grans s�n els recur-
sos de micropoder a l’abast dels marits respecte a les seves dones; i com m�s
gran �s l’acc�s a recursos de micropoder dels marits amb relaci� a les seves
dones, m�s defer�ncia i obedi�ncia mostren aquestes envers les exig�ncies
d’aquells; com m�s alt �s el grau d’obedi�ncia de les dones respecte als
marits, menys contribueixen aquests a les tasques familiars repetitives, pesa-
des i avorrides; com menys contribueixen els marits a la feina que implica la
fam�lia i la llar, menys capaces s�n les dones de competir fora de casa per un
treball generador de recursos; i tot aix� contribueix a estabilitzar i refor�ar la
divisi� sexual del treball, que deixa les dones en una situaci� m�s vulnerable
davant la viol�ncia de la seva parella (Saltzman, 1992). Tanmateix, no tots
els homes maltracten les seves dones, encara que visquin en una situaci� de
relacions patriarcals, i, en aquest sentit, podem dir que la viol�ncia dom�sti-
ca reflecteix un ab�s de poder personal.
Invisibilitat social
La viol�ncia dom�stica �s el crim encobert m�s est�s arreu del m�n.
La dimensi� del fenomen �s enorme, i la seva difusi� en totes les societats
est� en relaci� amb les dificultats per con�ixer-ne l’extensi�. Un estudi rea-
94
skip to main |
skip to sidebar
Un espacio para la re-flexión y re-construccion del rol masculino.
FriendFeed badge
(PEI.AC) PSICOLOGIA Y EDUCACION INTEGRAL A.C.'s Fan Box
(PEI.AC) PSICOLOGIA Y EDUCACION INTEGRAL A.C. on Facebook
ESCUCHA RADIO-PEI
NUESTRO WEB SITE
Entradas
GRUPO
|
| Suscribirte a VARONES-MEXICO |
| Consultar este grupo |
AGENDA DE ACTIVIDADES
APOYANOS A MANTENER NUESTROS SITIOS
TEMATICAS SOBRE MASCULINIDAD
- PATERNIDAD (8)
- MACHO (6)
- VARONES (6)
- masculinidad (6)
- HOMBRE (5)
- HOMBRES (5)
- MACHISMO (5)
- sexualidad masculina (4)
- violencia (3)
- RECONSTRUCION DE LA MASCULINIDAD (2)
- GENERO (1)
- HOMOSEXUALIDAD (1)
- discriminacion (1)
- prevencion (1)
- relacion de pareja (1)
- respeto (1)
- salud (1)
- ética (1)
Archivo del blog
-
▼
2008
(89)
-
▼
enero
(17)
- ORGANIZACION SOCIAL DE LA MASCULINIDAD
- MASCULINIDAD Y GENERO
- Masculinidad, sexualidad, poder y violencia:
- Masculinidad y salud sexual y reproductiva: un est...
- EL TRIUNFO DE LA MASCULINIDAD
- Vulnerabilidad de hombres gays y hombres que tiene...
- CONTRIBUCIONES DE LA PERSPECTIVA DE GÉNERO A LA SO...
- MASCULINIDAD Y FUNCIÓN PATERNA
- CONSTRUCCIÓN DE LA MASCULINIDAD Y RELACIONES DE GÉ...
- Cultura, Masculinidad y Paternidad: Las representa...
- Aportes de los Estudios de G�nero en la conceptual...
- LA VIOLENCIA DOMESTICA
- ¿MASCULINIDAD O MASCULINIDADES?
- BALANCE DE LOS ESTUDIO DE MASCULINIDAD
- LA CONSTRUCCIÓN DE LA MASCULINIDAD
- EL FÚTBOL COMO ORGANIZADOR DE LA MASCULINIDAD
- LA MASCULINIDAD EN CONSTRUCCION: UN ANALISIS DE GE...
- ► septiembre (2)
-
▼
enero
(17)
-
►
2009
(246)
- ► septiembre (202)
Datos personales
LINKS PARA VARONES
- http://www.rtvf.unt.edu/people/craig/imagbibl.htm
- http://www.newcastle.edu.au/department/so/kibby.htm
- http://pabloflaiszman.freeservers.com
- http://rehue.csociales.uchile.cl/guzman.htm
- http://fp.chasque.apc.org:8081/relacion/9810/alteridades.htm
- http://http://www.unex.es/sociolog/BAIGORRI/papers/perplejo1.htm
- http://http://serpiente.dgsca.unam.mx/jornada/1996/dic96/961205/ls-ivonne.html
- http://www.artnet.com.br/~marko/artasturias.htm
- http://www.paho.org/Spanish/DBI/po04/PO04_body.pdf
- http://www.eclac.org/mexico/publicaciones/sinsigla/xml/4/22434/Final-ago2005a.pdf -
- http://www.artnet.com.br/~marko/sloan.htm
- http://www.artnet.com.br/~marko/artasturias.htm
- http://www.adolec.org.mx/saludpublica/45s1_8.pdf
- http://www.adolec.org.mx/saludpublica/45s1_7.pdf
- http://www.eurosur.org/FLACSO/masculinidad.html
- http://www.encuentra.com/deliver.php?f_doc=3084&f_tipo_doc=9
- http://www.aperturas.org/16sanmiguel.html
- http://sepiensa.org.mx/contenidos/f_mascu/index.htm
- http://www.latarea.com.mx/articu/articu8/hernandez8.htm
- http://www.enkidumagazine.com/art/2007/200707/e_1007_016_a.htm
- http://www.enkidumagazine.com/art/2005/280705/E_031_280705.htm
- http://www.entornomedico.org/salud/saludyenfermedades/masculinidad.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario